El català a la Catalunya Nord es troba en una cruïlla, es podria dir que històrica, i a punt d’assolir una nova fita. Des de fa uns anys, segons mostra l’Enquesta d’usos lingüístics a la Catalunya del Nord promoguda per la Generalitat de Catalunya del 2015, l’ús i el prestigi del català ha anat en augment. Això es tradueix ara amb problemes per alguns projectes que treballen per dignificar la llengua. Aquest és el cas de la Bressola, una escola popular amb 40 anys d’existència, referent de l’ensenyament del català a la regió, amb més d’un miler d’alumnes escolaritzats en immersió, només en català, en set centres d’infantil, primària i secundària.
Al llarg de més de quatre dècades, la Bressola ha creat un espai per recuperar la llengua catalana a la Catalunya Nord i, per manca de mitjans, no sempre ha pogut acceptar totes les demandes de matriculació. “La Bressola és incapaç de fer front al nivell de la demanda que existeix realment”, lamenta el president del projecte, Joan-Sebastià Haydn. Projectes com aquest necessiten obtenir la complicitat institucional dels ajuntaments per obrir escoles i de les institucions departamentals i de la regió “amb un programa polític de promoció de la llengua catalana en aquest territori de la Catalunya Nord a l’Estat francès”, apunta Haydn.
La proximitat entre mestres i alumnes és un dels pilars de la Bressola (JORDI BORRÀS)
El problema, però, és que com més èxit més disminueixen els recursos. Sobretot en la part financera per tal de poder fer front a tot allò que cal per assumir ampliacions i més equip docent. La Bressola té un conveni amb el ministeri d’Educació nacional de l’Estat francès que li permet cobrir tres quartes parts dels mestres que hi treballen. L’altra quarta part va a càrrec de la Bressola, que té el suport de la Generalitat de Catalunya. “Quan obrim una classe o escola, abans que entri en el conveni de l’Estat francès hi ha un període de cinc anys, que és a càrrec de la Bressola només i la subvenció de la Generalitat és el que permet cobrir-ho”, explica Haydn.
Els temors de l’Estat francès
Amb el temps, però, l’Estat francès ha canviat les condicions del suport i ara el període de cinc anys per assumir la despesa dels mestres per part de l’educació nacional s’ha allargat. El president de la Bressola creu que en l’origen d’aquest canvi hi pot haver temors del govern francès pel procés independentista a Catalunya. Aquesta circumstància, creu Haydn, “impedeix de moment tenir mitjans de l’Estat” perquè se suposa que “hi hauria una por al regionalisme a l’Estat francès i a un equivalent de procés d’independentisme que es podria intentar en algunes regions”.
No es tracta d’una suposició gratuïta. Ja l’agost passat es va viure un incident quan el president de la Generalitat, Quim Torra, va visitar el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, que va signar un manifest de suport als presos polítics i als exiliats, que portava ja la firma d’un centenar de batlles nord-catalans. La visita de Torra va motivar una carta de protesta per part de l’ambaixador espanyol a França. Tot i així, polítics francesos van aixecar la veu per alertar sobre les abusos contra l’independentisme. La presidenta del Consell del Departament dels Pirineus Orientals, la socialista Hermeline Malherbe, va fer una crida als càrrecs electes nord-catalans a mobilitzar-se per la democràcia al sud de Catalunya.
Una aula d’un dels centres de la Bressola (JORDI BORRÀS)
En aquest context, les escoles immersives a l’Estat francès són acceptades, però malgrat tenir més de 40 anys d’existència encara són considerades “experimentals” i “donar mitjans suplementaris a aquestes escoles, que promouen una llengua que no és la de la república pot posar en perill, segons ells, la república francesa, per tant, hi ha un sentiment de perill si anem més enllà”.
Segons la darrera enquesta d’usos lingüístics, a la Catalunya del Nord (el 2011), la població francesa nascuda al departament dels Pirineus Orientals representa unes 145.177 persones (el 41%), la població francesa no nascuda al departament representa unes 208.781 persones (el 59%) i la població que no té la ciutadania francesa representa unes 22.229 persones (el 6% de la població total).
El context de globalització ha tingut també conseqüències pel que fa qüestions d’identitat i sentiments de pertinença. Haydn assegura que s’ha enfortit el “sentiment de pertinença a una regió” i això passa sovint per la llengua. “És per això que tenim més demanda”, explica convençut el president de la Bressola. De fet, hi ha moltes famílies d’origen català que havien perdut l’ús de la llengua i que l’estan recuperant a partir dels fills. “Això passa per la necessitat de recuperar el sentiment de catalanitat i pertinença i això és positiu”, subratlla Haydn.
Recuperar les arrels
Les motivacions per matricular els fills a la Bressola són diverses però en molts pares hi ha una raó principal que és la llengua i la cultura catalanes. Aquest és el cas de Frederic Salgues. Des de fa vuit anys porta el seus dos fills a la Bressola. El seu pare era d’un poble català proper a Perpinyà i ell va parlar català sobretot amb el seu avi, però mai el va aprendre a l’escola. “Vam pensar que era molt important que els nens parlin català perquè al Nord la principal problemàtica és la no difusió de la llengua”, explica Salgues.
