A partir de quines circumstàncies es considera que una persona és pobre?
Pobres són aquelles persones que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques i tenen una baixa qualitat de vida. Persones que no disposen de mitjans suficients per portar una vida digna i, més concretament que pateixen falta d’aliments, roba, habitatge en condicions, assistència sanitària, lleure, serveis socials, educació i formació. Circumstàncies agreujades per situacions de malaltia, dependència, vellesa, atur, viduïtat i qualsevol altra situació de privació no voluntària.
Quin és el perfil actual del pobre?
Hi ha diferents perfils de pobre; l’aturat de “llarga durada”, les famílies joves i les llars monoparentals amb infants, immigrants…
Com ha canviat el perfil dels sense sostre en aquests últims anys?
Ha augmentat el nombre de persones més joves, més dones i persones que pateixen malalties mentals o conseqüències derivades de processos d’addició, com l’alcohol o les drogues.
Parlàvem del “nou indigent” com el solter, aturat i amb un nivell mig-alt d’estudis. L’indigent, doncs, s’ha ampliat.
Efectivament, avui en dia, els perfils són molt diversos perquè diverses són, també, les circumstàncies. Si bé he fet esment dels col•lectius més vulnerables, a l’actualitat ens trobem amb persones que mai havien pogut pensar que la seva situació econòmica arribaria a ser tant crítica.
Ara, per tant, hi ha gent pobre que no té on viure, però amb una carrera universitària…
A l’actualitat la família sofreix greus processos de desestructuració, la xarxa familiar, que és propera i extensa, s’aprima i, fàcilment s’esgoten els recursos si s’està llargs períodes en situació d’atur o amb treballs molt a precari.
Llavors la gent amb poca preparació acadèmica, un entorn social complicat ara encara ho té més difícil, oi?
Per suposat, la manca de capacitat per desenvolupar treballs que demanen certa capacitació laboral, limita l’accés al món laboral. Per aquest motiu cal insistir i treballar per superar el fracàs escolar. A més educació, més possibilitat de formació i més possibilitat d’accedir al món laboral.
I quin és el perfil que ho té més complicat per ensortir-se’n?
Persones amb poca o nul•la capacitat d’especialitzar-se, aquí podríem parlar d’un ampli col•lectiu que fins ara havia trobat feina en activitats que requerien poca formació, però que a l’actualitat i en un futur proper serà difícil que en tornin a trobar, doncs els nous llocs de treball demanen un cert grau de preparació laboral. Parlem d’un nombrós grup de persones, sobretot homes d’entre 35 i 45 anys que difícilment podran tornar a treballar si en aquest període d’atur no han assolit un cert grau de preparació laboral que els qualifiquin per desenvolupar noves especialitats.
I els joves i nens?
Pel que fa als infants i als joves cal dedicar-hi una atenció especial, són els primers en patir la conseqüència de l’actual crisi: la mala alimentació, les deficiències greus en l’habitatge, etc., afecten a la salut i tot plegat genera mancances greus que repercuteixen en el seu desenvolupament personal i fàcilment acaben en fracàs escolar, que porta al fracàs laboral i aquest aboca a l’exclusió i a la pobresa.
Una altra xifra important que s’ha fet pública les últimes setmanes és que el 18,5% dels nens de Catalunya viuen per sota del llindar de la pobresa… Com s’ha d’afrontar aquesta problemàtica entre els més petits?
Efectivament, a Catalunya 1 de cada 4 nens està en situació de vulnerabilitat. Cal fer polítiques de família que garanteixin una infància digna, que els permeti gaudir de totes les possibilitats i puguin “exercir”els drets legislats… un dels perills és que la pobresa infantil sovint es fa invisible… i els infants són els que més pateixen: les condicions que envolten els primers anys de la vida de les persones marcaran i condicionaran el seu desenvolupament futur.
També diuen que 1 de cada 4 catalans són pobres. Com ens hem de plantejar el futur?
Sumant esforços tots plegats! Cal ser responsables i millorar l’eficàcia i l’eficiència de tots els processos. Posant a la persona en el centre de totes les accions i de totes les polítiques, cal invertir en les persones.
I creuen que aquest col•lectiu augmentarà encara més?
Per les percepcions i realitats que se’ns apropen preveiem que durant els propers mesos moltes situacions s’agreujaran. Per aquesta raó cal racionalitzar i coordinar totes les accions, amb l’objectiu de donar protecció i fer contenció. En segon lloc generar propostes que afavoreixin capacitats personals i laborals per encarar una nova època.
Com ajuda Càritas?
