"Ser empresari no és un crim, com fins ara ho semblava"

El nou govern considera que les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) poden ser claus per crear ocupació i sortir enfortits d'aquest crisi, per aquest motiu la Secretaria General de Telecomunicacions ha passat a formar part del Departament d'Empresa i Ocupació. Carles Flamerich, el nou director general de Telecomunicacions del govern català, explica els principals objectius del seu departament.

En aquest moment de crisi econòmica es poden impulsar nous projectes?
És evident que la cosa no està massa bé econòmicament, però el que no podem fer com a Govern és parar absolutament els projectes. El que hem de fer és repensar-los. Estem en un període de pressupostos, que el mes de juny estaran aprovats, i això marcarà el que es farà.

Però deuen tenir prioritats...

Està clar que per al Govern hi ha dues coses que són molt importants, Educació i Salut, i hem de fer que segueixin funcionant. I els altres departaments ens haurem de restringir, però el fet de no tenir tanta inversió pública no vol dir que deixem de fer projectes de país.

I concretament en Telecomunicacions?
Cal repensar moltes coses. A partir d'ara la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) aniran molt lligats en la seva estratègia. En primer lloc volem fer projectes de país i, en segon lloc, millorar l'eficiència de l'administració. Molts projectes estan executats per la l'estructura des del CTTI.

Pot concretar-ne algun?

Dels projectes que estem tirant endavant n'hi ha un de molt important que ve de l'època prèvia als tripartits, que és el Catalunya Connecta. Consisteix bàsicament a fer arribar la banda ampla rural, la tdt i la telefonia mòbil a tot el territori. Per cobrir el 80% del país fan falta 200 torres, per cobrir-ne el 99% en calen 450. Aquest any s'acabarà aquest projecte, que permetrà que aquests serveis arribin a quasi tothom. En els punts on la banda ampla rural no hi arribi, hem de possibilitar que hi arribin altres tecnologies com la Wimax. Finalment, hi ha la televisió digital, que ha experimentat una gran expansió en els darrers anys.

I això és sotenible?
Aquest projecte el continuarem i l'acabarem però de cara al futur certament ens hem de plantejar quin és el model més sostenible per aquesta mena d'iniciatives. En l'anterior legislatura hi havia projectes que estaven molt orientats a la despesa pública. Per tanta, ara, nosaltres, amb la mateixa voluntat d'aconseguir que l'ample de banda arribi a tot el territori, els hem de repensar.

Per exemple...
Doncs el projecte Xarxa Oberta, ara Xarxes de Nova Generació, es revisa de manera que el concepte d'ample de banda a tot el territori funcioni. I per aconseguir-ho, hi hem de fer entrar les operadores del sector, Telefònica ha de tenir-hi un paper important, i hem d'actuar sense anar en contra de ningú sinó a favor del país. La clau està en revisar econòmicament el projecte per mantenir el concepte. Això demana més massa gris que no pas esforç econòmic. És a dir, en un context com l'actual hem de repensar i reformular projectes per tirar endavant aquelles iniciatives que tant hem reclamat, sense que això costi més del compte al ciutadà.

En conclusió, volen tirar endavant allò que feia el tripartit però d'una altra manera?
Exacte. Mai diré que el Govern anterior ha fet coses desastroses. Hi ha decisions que cal tirar endavant perquè el país les necessita. El que sí que hem de mirar és com fer-ho millor. Sovint idees ben plantejades, per mala implantació o perquè no se n'ha calculat el cost, es fan irrealitzables. Llavors la nostra obligació és revisar per permetre que aquestes bones idees s'acabin executant. Per fer-ho possible parlarem amb les empreses, que és l'única manera de saber si allò que proposem és viable. Es tracta d'un canvi d'actitud, no de conceptes.

Més enllà d'aquests canvis en projectes del passat Govern, què impulsarà l'actual executiu en l'àrea de les TIC?

Encara s'està cuinant... però farem un programa per donar suport a l'empresa i la ciutadania perquè disposin de més tecnologia i que aquesta els sigui més útil. L'ocupació i la crisi són els principals problemes que tenim al davant, per això no és cap casualitat que la direcció general de les TIC estigui dins la conselleria d'Empresa i Ocupació.

