El suïcidi adolescent, de la realitat a la ficció

El suïcidi és la segona causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys al món

 

Cada any se suïciden a Catalunya al voltant de 500 persones. D'aquestes, una petita proporció són joves i adolescents. La xifra no supera el 5% del total, segons dades de l'INE, però no deixa de ser una problemàtica de grans dimensions a escala mundial. Un estudi de l'OMS calcula que el suïcidi és la segona causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys. A l'estat espanyol moren el doble de persones per suïcidi –en totes les franges d'edat– que per accidents de trànsit i és, amb diferència, la primera causa de mort externa.

 

 

Però per entendre la dimensió d'aquest problema no n'hi ha prou amb les xifres. De fet, una de les grans limitacions de les xifres és que aquestes només comptabilitzen els suïcidis consumats, però no les temptatives, que són exponencialment majors.

 

 

L'Organització Mundial de la Salut considera que hi ha un suïcidi consumat per cada 20 temptatives. Però entre els joves i adolescents, aquesta proporció és molt més alta, tal com explica Francisco Villar, psicòleg clínic i coordinador del programa d'atenció a la conducta suïcida en el menor de l'Hospital Sant Joan de Déu: "Amb el suïcidi hi ha una paradoxa amb l'edat i amb el gènere. Les dones fan més intents de suïcidi i hi ha més morts d'homes que de dones. I a l'adolescència es fan més intents de suïcidi que a l'edat adulta, i en canvi hi ha més suïcidis consumats en l'edat adulta que en l'adolescència".

Per aquest motiu Villar assegura que ens trobem davant d'una franja d'edat de "molt risc": "La repetició de temptatives incrementa el risc del suïcidi consumat. Intervenir en aquests primers moments pot evitar el suïcidi consumat en l'adolescència i en l'edat adulta".

 

 

La complexitat del suïcidi també es troba en la detecció. Cal partir de la base que no hi ha un perfil de persona propensa al suïcidi, sinó que hi ha factors de risc que poden derivar en una temptativa. Per això els experts s'estimen més parlar d'abordatge multicausal: "Ningú se suïcida per una sola causa. El que sí que veiem és un deteriorament, un aïllament, una sensació de no tenir vincle amb l'entorn i de ser una carrega per els altres. El que ens trobem habitualment són nanos amb diferents àmbits de problemàtica, que ho han intentat de moltes formes, que van acumulant situacions, i que no saben resoldre-les", apunta Villar.

 

 

Roser Batalla, psicòloga clínica i membre del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, identifica tanmateix diversos factors de risc: des de joves que presenten dificultats amb els seus iguals o a escala de grup, el bullying, l'orientació sexual mal acceptada... "En els adolescents són freqüents situacions de malestar o de desestabilització, a causa d'un incident concret, com pot ser una ruptura amorosa o per una situació laboral difícil, que poden acabar sent detonants, en moments vitals i difícils".

 

 

Villar afegeix sobre aquesta qüestió que les persones que intenten suïcidar-se envien missatges, i cal saber-los interpretar: "Tothom que acaba fent una temptativa el que acaba és expressant una situació de desesperació. Alguns fins i tot ho verbalitzen, amb comentaris o amenaces. I ho poden detectar diferents agents, els especialistes sí, però també els pares, els companys. En la prevenció en el suïcidi tots tenim alguna cosa a dir".

El Departament de Salut compta a Catalunya amb un programa de prevenció, el Codi risc de suïcidi, que és pioner al món i que pretén disminuir la mortalitat per suïcidi i millorar la detecció precoç de les situacions de risc. "La idea és protocol·litzar l'actuació amb aquest tipus de pacients a Catalunya, amb tots els pacients, per no només conèixer la situació real de la problemàtica, sinó també de les temptatives", explica Villar. "Com diu l'OMS, la prevenció del suïcidi ha de ser una prioritat i aquí s'està fent".

 

 

Batalla considera que la prevenció no ha de limitar-se a programes de detecció: "Hem d'apostar també per la prevenció de carrer, amb les famílies, que sigui un tema que es parli a les escoles, que es pugui parlar d'una forma oberta. Hem de fer un treball amb els nostres joves, cal donar-los suport, alternatives, que sentin que els adults els estem acollint, els estem entenent, i estem apostant per les seves capacitats".

 

 

 

 

L'impacte de '13 reasons why'

 

 

La sèrie del moment als Estats Units i a bona part del planeta es diu '13 reasons why' ('Per 13 raons') i està protagonitzada per una jove adolescent que explica, a través de 13 cintes de cassette, perquè decideix suïcidar-se. La sèrie, d'impecable factura, ha causat força polèmica perquè tracta d'una forma molt realista i molt crua una qüestió que la societat continua etiquetant com un tabú.

 

 

Els experts però coincideixen que el contingut de la sèrie no és adequat pel públic juvenil. Francisco Villar reconeix que no l'ha poguda veure però no l'aconsella: "Cada situació que planteja té mil formes diferents d'afrontar-la. Després passa que adolescents que estan en una situació de risc es poden sentir identificats, perquè l'únic que sé és que està molt ben feta".

 

 

"Les imatges, les històries, encara que només siguin vistes, generen un impacte sobre les seves emocions", afegeix Batalla. "I no tenim la garantia de què aquest jove que veu la sèrie tingui la possibilitat de parlar-ho, de reflexionar-ho, amb un adult".

 

 

"La mimetització està descrita fa molt de temps", assenyala Villar sobre els riscos de l'exposició a continguts audiovisuals com el que planteja la sèrie. "De fet, la prevenció és tan important per això, perquè no només afecta la persona, afecta la persona i el seu entorn. Perquè quan una família té un cas de suïcidi consumat posa en risc a la gent del seu entorn, es converteix en factor de risc".

 

 

Una de les qüestions que planteja la sèrie –una de moltes– és la de l'assetjament escolar i com aquest pot acabar sent un detonant. L'assetjament escolar, efectivament, està identificat com un factor de risc, agreujat en els darrers anys per l'explosió de les xarxes socials: "L'assetjament escolar ha existit sempre, però amb les xarxes socials estem veient altres mecanismes de com aquesta pressió es pot exercir 24 hores al dia i a més sense cap mena de limitació", explica Batalla.

 

 

El cas més extrem de la perversitat de les xarxes el trobem en jocs com el de la balena blava, sobre el que recentment s'han detectat casos a Catalunya: "Portem treballant quatre anys amb el programa específic d'abordatge i de tractament de la conducta suïcida en el menor, i els quatre anys portem treballant amb aquestes situacions, blocs, després els grups de whatsapp. Estem davant de tot un repte", afegeix Villar.

 

Comentaris