"Els catalans tenim una al·lèrgia històrica als uniformes"

El propòsit que tenia Guifré-Jofre Montoto dista força del que ha acabat sent el llibre. Ha aconseguit veure de primera mà i humanitzar com són algunes unitats dels Mossos d'Esquadra però com explica en aquesta entrevista, pel camí s'ha topat amb l'opacitat i l'hermetisme de la Conselleria d'Interior. Amb el canvi de Govern, Montoto espera que el nou executiu sigui més transparent i pugui acabar el seu estudi.

Què l'ha motivat a fer aquest estudi?
Fa anys que faig la tesi doctoral sobre el terrorisme islamista d'arrel suïcida. Com que estava saturat vaig decidir fer un tema més periodístic, els Mossos d'Esquadra. La meva idea era fer un treball que no s'havia fet mai aquí però que és molt normal en altres països: passar per les diferents unitats policials i explicar com treballen. De fet, sí que hi ha alguns llibres, però cap és de caire independent. A més, jo volia explicar-ho des d'un punt de vista més humà, en primera persona.

Quan he llegit el llibre m'ha donat la sensació que no li han deixat fer el que volia.

Exacte.

Quines barreres s'ha trobat?
La cosa va començar bastant bé però a l'encara actual direcció del cos no li agradava que es diguessin tota una sèrie de veritats. Puc entendre que algunes no els hi agradessin, com que una comissaria per dins està feta un desastre i cal que es reformi, però no entenc perquè no es pot explicar que durant el desplegament del cos hi ha hagut molta mobilitat i això no només ho han patit els ciutadans sinó també els Mossos. Si hem d'explicar qui són i com treballen els Mossos d'Esquadra s'ha d'explicar que ells també ho han passat malament amb el desplegament.

Què més volia explicar que no li han deixat dir?

Volia explicar que els Mossos són gent normal que per determinades qüestions, alguns amb vocació i altres per trobar una feina segura, han decidit fer de policies. Volia descriure com és la feina d'un mosso i què fa quan surt de la feina. L'objectiu era donar una imatge humana del cos i en aquest sentit me n'he sortit, però algunes unitats han estat curtes de mires i han volgut ser molt hermètiques. Per exemple, la dels TEDAX no em va deixar treballar amb ells, encara que fan exhibicions habitualment. No volia que m'expliquessin cap secret. No sé si va ser el comandament de la unitat o una ordre política...

Quina explicació li van donar a vostè?
Que no es podia... Entenc que hi hagi divisions on hi hagi d'haver secretisme i no els hi faci gens de gràcia que un periodista posi el nas per allà, però no demanava veure-ho tot. De fet, vaig demanar una entrevista amb el cap d'afers interns i també se'm va negar. La gent té dret a saber com es treballa, també paga aquesta unitat! No faria cap mal explicar-ho ni provocaria que la seguretat es desmoronés.

Quan es va començar a sentir limitat?
A partir del moment en què hi va haver ingerència política. Quan el tema el portava premsa de Mossos d'Esquadra eren professionals que em recomanaven altres professionals. En el moment que el tema no es va portar a través de professionals ja no va anar bé. Se'm volia censurar i d'alguna manera se'm va dir "ara que hem estat bons amb tu ens has de correspondre". Això és censura. Espero que amb el canvi de força política al capdavant d'Interior se'm deixi acabar el llibre amb totes les garanties. Quan s'està segur de la teva feina no has de tenir por que s'expliqui.

Per què tenen mala imatge els Mossos?
Per diverses qüestions. En primer lloc, per l'al·lèrgia històrica que tenim els catalans als uniformes. Hem de tenir en compte que hem viscut durant 40 anys una dictadura on la policia i la guàrdia civil eren estrictament repressores. A això s'hi ha de sumar que fins fa pocs anys el servei militar era obligatori i per molta gent resultava traumàtic.

