La polèmica va saltar fa unes setmanes quan fonts d’Interior informaven que la Brigada Mòbil dels Mossos es preparaven per a una tardor calenta. Amb la vista posada en la resposta a la sentència del procés els nous responsables de la unitat d’ordre públic de la policia catalana ensenyaven les noves ‘armes’ per contenir manifestacions com ara tanques especials, xarxes o l’inquietant GAS OC, també batejat com a gas pebre. Ara bé, més enllà de cridòria per una virtual utilització d’aquest gas, l’eina més efectiva i més discreta de la BRIMO és el GOAP, acrònim del Grup d’Obtenció i Assegurament de la Prova, que també s’ha preparat per afinar més les seves funcions.
Aquesta unitat és un grup dins la Brimo que barreja intel·ligència, informació i tecnologia. Creada el 2011 dins la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic (UCIOP) ha anat agafant caràcter i importància dins el cos. La seva funció és obtenir proves per tal d’identificar el que la policia tilla de “persones violentes”. Un sistema que implica la recol·lecció d’informació i el seu treball posterior, és a dir, intel·ligència policial. La seva creació va nèixer quan a Catalunya van començar a prosperar els “black blocks”, en l’argot policial són persones que s’infiltraven a les manifestacions amb capacitat i voluntat de fer violència.
Des del cos alerten que el GOAP “no dóna resultats immediats”. Com a mostra les darreres detencions dels Mossos les darreres setmanes arran de les protestes del 21 de desembre o del 30 de gener. La seva feina principal és gravar imatges amb equips que compra i controla el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Material específic que té un alt cost. De fet, la darrera compra d’una maleta de transmissions d’imatges pel GOAP es va enfilar a 18.022,95 euros. Instruments que de bon principi passaven pel sedàs de la Comissió de Videovigilància.
El GOAP registra imatges de les manifestacions i avalots així com d’episodis de conflicte o de massificació -és la unitat que va descobrir les armes llargues dins els cotxes de la Guàrdia Civil davant d’Economia el 20 de setembre de 2017-. Fins i tot, treballa amb la unitat Hèlix, el poderós ull sense parpella que porta l’helicòpter dels Mossos. Un cop emmagatzemades les imatges es processen i s’analitzen amb “intel·ligència”. Per una banda, es procedeix a la identificació dels qui la policia considera element violent a qui sigui imputable un delicte, falta o una sanció administrativa establerta per la Llei Mordassa. Per una altra costat, també les imatges s’usen per avaluar els dispositius policials.
Aquest equip GOAP acumula molta informació que, un cop tractada, té resultats posteriors per detenir i identificar aquells que la policia sospiti que han actuat amb violència contra els béns públics, contra la policia o hagin provocat aldarulls violents en una protesta o manifestació. El GOAP ha esmerilat molt els seus protocols i resultats en els darres dos anys.
Les tàctiques de protesta dispersa que els CDR han utilitzat en diverses ocasions després del Primer d’Octubre ha obligat a una transmissió de dades i d’informació més fluïda i més ingent. A més, l’excap de la Brimo, l’intendent Carles Hernàndez, ara és número dos de la Comissaria General d’Informació. Un nomenament que agilitza les gestions entre el GOAP i la intel·ligència policial. Per això, el GOAP és, segons els comandaments d’ordre públic, una arma molt més eficaç que no pas les reactives com la defensa, unes tanques antivàndals o el gas. “És més lenta, però és més eficient”, remarquen des de la policia.
La furgoneta que recull la informació i transmisions de l’operatiu policial per a BRIMO i ARRO Jordi Borràs
