Ara fa 45 anys, concretament el 31 d’agost de 1973, el darrer exemplar fabricat del Seat 600 va sortir de la factoria que l’aleshores empresa estatal espanyola tenia a la Zona Franca de Barcelona. D’ençà que va començar a ser produït, el 1957, aquell petit utilitari s’havia convertit en el símbol més important de la gran millora econòmica que va viure l’Estat durant els anys del “desarrollismo” franquista, ja que gràcies a ell una part gens menyspreable de la població va poder tenir accés a un automòbil propi. El 600, actualment, és reconegut com el signe per excel·lència de l’aparició de la classe mitjana a l’Estat després d’una postguerra que havia durat gairebé vint anys, i el temps l’ha convertit en un objecte de col·leccionista molt preuat.
El model, com passava amb tota la producció de Seat d’aleshores, era una versió del Fiat 600. Amb una llargada de 3,30m i un motor de només 600cc, tenia una potència d’entre 18 i 20CV, molt poc pels estàndards actuals però més que suficients per a una població que, fins aleshores, considerava que comprar un cotxe era un objectiu impossible d’aconseguir. Després del 600 original se’n van fabricar versions noves -fins a sis- amb cilindrades més elevades i potències que van arribar als 28CV.
Per a moltíssimes famílies, el 600 va ser l’oportunitat de fer realitat el somni d’adquirir un vehicle, tot un signe d’ascens social. En el moment del seu llançament, l’utilitari costava 71.400 pessetes, incloent-hi els impostos. Aquella xifra, uns 430 euros al canvi actual, el va fer accessible a una gran part de la població que, fins aleshores, no havia pogut comprar cap altre dels models fabricats per la companyia, molt més cars, com ara el Seat 1400, el preu del qual superava les 150.000 pessetes. En aquell moment, la renda per càpita de l’estat espanyol era de poc més de 18.000 pessetes (110€) anuals i, per tant, el 600 va ser una de les primeres opcions assequibles de què va disposar la majoria de ciutadans, juntament amb el Citroën 2CV.
A partir de la seva posada a la venda, i especialment durant la dècada dels 60, la seva popularitat va créixer sense parar i es va convertir en tot un referent i un símbol de l’aparició de la classe mitjana a l’Estat, entrant a formar part de la història personal de centenars de milers de persones. Inicialment, pero, el seu èxit va agafar desprevinguda Seat, que no tenia capacitat de satisfer tota aquesta demanda inesperada. Tres mesos abans del seu llançament, que va tenir lloc el 27 de juny de 1957, ja se n’havien encarregat 300.000. La seva popularitat va ser tan gran que, de fet, l’any següent, la producció de la fàbrica de la Zona Franca es va haver de multiplicar pràcticament per 5, passant de 2.600 unitats a més de 12.000. El 1973, quan es va aturar la seva producció, se n’havien fabricat més de 790.000 unitats, convertint-lo en el primer cotxe fabricat de manera realment massiva a l’estat espanyol.
Després d’una dècada com a líder indiscutible dels cotxes espanyols pel què fa a popularitat, del 1967 ençà el Seat 600 va començar a conviure amb un altre model de la mateixa empresa, el 850, que derivava d’ell però era més gran i potent. Fins l’any anterior a la seva retirada, però, quan es va presentar el Seat 127, no hi va haver cap cotxe que realment el pugués substituir com a vehicle més popular de l’Estat. El dia de fabricació de la darrera unitat, els treballadors de la fàbrica de la Zona Franca van fer una festa de celebració i, fins i tot, va aparèixer als informatius de Televisión Española, on el popular presentador Jesús Hermida va ser l’escollit per acomiadar un vehicle tan emblemàtic.
