“Hem fitxat el capità Enciam, comencem a fer canvis, potser poden semblar petits, però que són molt poderosos”. Així descriu un alt càrrec d’Interior, els canvis que la Prefectura dels Mossos està portant a terme dins la unitat d’elit d’ordre públic dels Mossos, la Brigada Mòbil (BRIMO). Més enllà de canviar el seu comandament per un intendent com Xavi Pastor especialista en mediació, i després d’una ronda de contactes amb diverses entitats de drets civils, els 475 agents de la Brigada Mòbil canviaran el format i faran més entenidor el seu número d’identificació i retiren del catàleg de les actuacions els “carrussels”, és a dir, les persecucions amb furgoneta per dispersar manifestants.
Una història recent de retrets
“És la unitat que té més mala reputació de la policia, però també cal advertir que té les actuacions més complicades”, recorden des d’Interior per amorosir algunes de les seves actuacions més polèmiques. “Probablement aquest sigui el pitjor destí del cos al nostre nivell”, comenta un veterà comissari a El Món. De fet, alguns dels operatius de la BRIMO en els darrers mesos van provocar, fins i tot, una crisi de Govern. L’exemple fou el dispositiu el dia de la Constitució a Girona, amb Vox pel mig, que va provocar una sonora enganxada entre el president Quim Torra i el conseller Miquel Buch que van esmenar l’actuació dels antiavalots.
També van aixecar prou polseguera les actuacions de dispersió durant les manifestacions del consell de ministres celebrat a Barcelona el passat 21 de desembre. Precisament fou el dia que un agent de la BRIMO va retreure a un agent rural la seva actitud amb un “La República no existeix, idiota” que s’ha convertit en lema espanyolista. En canvi, va passar desapercebut, no així per a l’Estat, que no fes cap actuació en col·legis electorals el Primer d’Octubre. En aquest sentit, va ser un argument recorrent per part de les acusacions per intentar acreditar la connexió dels Mossos amb el referèndum.
Un moment de les càrregues dels Mossos a Girona el 6 de desembre del 2018
“Canvis poderosos”
Amb aquest soroll de fons, Interior va decidir posar en marxa un programa de canvis. En primer terme, rellevar el comandament. L’intendent Carles Hernandez, amb forta ascendència al nivell de comandaments per haver assumit durant molts anys la direcció d’una unitat tan complexa i delicada a l’opinió pública, era ascendit a sots caps d’Informació. En el seu lloc s’incorporava el també intendent Xavi Pastor, un veterà de la BRIMO però sobretot un impulsor i organitzador de la prestigiada unitat de Mediació dels Mossos que molts ciutadans, i molta premsa de Madrid, han descobert arran del Judici del procés.De fet, la mediació serà un dels canvis més substancials de la unitat que reforçarà encara més el vincle i hi afegirà més recursos.
Els canvi del comandament de gener de 2018 va coincidir amb una roda de contactes amb diverses entitats dedicades a la defensa dels drets civils. Aministia Internacional, l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, SOS Racisme o el Col·lectiu Iridia es van reunir al complex d’Egara -el quarter general dels Mossos- per aportar idees en la millora de la gestió de les actuacions d’ordre públic i la defensa dels drets dels manifestants.
Els Mossos van parar l’orella a les demandes de les entitats i han començat a aplicar mesures que suposen un canvi en la filosofia de la unitat. En primer terme, el Número d’Operatiu Policial (NOP), el número d’identificació que els agents porten durant els operatius es redueix de 9 a 6 xifres i es canvia la tipografia. “Guanyem més facilitat per a futures identificacions dels policies actuants, sis xifres són més fàcils de recordar i més si s’escriuen en una tipografia més clara”, detallen des d’Interior. Aquesta és una mesura que s’ha començat a aplicar a la BRIMO però que també s’ampliarà als seus germans regionals, l’Àrea Regional de Recursos Operatius, ARRO.
Per altra banda, els Mossos també han suprimit del catàleg d’instruments per les actuacions, el que s’anomena el “carrusel de furgonetes”. Aquesta pràctica suposava dispersar els darrers manifestants perseguint-los amb furgonetes a tota velocitat. Unes maniobres que van aixecar molta polèmica per la perillositat que reflectien les imatges d’aquestes actuacions. Una tàctica que es va utilitzar al final de la manifestació de l’aniversari del Primer d’Octubre a Via Laietana, durant les protestes per la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya i per dispersar els manifestants contra el consell de Ministres espanyols celebrat a Barcelona el 21 de desembre de 2017. “Aquesta pràctica ha estat eliminada”, asseguren des d’Interior. Un canvi de parer important, perquè el mateix conseller d’Interior, descrivia com a “congruent, proporcional i oportuna” la dispersió de manifestants a cop de furgoneta, tal i com reconeixia en una resposta parlamentària el passat mes de febrer.
“Desconcentració de la Brimo”
Per altra banda, el Parlament de Catalunya ha admès a tràmit una moció de Ciutadans per la s’insta al Govern a dur a terme un estudi sobre “la idoneïtat d’impulsar un canvi de model de la Brimo” que impliqui “desconcentrar” geogràficament la Brigada en tres o més regions policials de tal manera que en una hora estiguin a qualsevol punt de Catalunya. Una opció que JxCAT no descarta segons es desprèn de la darrera esmena presentada que reclama canviar l’autor de l’estudi. Si Cs el reclama al Govern, JxCAT li demana que l’estudi el faci la mateixa policia. Per altra banda, el director general de la Policia compareixerà aquest dimecres al Parlament per explicar la relació de les unitats d’ordre públic amb “Desokupa”, una empresa dedicada a desdonar pisos ocupats.