Eren símbols del règim...
A més, també hi ha la llegenda, fins a cert punt interessada, que diu que els catalans no servim per a fer determinades feines, i entre aquestes sempre sortien policies i militars. No crec que algú per haver nascut en un lloc o parlar una determinada llengua sigui millor per a una feina.. Amb això també hi ha un cert autoodi: els catalans ho hem de fer tot perfecte, sinó no és prou català. Tot això, amb un desplegament que per motius polítics s'ha fet massa ràpid, unes macropromocions que no han estat prou selectives i unes polítiques de govern que han potenciat aquesta mala imatge.

Què s'ha de fer per corregir aquesta imatge?
Deixar-los treballar. Donar confiança a la policia, sabent que els draps bruts es renten a casa. Per exemple, això es veu amb la filtració de les imatges de les Corts. A banda d'atemptar contra el dret a la intimitat, que es faci des de l'Administració és molt lleig. Per tant, millorar imatge, professionalització, suport polític, deixar-los treballar i una bona política de comunicació són els objectius prioritaris.

Vostè és molt crític amb la gestió d'Iniciativa al capdavant d'Interior.
Sí, per diverses raons. Primer, perquè no es creien a la nostra policia i no hi confiaven, segon, perquè a sobre no en sabien i tercer perquè si no en saps almenys busca algú que t'ajudi. Pocs mesos després que Saura s'estrenés, es va detenir una cèl·lula yihadista a Barcelona i va sortir ell dient que no hi havia yihadisme a Catalunya. Això vol dir que està molt mal assessorat. Jo no demano que sàpiga de tot però algú li hauria de dir que Catalunya és un dels punts més negres del yihadisme occidental i un dels llocs on s'han detingut més yihadistes d'ençà dels atacs de l'11-S. Repeteixo, si Saura no en sap com a mínim que busqui gent que en sàpiga.

Si el cos fos més transparent tindria més bona imatge?
Exacte. És una de les coses que més s'ha criticat des del món periodístic en general. Algunes persones que m'han entrevistat pel llibre m'han corroborat la opacitat informativa d'Interior. I si al periodista no li arriba la informació, al ciutadà encara menys.

Els partits que fins ara estaven al Govern diuen que no han sabut comunicar bé. Quina imatge ha donat lnterior?
La darrera Conselleria ha volgut donar una imatge molt polititzada cap a un sector electoral molt determinat i per això s'han fet tant malament les coses. Fins ara, no han volgut donar imatge de transparència. Espero que qui governi a partir d'ara el cos, impulsi una política de comunicació i no pretengui explicar-li al policia com ha de fer la seva feina, de la mateixa manera que no li diu a un arquitecte o metge com han de treballar.

Però tot i ser una de les Conselleries que ha generat més polèmiques, l'electorat no ha castigat Iniciativa...
El president Montilla l'altre dia va dir en una entrevista que havia d'haver actuat d'una altra manera respecte l'incendi d'Horta. Per mi, això és aplicable a altres casos, com el desgovern que s'ha viscut a Interior. Encara que no li hagi passat factura a Iniciativa sí que, en aquest cas, n'hi ha passat a Esquerra i al PSC. A banda, molta gent protesta pels Mossos però té una memòria molt curta i selectiva.

I després de l'estudi què en pensa vostè dels Mossos?
Que tenim una gran policia. Abans de fer el llibre pensava que era una policia normaleta, però me n'he adonat que tenim grans professionals que no se'ls deixa treballar com volen. El dia que deixi d'haver-hi ingerència política i el professional pugui fer la seva feina tot funcionarà millor.

En quins casos es pot veure aquesta ingerència?
Per exemple, amb l'anterior conselleria es va fer un experiment social molt bo amb les bandes llatines, per integrar-les a través de convertir-les en associacions culturals. Però el que es va fer a nivell polític va ser dir que a Catalunya no hi havia bandes i es va desmantellar l'aparell d'investigació d'aquests grups organitzats durant dos anys. Què ha passat? Que si les bandes en gran mesura s'havien reintegrat ara n'han sorgit moltes que no han estat controlades.

Però és real aquesta conversió de les bandes en associacions culturals?
En part sí, però si fa sis anys hi havien dues o tres bandes ara s'han multiplicat fins a deu. I això en gran mesura és culpa de la decisió política de no investigar-les. A mi això m'ho han explicat Mossos: hem passat d'estar-hi a sobre a no poder-hi treballar i quan s'ha decidit tornar a treballar-hi, ja s'havien multiplicat. És un procés que es podia haver aturat.

