"Fins i tot amb Franco els catalans podíem fer col•legis professionals"

La seu del Col•legi d'Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC) i l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació (ACET) -totes dues d'àmbit nacional des de la seva aprovació pel govern català el passat 20 d'octubre del 2010- va ser ocupada el passat divendres 11 de febrer per membres del Col•legi Estatal d'Enginyers de Telecomunicacions (COIT). L'origen del conflicte ha estat la decisió dels catalans d'independetitzar-se i deixar de ser una delegació territorial. Miquel Ramírez, degà dels professionals catalans, ens explica l'enfrontament que en aquests moments tenen amb Madrid.

La setmana passada representants del COIT van ocupar la seva seu del carrer Alí Bey i van canviar els panys per impedir que vostès hi poguessin entrar. Quina és la situació actual?
Per ordre judicial s'ha restablert el dret d'ús que es contempla en el contracte i en aquests moments ja treballem amb normalitat a les nostres dependències. Ara el tema segueix un procés judicial. En definitiva, està en mans d'advocats.

El 20 d'octubre la Generalitat aprova la creació de l'ACET. Aleshores comença el conflicte?

Sí, en aquesta data la Generalitat aprova la nostra demanda. De fet, apel•lant la llei catalana de col•legis oficials, ja havíem sol•licitat ser un col•legi independent d'àmbit català el desembre del 2009. Com veu han tingut molts mesos per fer-se'n a la idea! Però, aleshores Madrid presenta un contenciós administratiu. I nosaltrem creiem que estem emparats amb l'Estatut i comencem a treballar.

Amb què avalen la seva negativa d'acceptar un col•legi català?
La interpretació errònia per part de Madrid de com es crea el col•legi català provoca les fraccions entre tots dos, però la nostra interpretació de la normativa és avalada per la Generalitat.

Quina va ser la reacció del COIT quan els va comunicar que es volien independitzar?

Nosaltres ho vam comunicar al degà i els hi vam donar tres mesos per si volien fer alguna esmena, però ningú ens va dir que no es pogués fer. De fet, o solament la Llei Catalana de Col•legis professionals, sinó també la Llei Espanyola de Col•legis professionals, permet que una comunitat autònoma faci el seu propi col•legi. Quan no hi ha molts professionals d'un sector és lògic que hi hagi un col•legi únic, però quan el sector creix cal dividir-se. Així ho han fet abans de nosaltres els periodistes, els metges, els advocats...

Es tracta estrictament d'una negativa professional o darrera aquest conflicte també hi ha alguna qüestió política?

M'agradaria pensar que no. Si fos la primera vegada a Espanya que es fa un Col•legi professional a Catalunya independent potser sí, però aquest no és el cas. El que no sé si dins el COIT hi ha alguna persona que tingui aquesta idea. Per part nostra és un problema professional i no ho volem polititzar. No és una confrontació Catalunya-Madrid.

El nou estatut, a l'article 125.1 del text, estableix la competència exclusiva que té la Generalitat de Catalunya pel que fa a la constitució i regulació de col•legis professionals. Afortunadament la sentència del TC no toca aquest punt.

De fet, la llei que preveu col•legis professionals d'àmbit català és del 1974. Per tant, fins i tot amb Francisco Franco els catalans podíem fer col•legis professionals! El col•legi d'industrials és de l'any 1932! Si algú es pensa que és una qüestió política no sap història.

El mateix dia que vostès, el Col•legi d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions (COITT) també es va independitzar del col•legi estatal. També han tingut tants problemes?
Ells estan patint igual que nosaltres, però no han tingut problemes amb la seu perquè en paguen una lloguer.

Què guanyen els enginyers de telecomunicacions catalans amb un col•legi propi?
Això ens permet tenir un NIF, per obrir un compte al banc; podem arribar a acords amb la nostra pròpia administració, podem millorar la formació... Això ens dóna operativitat. Els col•legis d'àmbit català s'adeqüen millor a l'estructura econòmica d'aquest país.

Abans no tenien operativitat...

No. Quan ets una demarcació totes les decisions i el repartiment pressupostari es fa Madrid. I a diferència de les Corts espanyoles, on hi ha una representació territorial, als col•legis professionals això no passa. El nostre paper en els òrgans de poder d'un col•legi estatal és pràcticament zero.

Com a degà del Col•legi de Telecomunicacions quines demandes fa al nou govern?

En aquests moments hi ha un repte econòmic i un de territori. Les telecomunicacions han de formar part de la política de país i s'han d'allunyar de la política de partit. És molt important situar Catalunya al capdavantera de les infraestructures TIC. Si Catalunya es queda enrederida en telecomunicacions haurà de suportar un gran pes a les ales del desenvolupament de la industria catalana. Sense les TIC no hi pot haver canvi de model productiu!

I en el territori?

Cal evitar caure en una escletxa digital. És a dir, no podem tenir un Barcelonès i una costa perfectament connectats i la resta que faci el que pugui.

I el nou govern el veu encaminat cap aquesta línia?
El director general de telecomunicacions, Carles Flamerich, és un home molt ben preparat. Això però només és la primera pedra.

 
 

Comentaris