Mossos admet la “vulnerabilitat” de BRIMO i ARRO davant les noves protestes

L’intendent Marc Tortellà presenta les vuit conclusions de l’auditoria més gran del cos en ordre públic

Vuit línies de treball per millorar els serveis d’ordre públic dels Mossos. Aquest és el resultat efectiu de  l’auditoria d’ordre públic dels Mossos arran de les protestes per la sentència del procés, l’octubre del 2019. Un informe que ha estat presentat aquesta tarda, a tots els honors, a l’auditori del Complex Centrals del Mossos Egara, a Sabadell.

 

L’encarregat de detallar-ne les conclusions ha estat l’intendent Marc Tortellà que ha exposat els vuit punts que cal millorar, aprofundir i treballar per actualitzar el serveis d’ordre públic de la policia catalana. Un informe basat en les protestes de l’aeroport del Prat, els aldarulls a Barcelona i el tall a la frontera. Unes conclusions que el comissari en cap del cos, Eduard Sallent, ha assegurat que les pren com a base per a futurs canvis.

 

En primer terme, l’auditoria contsata cal “enfortir els serveis de la gestió operativa entre ARRO i BRIMO”. Un punt que requereix “revisar la distribució d’aquests serveis especialment de l’àmbit metropolità i augmentar la coordinació”. Per això, remarca la necessitat “d’harmonitzar els serveis” i establir un 2nou model de dimensionament i la seva distribució territorial”.

 

En segon lloc, Tortellà ha explicat la prioritat de “millorar la capacitació tècnica” dels serveis d’ordre públic. En aquest sentit, ha destacat la “vulnerabilitat davant dels riscos” de les noves protestes “si es vol mantenir distància amb la força i la proximitat del diàleg”. Així, proposen “reforçar la capacitat tècnica, la innovació i més recursos davant els desordres públics”. “Més entrenament dels nous recursos i revisar les estratègies d’intervenció per identificar i tàctiques per la detenció”, ha plantejat.

 

La tercera conclusió de l’auditoria consisteix en “millorar la presa de decisions”. Un punt que se sostindria amb la millora de l’estructira del CECOR al pes dels dispositius, i “especialització dels comandaments en negociacions complexes” així com més formació en ordre públic i mediació i la “tecnificació en la presa de decisions especificant els rols en la línia de comandament”.

 

En quart lloc, incorporar “tecnologia versàtil” per afrontar els “escenaris actuals de desordres” que ha definit com “simultanis, multidimensionals, variables, reactius, imprevisibles i mutables”. En aquesta línia reclamen “noves eines pel coneixement, noves tecnologies i facilitar la traçabilitat del Número Operatiu Policial, el NOP”, el número dels efectius d’ordre públic en un dispositiu”.

 

 

Una cinquena línia és “potenciar la negociació”. Un postulat en una triple vessant de “proximitat, mediació i negociació”. Una idea que implica “reforçar les noves tecnologies, estratègies de gestió negociada i recapacitació dels serveis”.

 

En sisè terme, potenciar la “multioperació”, perquè garantir la seguretat en els espais públics és “multidireccional, multidisciplinària i que supera la funció policial”. La setena conclusió és la cerca de “mesures d’estabilitat dels efectius”.  Un punt on l’auditoria incopora la “cura de les persones” i “vetllar per la seguretat jurídica, la conciliació i la prevenció de risc innecessaris”. Per això reclamen un “nou pla formatiu i d’entrenament, reorientar la planificació i revisar el pla de carrera professional”. I com a darrera línia, “la transparència a la que cal afegir la “participació i el control i la gestió de les anomalies”.

 

 

Comentaris