Fa tot just uns dies la Fiscalia va arxivar la denuncia contra les oposicions per donar una plaça fixa a Interior a Rafael Olmos. Té la percepció que s'han fet places a mida?

Em temo que desgraciadament això no només passa a Interior, sinó que passa bastant al nostre país. Tots coneixem algún cas d'algú que ara és funcionari i ja ho sabia abans de presentar-s'hi. A la policia, a la Universitat i als Ajuntaments. Cada vegada passa menys, però continua essent així. Hauríem d'estar-hi tots en contra i denunciar-ho.

Com valora l'aprovació d'un codi ètic?
És un altre exemple d'ingerència. Es pregunta al Consell de policia què en pensa del codi ètic, la immensa majoria diu que hi està en contra i es tira endavant. Si això no és enfrontar-te a la policia... Com pot ser que un polític digui a un policia com s'ha d'emmanillar a un delinqüent? S'ha posat amb calçador, es hiperintervencionista i s'ha fet de cara a demanar el vot a l'electorat.

Té la mateixa opinió de la ISO?
Sí, està mal feta i mal plantejada perquè està feta pensant en el delinqüent.Per suposat que el detingut ha de tenir totes les garanties legals, mèdiques i jurídiques però el servei no està destinat al detingut, sinó al ciutadà. A qui s'ha de preguntar si el servei és correcte o no és al ciutadà.

S'havien d'instal·lar càmeres a les comissaries?
Sí, però no calia filtrar les imatges de les Corts. Ara em diran que això no va anar així. Moltes casualitats. Només filtrar les imatges, al cap de quinze dies es diu que s'instal·len les càmeres. Una altra cosa lletja. Sóc partidari d'aquesta mesura, de fet, també hauria de fer-se als cotxes patrulla. Així cada cop que un detingut destrossés el vehicle a patades, que passa cada dos per tres, o s'autolesionés donant-se cops de cap al vidre tot quedaria filmat. Encara que s'acusés als policies hi haurien proves de què el detingut s'ha fet mal voluntàriament.

També hi ha males praxis entre els policies.
Sí, com a tot arreu. En un cos de 16.000 persones és inevitable. Davant de la mala praxi tot el pes de la llei i del codi intern. Però el que no pot ser és que cada cop que un mosso faci una cosa malament surti per la televisió, així ens carregarem el cos. S'ha de protegir la cara i el nom.

Un dels capítols més curiosos del llibre és el de la unitat canina. Vostè explica que a la policia no se li permet tenir gossos per una qüestió d'ordre públic...

Pràcticament no hi ha un sol cos policial que no tingui unitat canina o cavalleria per ordre públic. El metro de Barcelona té seguretat privada amb gossos. En canvi a la policia no se li permet tenir gossos per ordre públic.

I per què?
Quan li vaig fer aquesta pregunta al cap de la unitat canina de Mossos em va dir que ell no ho pot decidir. I podrien fer-ho: tenen mitjans i coneixements però políticament no es permet per no donar imatge de repressió. Es com la tanqueta que es va comprar i que no s'ha estrenat. Si l'haguessim fet servir en les celebracions del barça, potser hauríem salvat algun ull. Qui està a primera fila causant aldarulls, no passa res si es mulla. Són pitjors els cops de porra. Ara els hi volen treure les pilotes de goma, què serà el proper, la porra?

Al llibre es pregunta quan costa un delicte. Ja ho ha calculat?
No ho sé. Però per exemple per fer una detenció calen dues patrulles, deu hores de feina. N'hem de ser conscients.

Des del Govern i des dels sindicats s'ha dit que calen més mossos. Ho ha constatat?
El que s'ha de fer és racionalitzar plantilles. Qui hagi de fer de policia que faci la seva feina. És obvi que hi ha d'haver personal que també faci tasques administratives, però cadascú ha de fer el que li toca. Les macropromocions han portat a que la selecció no fos tant exquisida com hauria de ser. Calen promocions més petites i sobretot cursos de reciclatge.

 
 

Comentaris