La tecnologia al servei de l'empresa.

Sí. La nostra màxima serà la mateixa que el nom de la conselleria. Ser empresari no és un crim, com sembla ser que fins ara ho era, per això que volem portar a la pràctica el concepte de "business friendly". Des d'una multinacional com Indra o T-Systems, que són catalanes perquè estan instal•lades i dirigides aquí per gent d'aquí, fins a les pimes. El 80% de les empreses tic catalanes, de fet, tenen menys de 50 treballadors. I totes grans i petites, mereixen el nostre suport.

Com s'aconsegueix el que acaba de planejar?

L'anàlisi és molt clar. Per dur-lo a terme hem d'anar a cercar grans projectes internacionals que ajudin a aquestes empreses, fomentar les sinergies entre grans i petites empreses i trobar projectes no només importants, sinó també sofisticats per millorar la capacitat tecnològica. Tot i així no només estic parlant d'empreses TIC sinó d'altres que, tot i no tenir-hi res a veure, se'n poden beneficiar. De l'educació al transport o la salut, per exemple.

Parlant d'educació i tecnologia, com valora la decisió de la Consellera Irene Rigau d'aturar la digitalització de les aules?
Això no s'ha interpretat bé. Les paraules d' Irene Rigau es van agafar per la punta. No va parlar de retirar, sinó de no ampliar la dotació aquest any. El projecte continuarà i ens equivocaríem si penséssim que la iniciativa només són els ordinadors. Els portàtils són el maquinari, poden canviar, però l'important en aquest cas és a la xarxa, en el programari. Compartir dades, tenir mecanismes per interactuar i donar eines als alumnes perquè treballin en equip. La implantació s'ha alentit però en cap cas s'ha aturat.

Educació i Salut són la prioritat del Govern a l'hora de minimitzar retallades. Per què no ho són també les TIC?

Salut i Educació són departaments que han de mantenir l'essència. Sí que és cert que la investigació i la tecnologia ajuden a la creació d'ocupació, però és més important mantenir l'estat del benestar del qual ens hem dotat. Hem d'aplicar diners públics a la tecnologia amb intel•ligència i, sobretot, amb responsabilitat. Sovint la gent es pensa que el pare-estat ho ha de fer tot. El nou Govern en canvi és partidari d'incentivar, perquè hi ha més actors que han d'actuar. El govern ha de liderar i ho farà, però sobretot ha d'ajudar que ciutadans i empreses siguin proactius.

Creu que amb la conselleria del senyor Recoder s'acabaran el impediments en infrastructures?
Tota infraestructura que es construeix té una relació directa amb diverses conselleries. Pel que fa a les torres de telecomunicacions hi ha dos típus: les del territori i les telefòniques, que les posen els operadors. Hi ha un debat sobre si és correcte tenir o no torres de telefonia a nuclis urbans. Tothom té por de tenir-les però hi ha gent que porta el mòbil a la cintura o a prop del cor. Per tant és molt curiós que hi hagi gent que es queixi de les antenes i que la població usi el mòbil cada vegada més habitualment.

Però sembla que les noves generacions de mòbils necessitaran més antenes...

Sí, i haurem d'explicar al ciutadà que això no és danyi. Són ones de ràdio que surten i que se'n van a l'aire però no és radioactivitat. No produeix cap problema físic, el que produeix mal de cap és que tinguis converses massa llargues amb el mòbil. Si ens volem desenvolupar, si el país es vol desenvolupar, necessitem més antenes. I això s'ha d'explicar científicament, perquè mèdicament no té cap incidència.

I aquesta nova tecnologia ha d'estar finançada per diners públics?

No, s'ha d'explicar a la gent perquè serveix la tecnologia i que no sempre s'han de fer amb diners públics, s'ha de donar suport a iniciatives que aportin un valor. La subvenció per la subvenció acaba sent perversa. S'ha de replantejar el model entre l'Estat i les activitats de la societat civil.

 
 

Comentaris