La Guàrdia Urbana de Barcelona ha desallotjat aquest dimarts el nucli de barraques situat al costat de la plaça de les Glòries. L’operatiu s’ha iniciat a les nou del matí i ha finalitzat a la una del migdia. Fonts de l’Ajuntament de la capital catalana han indicat que els Serveis Socials han pogut parlar amb 61 persones que hi pernocten, entre aquestes tres famílies que tenen un menor cada una. La tinent d’alcalde de Barcelona de Drets Socials, Laia Ortiz, ha explicat que fa setmanes s’havia avisat totes aquestes persones del possible desallotjament i que els van oferir alternatives habitacionals. Segons Ortiz, s’han fet 46 notificacions judicials de persones que han acceptat aquesta solució.
A les persones que residien a la zona s’hi afegeix una població fluctuant que manté material al solar o hi passen el dia, però que han rebutjat fins ara cap tipus d’intervenció dels Serveis Socials.
El solar té una presència més o menys estable des del març del 2016, amb una part privada (ja desallotjada) i una de pública. Davant dels riscos de seguretat i salubritat existents però també per la necessitat de recuperar els solars públics per donar-los ús, l’Ajuntament va iniciar el juny del 2017 el procediment de recuperació d’ofici de l’espai i el jutjat ha autoritzat finalment aquest dimarts el desallotjament de la zona.
L’operatiu desenvolupat aquest dimarts ha comptat també amb la presència de diferents serveis municipals com els de seguretat, neteja i serveis socials. Segons ha indicat l’Ajuntament, la intenció és oferir allotjament d’emergència i atenció social a qualsevol persona que el vulgui, a l’espera de comprovar si és acceptat o no per aquestes persones. Per aquest motiu hi ha places previstes als centres de primera acollida (CPA), el CUESB o bé en pensions, segons ha detallat el consistori.
Repunt de l’arribada de persones
Segons les dades del primer trimestre de 2018, a Barcelona viuen 536 persones en 77 assentaments diferents. El 2012, quan es va crear de l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI), eren 735 persones en 62 assentaments. El mínim es va registrar el 2015, amb 412 persones dormint en 50 assentaments. Fins l’any 2017 aquestes xifres es mantenen força estables però durant els últims mesos s’ha vist un increment, sobretot per l’arribada de famílies d’ètnia rom provinents de països de l’Est que, segons Ortiz, s’atribueix a l’expulsió de ciutadans per part dels governs francès i italià i per l’efecte d’exclusió que viuen als seus països d’origen.