Càritas està al “costat dels últims” i bàsicament les seves accions van dirigides a proporcionar ajut per a la promoció i desenvolupament de les persones en situació de vulnerabilitat. Ara bé, davant determinades circumstàncies, col•labora en accions humanitàries: proporcionant aliments, roba, ajut directe, com en diners, pel pagament d’altres despeses bàsiques, rebuts de llum, de lloguers d’habitatge…
En moltes ocasions es diu que és millor donar una canya que donar el peix. De quina manera incentiveu la formació, la sortida d’aquesta situació marginal d’aquesta gent?
Bàsicament treballem proporcionant activitats que responguin a les necessitats de les persones perquè puguin sortir de la seva situació, en aquest sentit s’organitzen cursos de formació adreçats a afavorir la reinserció laboral, es fan tallers d’assessorament i orientació, s’ofereixen programes de suport pedagògic pels joves i els infants, per a la dona immigrant. També oferim ajut psicològic, assessorament jurídic en temes econòmics, com gestionar els deutes amb les entitats bancàries…
Suposo que una de les prioritats és trobar una feina i una llar.
Efectivament, per aquest motiu centrem els nostres esforços en la formació i l’assessorament, perquè les persones puguin ser autònomes i puguin viure, amb dignitat, del seu treball. Si cal ajut en els aspectes de supervivència, també ho fem.
Però el tema de la feina està complicat i sembla que l’atur serà un dels últims factors que es recuperi. Que s’ha de fer?
Les polítiques de creació de treball corresponen als governants. Per la nostra part insistim que cal invertir en educació, afavorint-la per tots els mitjans perquè no hi hagi fracàs escolar. Alhora proporcionar recursos formatius que condueixin la reinserció laboral d’aquelles persones que estan ara en situació d’atur. El 45% de les persones que avui venen a Càritas ja havien vingut abans, s’havien format mínimament en els nostres Programes i havien trobat una feina. Ara, al ser feines de perfil baix, han estat els primers en perdre-la, alhora que cada vegada ens costa més trobar llocs de treball per a ells, a les empreses amb les que tenim contactes. Cal anar ajustant els Programes i els projectes de formació a les noves necessitats laborals, és per aquest motiu que nosaltres organitzem més serveis de reforç escolar, orientació laboral, adquisició d’hàbits, etc.
I com es financen vostès per poder ajudar?
Bàsicament amb les aportacions que ens fan les persones, com a socis i donants, molts d’ells des de l’anònima, també ens presentem a les convocatòries que fan entitats diverses. Els ingressos venen a suposar el 78% de les nostres despeses. A aquests ingressos cal sumar-hi els ajuts en especies: roba, menjar, estris per la llar, etc.
Hi ha moltes ajudes per part de l’administració?
L’ajut majoritari ens ve de l’àmbit de les persones i les entitats. La resta a Catalunya, en un 22% prové de les diverses administracions:Estat, Generalitat, Diputacions, Consells comarcals, Ajuntaments.
I la crisi ha fet que l’administració hagi retallat també aquestes ajudes?
Hi ha hagut retallades en algun Programa, però en general poc. Allò que ens ha causat més problemes ha estat l’endarreriment en el pagament de les subvencions.
Denunciaven l’altre dia que només el 22% del pressupost venien de les administracions públiques, la resta de les empreses privades.
La confiança la rebem, bàsicament, de les persones que ens fan arribar directament els seus diners. Quan a les associacions, empreses i entitats de tot tipus, també fan possible el finançament de molts dels nostres projectes.
Diuen els experts que encara que la crisi es superi d’aquí uns mesos, tardarem forces anys en superar aquesta situació de pobresa?
Per la nostra part, malauradament podem constatar que hi ha moltes situacions que tardarem temps en poder superar i sortir-ne, doncs hi ha moltes famílies sense cap capacitat de resposta… Per aquest motiu nosaltres ens centrem tant en el tema de l’educació que permetrà als joves tenir més “eines” per poder eliminar situacions com aquesta…
Aquest any el banc d’aliments ha estat escàs i fa unes setmanes es va fer una campanya als mercat, sembla que tot i les dificultats la gent segueix sent solidaria oi?
La gent és molt solidària! Pel que fa als aliments tingueu present que moltes Parròquies han vist augmentades les sol•licituds d’aliments en un 100% o més… I amb aquests aliments i els que es compren o es reben directament. dels comerços, de les donacions directes, es pot respondre a aquest significatiu volum de necessitats.
Diuen que potser 15.000 famílies poden ser desnonades en els propers mesos… Com es pot frenar?
Amb mesures diferents de les que tenim ara. Algunes polítiques econòmiques no han tingut una capacitat de reacció prou ràpida en la solució del problema. La hipoteca està pensada en una època anterior, amb diferents característiques econòmiques i laborals ,que penalitzaven com a infractors els que no podien liquidar-la. En aquests moments, a Catalunya, s’està reflexionant sobre la reforma de la regulació hipotecària per tal d’evitar que la persona desnonada ho acabi perdent tot.
