L’estat espanyol és el país europeu on més s’ha consumit cocaïna durant l’últim any, el segon on més joves i adults s’han drogat l’últim mes i el país europeu on més gent ha estat drogadicta durant tota la seva vida, segons un estudi de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies. El rànquing és significatiu. Però, a més, la crisi econòmica ha fet augmentar el consum entre els aturats, segons el Pla Nacional sobre Drogues del govern espanyol.
Un dels col·lectius més propers a aquest tipus de material són els adolescents. El tabac, l’alcohol, la cocaïna i la marihuana, però també les noves substàncies de disseny, són els productes més consumits entre els joves. Els darrers cinc anys ha augmentat un 30% el consum de drogues entre els adolescents.
Davant aquesta realitat, la nova Consellera d’Educació, Irene Rigau, fa uns dies va afirmar que el consum de drogues repercuteix en el rendiment escolar dels adolescents i joves. Rigau, que té per objectiu polític reduir el fracàs escolar a la meitat en dos anys, creu que la lluita contra el consum és un dels primers punts on s’ha d’actuar per acabar amb els mals resultats a les aules. “Estudiarem l’impacte del porro”, prometia.
Les drogues, causa del fracàs?
A l’espera d’aquest estudi, ara els experts ja confirmen els fets. Segons la psicòloga especialitzada en drogues en adolescents i joves, Carme Torrella, assegura que efectivament “les drogues són un dels problemes del fracàs escolar, però no el principal”.
Segons la psicòloga, al voltant de la majoria d’edat, el consum de cànnabis disminueix i per contra, augmenta el de l’alcohol, “en el context de sortir de festa”. Fins i tot, algunes estadístiques apunten que aquestes substàncies circulen per les aules perquè els joves les veuen com una via d’integració social.
Com acabar amb aquesta festa constant?
És difícil en una cultura que ho celebra tot al voltant d’una ampolla? In vino veritas deien els romans. La psicòlga constanta que “traspassem aquests models” als joves, encara que “és una contradicció”. I per això afegeix: “Hem d’ensenyar els joves a conviure-hi i que tinguin eines per fer front a aquestes situacions”. En aquest sentit i en referència als gags amb cànnabis a les pel·lícules, Torrella creu que acabarà passant igual que amb el tabac, que pràcticament s’ha reduït al cinema i s’associa a un personatge concret –generalment al transgressor-.
Es tracta d’una nova forma de saltar-se les normes? Segons la psicòloga, precisament el problema comença quan el consum que es pot fer esporàdicament per tastar-lo es converteix en habitual. “Tot i que no hi ha un patró concret, el que et trobes en consumidors importants és que no tenen res a fer”. Una manca d’objectius vitals.
Quines en són les conseqüències?
Torrella considera obvi que el consum d’aquestes substàncies afecta al rendiment escolar perquè, per exemple, el cànnabis produeix desmotivació general i apatia. També dificulta de manera important les capacitats d’atenció i concentració. “És evident que si bec com un cosac durant el cap de setmana, dilluns estaré en pitjors condicions”. I què és beure com un cosac? Doncs, depèn. “Les quantitats són molt variables. Et trobes adolescents que consumeixen entre dos i quatre destil·lats i altres més”.
Potser les drogues són massa barates? Segons Torrella això les fa més assequible. “A que quan els nanos volen aconseguir coses normalment les aconsegueixen valguin el que valguin”, afegeix. Per aquesta especialista acostumada a tractar amb adolescents i joves l’única via és animar i motivar als joves, impulsar-los per a que facin activitats lúdico-esportives perquè no consumeixin i potenciar altres recursos per a què tinguin una bona socialització.
En definitiva, tot i que la consellera d’Educació es proposi minimitzar el fracàs escolar per la via de la prevenció en el consum de drogues, segons els experts, tant el fracàs com el consum és una tasca que ha d’involucrar “els pares, l’escola i la gent que envolta els adolescents perquè les campanyes de prevenció, només serveixen perquè es parli del tema”. “S’ha de buscar una manera perquè aquestes mesures arribin sense alarmismes però deixant les coses clares”, conclou la psicòloga.
