Cap dels tres reactors nuclears de Catalunya seguirà actiu a partir del 2028. Aquesta any serà el del fi de les centrals nuclears al nostre país?
És molt difícil que es construeixin noves centrals. A Catalunya i a Espanya hi ha una situació de moratòria. L’Estat va prendre la decisió política de no construir més centrals i ens mantenim en aquesta situació.
Podem prescindir de l’energia nuclear?
A curt termini no. No estic d’acord amb els que demanen tancar immediatament aquestes instal•lacions. Fer-ho implicaria que tota la potència elèctrica que estan produint se substituís per altres tecnologies. Actualment s’estan construint centrals de cicle combinat, que cremen gas natural, que són molt més eficients que les tèrmiques, però que no deixen de cremar un combustible fòssil i generen diòxid de carboni. Si ara volguéssim substituir nuclears per plantes de cicle combinat augmentaríem les emissions de diòxid de carboni al nostre país en un 10%.
Reaccions com la del ministre d’Indústria, Miguel Sebastian, a la crisi Líbia pal•lesen que el model energètic és feble?
No hi ha una planificació energètica a llarg termini. L’energia, com l’educació o la sanitat, no hauria de dependre d’un govern o una legislatura, sinó que s’hauria de pactar entre els partits a mig i llarg termini. Hauríem de poder planificar perquè qualsevol canvi en el model energètic s’ha de fer amb molt de temps. Qualsevol iniciativa que es dugui a terme, qualsevol inversió que doni fruits necessita un procés llarg. Per això no estic d’acord en anar improvisant sense el consens de tothom.
Cal incidir en la població per sostenir el consum energètic?
La gent ha de tenir consciència que patim un problema energètic. L’actual model ho és i ho seguirà essent tenint en compte les previsions de consum d’aquí al 2030. La població mundial creixerà i el consum es dispararà perquè països com la Xina, l’Índia o el Brasil estaran més industrialitzats. El punt inicial d’aquest procés, que serà llarg, passa per guanyar aquesta consciència medi-ambiental. Cal entendre que hi ha moltes implicacions, com les socials i econòmiques, quan parlem d’energia.
Com s’aconsegueix aquests propòsit?
L’estalvi energètic és fonamental. Si l’energia és barata es facilita l’abús de consum. Amb això no vull dir que s’hagi d’apujar la tarifa en general però sí la del consum abusiu. Per molt que consumim menys, la població mundial segueix creixent i el consum també.
En un context com el que ha citat què hi té a dir l’energia nuclear?
Quan parlem d’energia parlem de tres mercats: el de l’electricitat, el dels combustibles, i el del calor-fred. D’aquests tres mercats la nuclear és important en el primer, que és una part petita de l’energia que es consumeix al món.
I en la reducció de gasos contaminants?
Hi ha moltes maneres de produir electricitat, que en siguin netes no tantes. En els darrers anys, després d’una eufòria nuclear i una posterior època totalment contrària, van sortir veus que defensaven l’ús de les nuclears per reduir l’ús de combustibles fòssils. Això ha fet que organismes internacionals, no relacionats amb el propi sector, hagin vist l’utilitat d’aquesta energia. Tot això ha quedat en qüestió després del malaurat accident de Fukushima.
Per tant, es pot ser ecologista i defensar l’energia nuclear?
Crec que sí. Si per ecologista entenem una persona conscient que les accions dels humans perjudiquen el planeta, que vol deixar un món en un estat digne per les següents generacions, jo me’n considero. Si ser ecologista vol dir prioritzar fonts energètiques com el vent o el sol abans que el petroli, carbó o també l’urani, me’n sento. Tot i així ara no es pot prescindir de l’energia nuclear sense que això no tingui efectes en l’economia.
Centrals antigues, com la de Fukushima, són el taló d’Aquil•les de l’energia nuclear?
L’inconvenient d’haver estat en una situació d’aturada nuclear, després del casos de Three Mile Island i Txernòbil, és que tenim els dissenys dels anys setanta. Els reactors que s’estan construint ara són tecnològicament més segurs. Aquests nous reactors incorporen sistemes de seguretat passius, que no depenen de cap màquina per funcionar.
Per què no se’n construeixen més doncs?
És un peix que es menja la cua. No es volen més centrals però les que funcionen no només no es tanquen, sinó que se’n vol treure tot el suc.
Les reaccions de polítics, com Angela Merkel, a l’accident de Fukushima s’entenen des d’un punt de vista tècnic?
Crec que decisions en calent és millor no prendre-les. En el cas de Merkel hi havia unes eleccions a prop i potser va voler donar un cop d’efecte, tot i que no sembla que l’ajudés. Em sembla bé, en canvi, que es facin proves de seguretat a d’altres centrals. El problema és que el tarannà polític i el científic no són el mateix.
Cal preocupar-se pels productes provinents del Japó?
No perquè estan sotmesos a control. S’ha limitat la importació de determinats productes i institucions com la OMS, el propi govern del Japó o el ministeri de sanitat hi estan a sobre. La capacitat de detecció actual és tan elevada que no és possible que entri res contaminat sense saber-ho.
A Catalunya hi ha molts contraris a l’energia nuclear. Entén, per exemple, el rebuig popular i polític al magatzem temporal centralitzat?
Ho puc entendre tot i que, en moltes ocasions, el rebuig prové del desconeixement. Si expliques que el risc que pot suposar aquest magatzem és molt inferior al de tenir vuit piscines plenes de combustible, si expliques que és millor centralitzar que repartir el risc en diferents punts, i que tots els sistemes de seguretat són passius, la gent ho pot entendre. De fet, qui ja ho coneix, com la gent d’Ascó, no és contrària a aquests equipaments.
Però sembla que el futur passa per altres fonts de producció, com les renovables…
Substituir ara les nuclears per energies renovables no seria possible. Aquest és l’objectiu on volem arribar, que entre el 2030 i el 2050 la potència instal•lada de renovables cobreixi bona part de la demanda. Per fer el canvi cap a les energies renovables, a curt i mig termini, ens cal l’energia nuclear.
L’objectiu final és prescindir de l’energia nuclear?
La gent del mateix departament d’energia nuclear de L’ETSEIB no pensem en un futur atòmic. Veiem els avantatges però també els inconvenients i som conscients que seria perfecte poder dependre de les renovables. Calen energies que aportin més beneficis que costos, i la nuclear actualment n’és encara una d’elles.
Plantes d’energies renovables, com l’eòlica, també causen rebuig popular. Cal combatre aquesta cultura del ‘no’?
De vegades fer les coses com a un li agradaria és difícil. Tenim els recursos que tenim, com el sol i el vent, i els hem d’utilitzar. No és fàcil cobrir una demanda creixent sobretot en un país com Catalunya, petit i amb molta població i indústria. La gent n’ha de ser conscient i entendre que no sempre es pot fer el que un voldria.
