Són quarts de quatre de la tarda. A la comissaria dels Mossos de La Mina cal entrar tocant un timbre. Un vestíbul fred i funcional rep els visitants. Cap cosa extraordinària. Cap neguit i tensió. Només una familia de canadencs, acompanyats per una parella del CNP, a qui els han robat tot i un xicot vestit del Madrid que pregunta per la seva dona que està en “busca” al Mosso de l’entrada. És un agent perspicaç que assumeix amb traça i paciència el comandament del rebedor de la policia. Res fa semblar que hi ha un dispositiu especial en marxa. Un operatiu policial per tal de ”recuperar l’espai públic” arran de l’increment dels narcopisos , els furts i els robatoris protagonitzats per drogodependents al barri. Un “pla de xoc especial”, anunciat fa una setmana pel director general de la Policia, Joan Andreu Martínez, el comissari en cap, Eduard Sallent davant la corporació municipal de Sant Adrià del Besós.
L’intendent Alfons Sàrrias fa només un mes que ha aterrat com a cap de la comissaria de Badalona i de Sant Adrià. Se’ diu arribar i moldre. Divendres es va engegar aquest pla de xoc especial que inclou fins i tot, checkpoints de la Brigada Mòbil, més investigació, més intel·ligència i més presència policial evitant que sigui invasiva pels veïns. “La resposta veïnal és molt positiva”, assegura l’intendent que sap perfectament on es troba i que busca l’operatiu.
La plaça Camaron on els veïns retreuen amb la mirada dos toxicomans que marxen cap a la parada del Tram Quico Sallés
Una situació històrica
“Històricament, la Mina té la problemàtica del consum de droga a la via pública i ara els veïns han vist com ha augmentat”, comenta l’intendent en conversa amb El Món. “Ara hi ha més deambulació constant de drogodependents que impedeix a la gent del barri, per exemple, deambular amb llibertat; la seva presència fa que canviïn de rutes, que tinguin por de furts o robatoris o mirin d’evitar situacions complexes”, afegeix. “No podem obviar que un drogodependent és un malalt i la seva presència al carrer sota els efectes de l’abstinència pot fer-los buscar diners per proveïr-se de la dosi a través de furts o robatoris”, subratlla.
“Volem recuperar l’espai públic, que la gent del barri hi pugui caminar”, insisteix. En aquesta línia, l’intendent detalla que la droga, els narcopisos són un negoci i com a tal es regula perquè “té una oferta i una demanda”. “La reaparició de l’heroïna a través dels narcopisos i en microdosi de baixa qualitat comporta un drogodependent amb una evident degradació física, que no són tan evidents en un altre tipus de dependència”, argüeix Sarrias.
L’intendent esbossa el marc en què es troba aquest pla especial. Al capdavall, la delinqüència en general a La Mina sempre ha estat per sobre la mitjana catalana i en l’últim any ha augmentat un 12%. Els delictes contra el patrimoni, especialment els robatoris amb violència, han augmentat un 14%. Però els veïns i la corporació municipal van fer arribar a Interior que aquests augments no eren les xifres que més neguitejaven, sinó els efectes col·laterals de l’heroïna com la prostitució per assolir dosis o la presència de xeringues a l’espai públic, com el Parc del Besós, una zona d’esbarjo que temps ençà va ser el mascaró de la renovació urbanística del barri. Aquest increment està causat per la pressió policial als narcopisos que s’han dut a terme al Raval o al barri de Sant Cosme al Prat del Llobregat.
La sala de punció atèn una munió de gent cada dia Quico Sallés
L’operatiu: BRIMO, més investigació, més intel·ligència i el CNP
Sarrias detalla que el pla contempla diversos focus i fronts. Un més coercitiu, com ara, els punts de control de la Brigada Mòbil dels Mossos. Dues dotacions que treballen de forma “flexible” en els torns de matí, tarda i nit, sense un horari fix ni punts concrets. “La gràcia és que hi hagi imprevisibilitat dels controls”, emfatitza. Els Mossos juguen amb l’avantatge que el barri és relativament petit. “Fem controls sel·lectius no arbitraris”, destaca l’intendent. La base de treball és la intel·ligència acumulada a la comissaria, sobretot quan el control detecta persones amb antecedents i conegudes per les seves activitats delictives.
Són controls on la col·laboració de la policia local de Sant Adrià i Badalona és clau. Sarrias remarca que tot i els controls amb BRIMO i ARRO no s’ha registrat cap episodi violent ni de confrontació. També, en el dispositiu s’integra el Cos Nacional de Policia que col·laboren en tot allò relacionat amb Estrangeria, que és sovint i han trobat canals de comunicació constant.
Un dels controls de la BRIMO
L’altra pota de l’operatiu és la investigació. Els Mossos tenen tres nivells d’investigació: el Territorial -el de la comissaria-, el Regional (de la Regió policial on es troben) i el Central. Els dos darrers han incrementat la seva acció sobre el barri, a més dels efectius que provenen de la Comissaria dels Mossos del districte de Sant Martí de Barcelona i, el més fronterer amb el barri així com agents dels Serveis Centrals. Aquest front enllaça amb la “intel·ligència policial”, és a dir, la recollida d’informació per elaborar estratègies de futur per afrontar situacions similars. Un altre vector que la policia considera fonamental en aquest “pla integral de seguretat” és la part social. Per això hi ha un “contacte permanent” amb l’Ajuntament. “De dia i de nit”, insisteix l’intendent.
Els veïns controlen un parell d’usuaris d’un narcopis Quico Sallés
De patrulla
A les quatre de la tarda, el sotsinpector de l’ABP de Sant Adrià fa la ronda amb un agent que coneix la zona. Tots dos normalitzen la situació. Treballen de peus a terra i amb els peus al barri. No són gens alarmistes, ans al contrari. S’agafen la situació amb professionalitat i sense posar-hi més pa que formatge. Lluny dels estigmes. Tenen molta mili al barri.
La volta és clara i evident del problema. Tot i que són les quatre de la tarda d’un dia de finals de juliol i efectivament hi ha ionquis que deambulen pel carrer. Un tira aigua en una paperera. Un altre vomita ostentosament a la cantonada d’una església evangèlica. A la plaça Camaron hi ha dos toxicomans vigilats de prop per veïns molestos. El carrer Venus i Saturn, el carrer Ponent o el portal de l’extraordinària biblioteca Fomnt de la Mina mantenen la calma.
policia
Des del cotxe patrulla la perspectiva és diferent. Ningú se’l mira i això que a penes hi ha trànsit. Molts veïns estenen la roba a la vorera, en “sissi”. Hi ha grups reduïts de persones i carrers deixats. “Hi ha blocs amb 240 pisos, hi ha més gent en un bloc que en molts pobles de Catalunya”, comenta el sotsinspector Isidre. Un policia que insisteix en la gent del barri. “La gent està afincada, es coneixen, ara el problema són els toxicòmans però també s’hi afegeix el fenomen mediàtic”, alerta.
El sotsinspector també treu ferro al que qualifica de “llegenda urbana” la història dels patriarques dels clans. Hi h hagut un relleu generacional que ha afectat al barri com ha afectat la renovació urbanística dels darrers anys. De fet, sembla un tall de bisturí la diferència entre la Vella Mina i la Nova Mina. També rebaixa els problemes que comporta la sala de veno-punció. “A tot arreu hi ha protestes quan s’instal·la una sala així, aquí no hi ha especial animadversió cap aquest centre tot i la gent que atèn”, recorda. El pla especial policial és palpable i els comandaments i veïns n’estan satisfets. Però, tothom sap que no només és un problema policial.
