El ‘The final countdown’ de Europe, versió catalana, cantada per Josep Maria Mainat, per posar el compte enrere al referèndum, o el crit de ‘visca la República catalana’ de Gerard Quintana després del necessari ‘Bona nit, malparits’ i de la primera cançó per escalfar. La quarta edició de la segona vida del Canet Rock –durant el franquisme es van celebrar tres edicions als anys setanta, també al pla d’en Sala, a Canet de Mar- ha aplegat des de dissabte a la tarda i fins a les cinc de la matinada, una marató de grups que han passat per l’escenari, amb les 20.o00 entrades exhaurides des de feia dos dies: Raska, que va donar el tret de sortida, La Iaia, que tornava als escenaris després de dos anys de silenci, Jarabe de Palo, amb un Pau Donés molt emocionat de ser al Canet Rock, i que va obsequiar els espectadors amb les seves millors cançons, entre les quals ‘La Flaca’ i ‘Depende’, Sopa de Cabra, Zoo, Gossos, Els Amics de les Arts, o Txarango, que un any més ha tornat a posar el colofó a un festival que ja té el seu lloc de prestigi en el circuit de festivals d’estiu de Catalunya.
Si en la primera edició hi havia més nostàlgics del primer Canet Rock, en aquesta edició la mitjana d’edat ha caigut en picat i el públic ha estat majoritàriament jove. I és que també es viu una segona època daurada del rock en català, que sumada al moment polític que viu Catalunya, torna a atraure joves. I així ho ha llegit l’ANC, que va aprofitar el Canet per explicar als més joves la campanya pel sí al referèndum que fa l’entitat. Per això hi havia tanta gent amb enganxines del Sí, i com és habitual, també moltes estelades.
També hi va haver moments per a la reivindicació de Catalunya com a terra d’acollida, amb crits de ‘Volem acollir’ i explicant, per part de la directora del Canet Rock dalt de l’escenari, que aquest festival també està compromès amb la solidaritat dels catalans i exigeix a l’Estat espanyol que deixi que arribin els contingents de refugiats al país. Altres grups també en van fer referència.
Pel que fa a l’organització, molt millorada respecte a anys anteriors, sense que es poguessin evitar les llarguíssimes cues per comprar menjar i beguda. I si cada assistent havia pagat 37 euros per l’entrada, a dins es va trobar que, com a mínim, calia gastar 15 euros més. El sistema per evitar funcionar amb diners passava per fer una cua per comprar tiquets del Canet, un mínim de 5 -15 euros- que es bescanviaven per beguda –en una parada- i menjar –en altres-. Per tant, impossible prendre només una consumició. I a diferència dels dos primers anys, els serveis i la connexió a internet van funcionar a la perfecció. Les mesures de seguretat per entrar al recinte van ser superiors a les d’altres anys, però no es va registrar cap incident al llarg de tota la nit. El Canet Rock tanca la paradeta fins l’estiu vinent, amb l’èxit d’haver venut totes les entrades i havent mantingut el nivell del seu cartell malgrat la competència ferotge de festivals.
