El Govern de Colau reclama més esforços contra el narcotràfic al Port de Barcelona

La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, fixa les xarxes internacionals com un dels factors clau que cal atacar en la lluita de totes les administracions contra el fenomen dels narcopisos

 

L'Ajuntament de Barcelona vol un impuls i "major inversió" en el control a la introducció de droga a Catalunya, especialment aquella que es fa a través del Port de Barcelona, on aquest any les autoritats policials han anunciat confiscacions que sumen més de 1.500 quilos de cocaïna, mentre que l'any passat es van confiscar 331 quilos d'heroïna, la quantitat més gran en les darreres dècades. En una entrevista amb 'El Món', la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha indicat que aquest és un dels factors a tenir en compte en la lluita contra els narcopisos i que cal que s'hi destinin més recursos. Ja hi ha hagut converses en aquest sentit amb el Port de Barcelona. "Nosaltres —assegura Pin— actuem al final de la canonada, per això estem demanant col·laboració interadministrativa ja que, més enllà de continuar fent les nostres actuacions, els Mossos d'Esquadra, el CNP o la Guàrdia Civil han d'anar a les xarxes, perquè la droga no creix al Raval".

 

Aquesta col·laboració podria passar per una major relació entre les diferents policies en tasques d'investigació. La delega del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha traslladat a Ada Colau la seva voluntat d'oferir agents del CNP en la lluita contra el problema dels narcopisos. "Si el CNP intensifica les investigacions sobre les xarxes de tràfic estem disposats a rebre l'ajuda, de la mateixa manera que tenim converses amb la Conselleria d'Interior per reforçar la investigació i la presència d'efectius al carrer", explica Pin.

 

En els últims vuit mesos, les autoriats policials han fet diversos anuncis d'actuacions contra el tràfic de drogues al Port de Barcelona. El febrer es van confiscar 360 quilos de cocaïna en un container que transportava llaunes de cafè procedent de Colòmbia. En l'operació es van fer set detencions, entre les quals de tres estibadors que es dedicaven a fer que els containers escapessin dels controls. El març es van localitzar 1.200 quilos de cocaïna amagada en bobines de paper que venien en un vaixell procedent del Brasil. Un mes després la Guàrdia Civil va anunciar la detenció de 14 persones, entre les quals diversos membres dels 'Casuals' —la facció més radical dels Boixos Nois—, acusades de formar part d'una xarxa que hauria introduït més de 10 tones de cocaïna en els últims anys a Europa a través del Port de Barcelona.

 

Més control sobre les mercaderies

 

"El port és la gran porta d'entrada de mercaderies de la ciutat, un puntal logístic de l'Estat i del sud d'Europa", constata Gala Pin. És per això, apunta la regidora, que "sabent la quantitat de mercaderies i containers que entren" i les aspiracions perquè cada any n'arribin més, s'hauria "d'augmentar el control i l'escàner dels containers".

 

La regidora reconeix que la tecnologia per fer aquests controls "és cara" i que per ser un port eficaç no es pot endarrer l'activitat amb comprovacions però creu que les operacions que hi ha hagut els darrers anys amb confiscacions de grans quantitats de droga obliguen a fer una reflexió: "Potser hem de veure com fem compatible aquesta efectivitat i rendibilitat que vol tenir el port com a organisme autònom amb el fet de no permetre que es financi l'economia criminal que tenim al país tenint el port com a porta d'entrada".

 

L'equip d'Ada Colau vol que augmenti el control de les mercaderies que arriben al Port de Barcelona
L'equip d'Ada Colau vol que augmenti el control de les mercaderies que arriben al Port de Barcelona | WIKIPÈDIA

 

Les tasques de control de mercaderies al Port recauen sobretot en la Guàrdia Civil, però en la seguretat també hi intervenen els Mossos d'Esquadra, el CNP, la vigilància portuària i la Guàrdia Urbana. Les notícies sobre confiscacions no revelen que existeixin casos de corrupció entre els funcionaris que s'encarreguen del control. En tot cas, assenyala Pin, "aquí hem de veure els sumaris oberts perquè els fets mostren realitats que segurament hauríem de poder abordar".

 

Entre els casos de tràfic de drogues més sonat al Port de Barcelona hi ha el de l'empresari José Mestre Fernández, exdirector general de l'empresa Terminal Catalunya (TerCat). L'empresari va ser detingut el 2010 i condemnat pel Tribunal Suprem a nou anys de presó després que el CNP descobrís la seva participació en una xarxa que pretenia introduir 187 quilos de cocaïna amagats en un container de ferralla. Mestre va ingressar el 2014 a la presó, però només va estar-hi un any. La Conselleria d'Interior, quan el titular era Germà Gordó, li va concedir un canvi de categoria que li va permetre sortir aviat del centre d'internament. La fiscalia no va presentar recurs.

 

 

La gestió de les conseqüències

 

Més enllà de les xarxes, però, la competència de l'Ajuntament de Barcelona és la gestió de les conseqüències que sobre la ciutat té la venda de drogues al centre de la ciutat. Gala Pin assegura que els narcopisos "és una de les grans preocupacions" que té a l'hora de gestionar Ciutat Vella, però afirma que "el principal maldecap al Raval és que la gent no marxi del districte perquè des de fa 11 anys els districte perd 103 veïns al mes". Pin considera que la venda de droga al Raval no és un fet nou però no nega que "hi hagi hagut un increment" de la problemàtica, que atribueix a tres factors: primer, a les grans intervencions que es van fer en altres zones de l'àrea metropolitana contra la venda de droga i que van provocar una reubicació; segon, les xarxes internacionals; i tres, l'existència d'habitatges buits en combinació amb el fet que es va fer molta pressió contra la venda de droga al carrer i aquesta activitat s'ha traslladat a l'interior.

 

Els narcopsios s'han convertit en un dels principals temes d'atac contra el govern d'Ada Colau a Barcelona. El "pla de xoc" que l'Ajuntament ha desplegat contra el fenomen es revela també com insuficient per acabar amb el problema tal i com posen de manifest les declaracions de la regidora del districte més afectat per la problemàtica. El pla de xoc ha inclòs assumir millores en l'entorn per frenar la percepció de degradació que tenen els veïns; així com també reforçant les accions en la vessant de salut (ampliant l'horari i els serveis de la sala de venipunció Baluard).

 

En aquest conjunt d'actuacions també s'hi inclouen les mesures per reduir el nombre de pisos buits al Raval mitjançant el contacte amb propietaris i intentat que acabin en el mercat de lloguer, ja sigui públic o privat. Pel que fa a la Guàrdia Urbana, Gala Pin explica que des de l'octubre passat s'han fet més de 15.000 hores extra per poder col·laborar en tasques d'investigació amb els Mossos d'Esquadra. Fruit d'aquesta col·laboració s'estan fet de mitjana dues entrades cada setmana en narcopisos.

 

Comentaris