Jaume Figa: "Dos germans magrejaven la mainada als maristes de la Immaculada a Girona"

Un exalumne denuncia nous abusos sexuals i violència física en escoles de la congregació als anys seixanta

 

 

En Jaume Figa, de 62 anys, encara reté a la memòria els episodis de violència, abusos i dolor que va viure dels nou als 16 anys al col·legi Maristes La Immaculada de Girona, on el van tenir internat els pares. Diu que ja ha perdonat als seus progenitors per haver-lo deixat allà, però manté, tot i així, la duresa del relat d'allò que hi va viure, fent-ne una descripció que s'aproxima a la d'un "infern", fent ús de les seves pròpies paraules.

 

 

Figa tracta ara d'aportar llum sobre el què hauria passat en un moment en què les escoles religioses a Catalunya acollien pràctiques que, d'acord amb les experiències en primera persona d'alguns testimonis, suposaven una violació de drets fonamentals i dels infants. Una situació que ha quedat amagada i, per tant, impune, malgrat que probablement les víctimes no siguin poques. "Era un època en què tot era sempre fosc, semblava com si els mestres tinguessin dret a donar-nos hòsties amb tota la tranquil·litat del món", diu en conversa amb 'El Món'.

 

 

Arran de la publicació del reportatge Jo no perdono, de Francesc Burguet, en aquest diari, s'ha mostrat disposat a relatar el que sap de casos de violència i abusos sexuals a les escoles dels maristes de Girona on va passar set anys.

 

 

Tocaments a les dutxes i incursions als dormitoris

 

 

"Al col·legi de la Immaculada dels maristes a Girona hi havia dos germans que magrejaven la mainada", sosté aquest exalumne abans d'afirmar amb vehemència: "El meu sentit de ser violat és veure com els germans predicaven una cosa però exercien la contrària".

 

 

Els abusos podien tenir lloc en qualsevol moment del dia. "Tots aquests fets es produïen a les classes, a les hores del pati, però també hi havia incursions al dormitori —molt gran— on hi dormien 30 nens", relata Figa.

 

 

Encara recorda els noms dels germans a qui atribueix els abusos. "El germà Guerra —a qui li deien el Parrot—s'encarregava de cuidar la mainada al pati i entrava a les dutxes. En el moment en què veus que agafa un nen, se l'acosta i li fot la mà directament a la bragueta comproves que hi ha alguna cosa que no quadra", assegura Figa.

 

 

Per aquest exalumne aquelles situacions es produïen amb facilitat perquè als 12 anys encara "no hi havia un criteri clar, era una cosa rara, i els germans s'aprofitaven d'aquella innocència i silenci forçat sobre un tema que encara ara sembla tabú". El mateix Figa s'havia vist obligat a contestar preguntes d'un germà que el cridava a la taula del professor i que, aprofitant la proximitat, li tocava "els collonets" amb una "intenció bastant clara".

Figa està convençut que no ha sortit a la llum ni la meitat del que podria conèixer-se sobre els abusos a les escoles catalanes durant el franquisme. "No se sap res, el que s'ha publicat no és ni la punta de l'iceberg, n'estic convençut", reitera l'exalumne per qui l'Església, subratlla, "ha estat un refugi de pederastes".

 

 

La repressió física i ideològica va actuar com a paraigües dels abusos que podrien haver patit centenars o milers d'infants a Catalunya, opina Figa: "Ens obligaven a anar a missa, a confessar-nos, gairebé a cantar el 'Cara al sol', tot era en castellà, un sistema bastant repressiu".

 

 

Malgrat l'experiència amarga, Figa creu haver extret del seu pas pels maristes de Girona un aprenentatge ferm del concepte de llibertat: "El vaig aprendre allà, per contrast, és un concepte difícil que encara poca gent té clar, però a mi haver estat en un lloc tancat, de disciplina fèrria —on en determinat moment prencs decisions per damunt dels possibles càstigs que hi pugui haver— em va ajudar a desenvolupar-lo".

 

Comentaris