Fa més de 40 anys que el dia 13 d’agost se celebra el Dia Internacional dels Esquerrans. Cada vegada en són més i es queixen de les dificultats amb les que es troben en el seu dia a dia pel simple fet d’escriure amb la mà esquerra. I ho fan amb raó. “A l’hora de dissenyar espais i articles no se’ns té en compte als esquerrans”, assegura en declaracions al Món Tonya Gómez, presidenta de l’associació valenciana l’Altra Mà i propietària de la botiga online ‘Universo Zurdo’. Així, aquesta esquerrana lamenta que “tot està pensat per a dretans”. Juana, de la botiga online ‘La Casa del Zurdo’, pensa en un sentit molt semblant: “Els esquerrans no estan discriminats, però és indubtable que existeixen moltes més dificultats per a la vida diària si ets esquerrà“.
Un món per als dretans
Tonya Gómez esmenta algunes de les activitats que generen més problemes als esquerrans, i que comencen ja a l’escola: “Les caligrafies i la lletra suposen per als alumnes el doble d’esforç. I tocar la flauta per a molts és una llauna…”. “Ens trobem amb dificultats en el dia a dia: els bolígrafs dels bancs estan a la dreta, els botons de l’ascensor, els caixers automàtics i les màquines del metro… entre d’altres coses”, destaca. En aquesta línia, Juana explica al Món que “fer servir material de dretans sempre és un problema per a un nen esquerrà. I si ho ha de fer, per exemple, en un examen amb els nervis i la pressió afegida, l’assumpte es complica molt”. Cita un altre exemple, interpel·lant als dretans: “Heu provat mai a destapar una ampolla amb la mà esquerra, el dia que teniu convidats a sopar, i davant de tothom? Proveu-ho!”
Tonya reconeix que ha conegut “nens enfadats perquè els costa molt fer les coses, tot i no ser maldestres. També hi ha nens als que han suspès per mala lletra, malgrat tenir un 10 en les respostes”. “N’hi ha que no se’n surten amb tocar la flauta i no ho entenen”. A més, creu que en l’aspecte educatiu “s’hauria de tenir mes en compte als escolars esquerrans, amb la distribució de les taules (per evitar xocar amb els colzes), i les eines com les tisores, els llapis, etc”.
Els productes més venuts
Explica Tonya, d”Universo Zurdo’, que el que més venen a la seva botiga són kits de cuina, ganivets, obrellaunes i tisores… Però també els kits escolars per edats, que inclouen bolígrafs amb un tipus de tinta que s’asseca més ràpid, regles, maquinetes per fer punta, etc. A més, segons Tonya, “cada any augmenta el consum de productes per a esquerrans”, perquè “som més i perquè els pares ara estan més sensibilitzats, i s’informen per comprar el que necessiten els seus fills”. Des de ‘La Casa del Zurdo’ diuen més o menys el mateix, en relació als productes més venuts: “El que més venem són els productes relacionats amb l’escriptura, perquè és una tasca diària”, ja que “altres productes són d’ús ocasional, més esporàdics”.
“Un col·lectiu discriminat”
L’advocada, membre de l’Associació Drets i esquerrana Maria Vila ha fet aquest dilluns una sèrie de piulades recordant com viu un esquerrà i assegurant que se sent discriminada pel fet d’escriure amb la mà esquerra. Per aquest motiu, des del Món hem parlat amb ella, i assegura que els esquerrans són un col·lectiu discriminat: “Hi ha molts aspectes de la vida quotidiana en què se’ns discrimina. Que hi hagin estris que no puguem utilitzar ja és molt gros”. “Hi ha molta poca consciència en aquest sentit”, insisteix. A més, reconeix que si hagués estat d’una altra manera, això l’hagués “traumatitzat”, però que ella “tenia molta barra per demanar que m’ajudessin a fer certes coses”.
Sobre els productes per a esquerrans, Vila afirma que l’únic estri que sí que tenia i sempre buscava eren les tisores, però que en la resta es va adaptar als utensilis de dretans. En el seu dia a dia reconeix que les dificultats més grans les té en l’àmbit de la cuina, i posa com a exemple les tisores per obrir paquets i plàstics: “He d’intentar fer-ho amb la dreta o demanar a algú que m’ho faci, perquè sinó no me’n surto”, i lamenta que “hi ha l’estigma que sóc una barruda”. També cites altres casos on es troba amb dificultats: “La rosca dels rellotges de polsera és per dretans. Els ratolins dels ordinadors també estan fets per dretans”.
Diu però, que de petita no tenia gaire la sensació de ser maldestra per no saber utilitzar els utensilis que feien servir la gran majoria dels companys, però recorda que “hi havia d’altres esquerrans que ho passaven malament. Això de les tisores és una jugada, és impossible que ho facis bé, a no ser que en tinguis d’especials”.
