Xavier Caballé: "La vida monàstica omple molt, però si s'imposa pot ser una tortura"

El Monestir de Montserrat obre les portes a joves en unes jornades de tallers monàstics per aconseguir més monjos

 

La vida monàstica ha sofert canvis al llarg dels anys. Tot i que el nombre de persones que decideixen entrar a la comunitat benedictina s'ha vist reduït, avui en dia encara n'hi ha que decideixen practicar-la. El pare Josep Miquel Bausset, mestre de novicis del Monestir de Montserrat, es va iniciar a la vida monàstica l'any 1984, i assegura, en declaracions a El Món, que quan ell va entrar tot era molt diferent del que és actualment. "Amb el pas dels anys el nombre de joves s'ha vist reduït", explica, i afegeix que ara "els joves no arriben al final de la formació, sinó que passen un temps al monestir i aquesta experiència els dóna unes eines perquè puguin viure de manera més humana".

 

Aquest és el motiu pel qual el monestir –que actualment compta amb 45 membres de 60 anys de mitjana– obrirà les seves portes els pròxims 15 i 16 de juliol a homes d'entre 18 i 35 anys interessats en la vida monàstica perquè puguin conviure amb la comunitat benedictina. Bausset explica que l'objectiu d'aquests tallers monàstics és que els joves tinguin una aproximació personal a l'estil de vida del monestir i que es puguin plantejar, en algun moment, conviure amb la comunitat benedictina. Durant les jornades els participants "comparteixen l'estil de vida amb els monjos, assisteixen a xerrades i fan tallers pràctics com el d'enquadernació". Així poden tenir un contacte més directe i "un coneixement profund de la vida monàstica".

 

Un dels joves que va iniciar la vida monàstica després d'assistir a un d'aquests tallers és en Xavier Caballé. El jove va començar el 2013 després d'haver assistit diverses vegades als tallers del Monestir de Montserrat i prendre el contacte de forma més directe amb aquest estil de vida. "Els tallers permeten veure per dins el monestir i veure quina és la vida dels monjos". La seva decisió a lliurar-se a la vida monàstica es basa principalment en "la vocació, una sensació a la qual t'has de dedicar en aquesta vida" i assegura que, "si alguna vegada he tingut algun dubte, ha estat per què no ho havia fet abans".

Els monjos realitzant una pregària | Monestir de Montserrat

 

"Ora et Labora": el lema de la vida monàstica

 

La vida al monestir es podria definir amb el lema llatí "Lora et Labora". Els monjos de Montserrat comencen la primera pregària a les sis del matí, segueixen amb la missa conventual a mig matí, fan una pregària a les tres de la tarda i finalment en fan una a les set del vespre i a les 10 de la nit. Les pregàries s'intercalen amb el treball, i els monjos dediquen les hores del dia al manteniment de les instal·lacions o a l'enquadernació, que segons Bausset, és "una paràbola o un exemple del que és la vida monàstica".

 

Els monjos també es dediquen a acollir pelegrins o hostes que vénen a passar uns dies al monestir. "Fins i tot hi ha persones que vénen a preparar uns exàmens o a passar uns dies desconnectats de la feina", explica el pare Bausset. Comenta que el perfil de les persones que solen acudir als tallers i després animar-se a viure la vida monàstica –o a no fer-ho– solen ser joves d'entre 18 i 35 anys amb estudis o en procés de formació, que volen viure una nova experiència i estar en contacte amb Déu.

 

Bausset menciona que un dels requisits perquè una persona sigui acceptada al monestir és "tenir un desig sincer de cercar Déu en la fraternitat", citant un capítol de Sant Benet, on s'explica la manera d'admetre un candidat. "El més important és la vocació de la persona", afegeix. A més a més, la llengua també és un requisit important. Óscar Bardají, director de comunicació del Monestir de Montserrat, destaca la importància de parlar català, ja que "és l'idioma amb el qual es realitzen les pregàries i les tasques".

El procés de formació és de llarga durada | Monestir de Montserrat

 

Ser monjo benedictí comporta anys de preparació

 

El procés de formació de monjo benedictí comporta anys de preparació. Segons explica el pare Bausset, mestre de novicis del Monestir de Montserrat, la vida monàstica comença quan la persona comunica el seu interès i, a partir d'aquest moment, arrenca una etapa on puja una o dues vegades al mes al monestir per començar un procés de discerniment entre ambdues parts i que "desapareguin els estereotips". Després d'un any, si l'interessat vol continuar i té l'aprovació de la comunitat, comença l'etapa del postulantat –que té una duració d'un any– i és la primera etapa de formació.

 

 

Una vegada s'han superat aquestes etapes –i sempre que el candidat sigui acceptat per la comunitat benedictina– comença el noviciat, un procés de dos anys on el candidat viu el procés vocacional i adquireix els fonaments per al seu compromís. Amb això el segueix la professió temporal, un procés de tres anys on s'adquireix un compromís i es porta la vida de monjo. Finalment, arriba l'etapa del profés solemne, on s'adquireix un compromís de per vida.

 

Després de passar pel postulantat, el noviciat i els vots de castedat i obediència, en Xavier es troba actualment en el profés temporal, i assegura que "és un camí de vida que t'omple molt, si realment és el que estàs cridat a fer. Si s'imposa, pot ser una tortura".

 

"La vida monàstica és molt desconeguda pels joves", diu el pare Bausset. Quan els joves arriben, el pare explica que els hi fa una "petita prova" demanant-los que dibuixin un arbre. "La majoria dibuixen un tronc, les branques i les fulles, però s'obliden de les arrels". Amb això, Bausset dóna a entendre que els monjos són "les arrels de l'arbre i de l'Església".

 

 

Comentaris