Tracta d’éssers humans, explotació sexual i prostitució. Activitats lligades i paral·leles que s’han vist molt afectades pel confinament arran de la crisi del coronavirus. Fronteres tancades, reducció de la mobilitat i centres oberts al públic han tapat una problemàtica social greu. Les policies han aprofitat per acumular informació i intel·ligència sobre el crim organitzat i els serveis d’assistència han intentat amortir les conseqüències del confinament. La prostitució, però, ha continuat la seva activitat però sota mínims. Els clients se les han empescat per evitar el tancament o justificar els desplaçaments. Fins i tot, n’han trobat uns quants que anaven al pis del contacte amb una compra del supermercat per si la policia els trobava pel carrer.
La crisi de la COVID ajuda a discernir que una cosa és la tracta d’éssers humans i una altra la prostitució, tot i la relació evident que hi ha. Així ho contextualitza el comissari responsable a Catalunya de la Unitat Central de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsetats Documentals del Cos Nacional de Policia, que s’estima més en mantenir-se en l’anonimat per lògiques qüestions de seguretat. El comissari, en conversa amb El Món, recorda que la prostitució no és un delicte, però la seva legalitat és “ambigua”. D’aquí que els negocis al voltant de la prostitució es regulin com a centres de massatge o clubs nocturns de restauració i lleure. “La tracta sí, i és un delicte molt greu”, insisteix el comissari de paraula convençuda i convincent.
En concret, el 80% de la tracta està dirigida a l’explotació sexual. La resta és explotació laboral, mendicitat i per a la comissió de fets delictius. I més reduïdament per a la venda d’òrgans. Aquesta explotació sexual derivada de la tracta cal distingir-la de la prostitució local i determinada en un centre en concret. És a dir, la prostitució obligada i coercitiva. “Tota aquesta activitat, però, ha disminuït”, alerta el comissari. “Ha baixat la prostitució al carrer i els locals han estat tancats arran del confinament i la prohibició de circular”, afegeix.
Clients disfressats
Sí que tendeix a zero l’activitat de tracta a causa del tancament de fronteres i de la mobilitat. Tot i això, les màfies han intentat entrar a través d’alguna pastera a Canàries. Però la pandèmia ho ha aturat. “Ara bé, també hem desarticulat casos en les darreres setmanes que desafiaven la situació”, comenta el comissari. De fet, la darrera gran operació va ser el 10 de març després d’un any d’investigació que van desarticular una xarxa d’explotació sexual de dones asiàtiques que va acabar amb sis detinguts. “Hem de pensar que aquest delicte descarna la vulnerabilitat de les seves víctimes amb grans organitzacions al darrera”, indica el comissari.
Tot i això, la policia ha detectat i clausurat “pisos semipúblics que es mantenen en la clandestinitat”. Les denúncies o el servei d’informació ha pogut fer feina per la desertització dels carrers i trobar centres on s’exerceix aquesta activitat de forma clandestina. “Hem vist de tot, clients disfressats de repartidors de menjar o que portaven el cistell de la compra amb el tiquet d’una hora abans en sortir del pis on es practicava la prostitució”, narra. També s’ha sofisticat alguna de les metodologies utilitzades per saltar-se el confinament, com és la comunicació per concretar hora i lloc de servei a través de whattsap.
Els Mossos també han detectat aquest tipus de comportament, un sergent encarregat de recollir informació d’aquesta pràctica només destaca a El Món alguns fets concrets durant el confiament. Un prostíbol obert a Orís que al·legaven està de “serveis mínims”, tres prostitutes a Maçanet que van admetres que venien de fer un servei sexual, una orgia a Barcelona denunciada pels veïns i un home a Figueres que es va descriure com a prostitut i va justificar treballar perquè els “seus serveis eren essencials”.
Però tant la UCRIF del Cos Nacional de Policia com els Mossos sí que admeten que ha augmentat el sexe virtual. “Hi ha més oferta i pot ser que hi entri també l’explotació sexual i de disposar de més imatges”, alerta el comissari de la policia. Això implicaria la utilització d’éssers humans per cometre ciberdelictes com el pishing i l’extorsió.
Assistència
Per altra banda, el desamparament de les persones que exerceixen la prostitució al carrer o en risc de vulnerabilitat perquè en començaven a sortir s’ha disparat arran del confinament. L’aturada econòmica i social encara ha posat més en risc les víctimes. De fet, encara s’estan articulant més mesures a través del plans de contingència de la COVID tant per les persones que exerceixen la prostitució com les víctimes de l’explotació sexual.
Sicar.cat, una entitat que fa una feina ingent i exemplar a dones, nens i nenes víctimes de la tracta d’ésser humans, aquests dies treu fum. De fet, han aplicat més mesures de control i han reclamat solucions a l’administració des de la seva experiència en aquesta “nova normalitat”. A Catalunya, durant el 2019 van ajudar a més de 200 víctimes. Durant el confinament decretat amb l’Estat d’alarma han atès 167 persones, cinc orientacions. Les dones contactades han estat 111 i 16 menors. Una de les problemàtiques socials és sobretot, les víctimes que començaven a sortir de la situació que, de cop s’han quedat sense feina o escola. “Estem estudiant l’impacte real i com està afectant a la rehabilitació i recuperació”, comenta Laia Virgill, portaveu de l’entitat a Catalunya. La seva visió d’atenció a les víctimes constata que una pandèmia d’aquest tipus afecta amb més acarnissament els sectors socials més vulnerables.