Frederic Salgues, pare d’alumnes de la Bressola (JORDI BORRÀS)
Però les motivacions poden anar en algun cas més enllà de l’interès per la llengua i fixar-se en el model pedagògic de la Bressola que, com a tret característic té la barreja dels alumnes més grans amb els petits i també un model de relació amb el professorat que busca la proximitat. Això ha arribat a animar famílies que fins i tot no tenen el català en els seus avantpassats. Josie Harris és la mare d’una de les alumnes de la Bressola, és anglesa i va decidir-se per escolaritzar la filla en una escola que practica la immersió en català “per la pedagogia i l’estil d’ensenyar i la humanitat entre els professors”, explica.
“La primera vegada que vaig venir a l’escola per informar-me hi vaig veure alegria i és el que buscava pels meus nens i també un lloc on els alumnes tenen dret a actuar per ells mateixos i autonomia”. Això ho va notar quan aquell primer cop es va plantar a la porta de l’escola i un alumne va sortir de la classe per preguntar-li què volia. “Això no passaria en una escola francesa, un nen no tindria permís per aixecar-se de la cadira així”, diu Harris somrient. “Els nens aquí són feliços i se’ls dona l’habilitat de pensar per ells mateixos, una cosa molt important per mi”, apunta.
Aprenen els nens, aprenen els pares
Josie Harris al costat de Salgues (JORDI BORRÀS)
Tant Salgues com Harris són ferms defensors de la immersió lingüística per l’aprenentatge de la llengua. En el cas de Harris, a casa són bilingües anglès i francès i no tenia cap temor perquè la seva filla aprengués una altra llengua. “Aprendre una altra llengua és quelcom molt bo i positiu”. A més a més, a través d’un mètode pedagògic que permet als nens estar alegres, l’aprenentatge és molt més efectiu que per vies més impositives. En el cas de Salgues, el català sí forma part de la vida familiar. Harris, de la seva banda, ha anat aprenent alguns rudiments de la llengua, l’entén, no el parla, però és capaç de cantar-lo i ho demostra deixant anar somrient alguna estrofa de cançons que la seva filla porta d’escola a casa: “Julivert meu com t’has quedat, sense cap fulla, sense cap fulla…” Ara planeja escolaritzar una altra filla a la Bressola i està convençuda que això farà que entre les dues germanes acabin parlant el català a casa. Per Salgues, que els fills vagin a una escola en català l’ha conscienciat de la necessitat de millorar el seu propi domini de l’idioma, que l’ha après a casa, però que mai l’ha estudiat, i ara el fa servir també pel seu negoci de material per l’estudi de fauna salvatge amb clients de Catalunya Sud.
Els tres pilars de la Bressola
La llengua i la pedagogia van de la mà en els centres de la Bressola. Com explica la responsable pedagògica dels centres, Olatz de Bilbao, la llengua és la particularitat principal “i a partir d’ella es basteix tot un projecte que posa l’èmfasi en tres pilars”. Per una banda, la immersió que fa que hi hagi “una proximitat de tot l’equip pedagògic al voltant de la mainada”. Els mestres tenen presència a tots els espais de la vida escolar, compartint tots els moments amb els alumnes. “No és el mestre allunyat, és algú que crea un vincle afectiu i hi ha una aproximació als infants molt humana, tots els mestres són referents, no n’hi ha cap que no sàpiga com es diu o què li passa a un nin o nina”, explica De Bilbao.
Olatz de Bilbao, responsable pedagògica de la Bressola (JORDI BORRÀS)
L’altre pilar és la verticalitat en la transmissió de la llengua, els alumnes més grans són transmissors de llengua pels més petits, i qui diu la llengua, també qualsevol altre coneixement. “Els mateixos alumnes són referents i un model, una interrelació que fa que els grans tinguin cura dels petits i que els grans no facin por als petits, sinó que són algú que els pot ajudar quan tenen un problema”, afegeix la responsable pedagògica. El tercer pilar de la Bressola és el treball cooperatiu, la implicació dels alumnes en la resolució de problemes, a través d’assemblees i espais on poden expressar les seves idees.
El primer liceu a la Catalunya Nord
El projecte de la Bressola ja ha demostrat el seu èxit. Les xifres l’avalen i també la capacitat d’atracció de nous alumnes i un interès renovat de famílies de la Catalunya Nord. La seva prioritat ara és obrir un segon col·legi i aprofitar aquest projecte per crear “el primer liceu en llengua catalana a la Catalunya Nord”, explica Haydn. Aquest liceu seria el pont entre el primer grau de secundària del col·legi i la universitat, un espai que ara obliga els estudiants perdre el contacte amb el català a nivell acadèmic.
Joan-Sebastià Haydn, president de la Bressola (JORDI BORRÀS)
Aconseguir aquest objectiu seria un pas més per augmentar la conscienciació de catalanitat a la Catalunya Nord. Haydn sosté que és al liceu el moment en què “s’enforteix la militància i el grau superior de presa de consciència que són catalans, bretons o bascos”, fent referència a d’altres experiències immersives. El president de la Bressola creu que estaria bé aconseguir aquest espai nou per al català, després del qual es pot esperar que “la llengua catalana també s’enforteixi a la universitat” i que “es creïn ponts entre el Sud i el Nord i així es fa país català”.
Aquests plans, però, requereixen de finançament. El curs que ve es veuen obligats a tirar un envà a terra per acollir tota la demanda d’estudiants que tenen, però el curs següent no estaria garantida la continuïtat d’almenys deu del seus alumnes. És per això que es busca el suport per obrir un nou col·legi i iniciar el liceu. Una obra de nova construcció requeriria més de 4 milions d’euros, però la rehabilitació d’un espai cedit precisaria entre 300 i 350.000 euros.
