El fiscal demana 22 anys de presó per a l’acusat d’executar a trets un home en un descampat de Lloret de Mar (Selva) el 13 de setembre del 2012. L’acusa d’un delicte d’assassinat i d’un delicte de tinença il·lícita d’armes. El sospitós va desaparèixer de les comarques gironines pocs dies després del crim i tenia una ordre de crida i cerca que no va donar fruits fins l’abril del 2017, quan la Policia Nacional el va detenir a València per la seva suposada vinculació amb una extorsió perpetrada per un grup criminal. Segons el fiscal, l’acusat va disparar cinc vegades contra la víctima, els dos darrers cops directament al cap.
La Policia Nacional va detenir Zhirayr Abrahamayn a la província de València el 6 d’abril del 2017 per la seva suposada participació en un delicte d’extorsió i un altre de pertinença a grup criminal. El 25 d’abril va passar a disposició el jutjat d’instrucció 6 de Blanes que va ratificar la presó preventiva per l’assassinat de Lloret de Mar. El cas es remunta al vespre del 13 de setembre del 2012, quan la Policia Local de Lloret de Mar va rebre una trucada d’un veí alertant que havia trobat el cadàver de la víctima en un descampat proper a l’antic col·legi Can Barnés. El cos era al costat d’un cotxe i tenia signes evidents de mort violenta. Els Mossos d’Esquadra van assumir la investigació i van identificar la víctima com un empresari immobiliari rus de 31 anys que vivia a Calella (Maresme).
El investigadors van descobrir que un mes i mig abans del crim, la víctima havia tingut enfrontaments amb un grup de persones d’origen armeni -entre els quals hi havia l’acusat- per “desavinences” relacionades amb un negoci de gestió immobiliària que regentava la víctima a Lloret de Mar. Segons recull l’escrit d’acusació del fiscal Víctor Pillado , el conflicte va desembocar en un “enfrontament físic” entre la víctima i l’acusat. El juliol del 2012, l’acusat li va acabar clavant un cop de puny a la cara a la víctima en ple carrer. “Com a conseqüència del cop de puny, la víctima es va sentir ferit en l’orgull i va prendre la decisió ferma de venjar-se de l’acusat”, sosté el fiscal que afegeix que, per això, va decidir “resoldre les controvèrsies amb una baralla cara a cara” amb el processat. Per això, va concertar una trobada amb l’acusat a les vuit del vespre del 13 de setembre del 2012 en un descampat. Arribada l’hora, la víctima va anar a la cita i pocs minuts després hi va arribar l’acusat. Segons el fiscal, sense que la víctima tingués temps a reaccionar, el seu atacant li va descarregar un primer tret a través de la finestreta del copilot apuntant directament a la zona de les costelles. “La víctima va intentar fugir però, ràpidament, l’acusat va rodejar el vehicle i va efectuar fins a dos trets més fins a aconseguir que la víctima caigués a terra”, relata el fiscal. Després, el va rematar el amb dos trets més al cap.
El fiscal Víctor Pillado sosté que l’acusat va actuar “en execució d’un pla prèviament concebut”, sent “plenament conscient que la víctima no es podria defensar de cap manera” i el va executar quan “ja es trobava completament desvalgut pels trets que havia rebut” i assegurant-se que “acabava irremeiablement amb la seva vida”. “Les zones del cos atacades i el mitjà utilitzat eren idonis per causar la mort a la víctima, com efectivament va passar, sent-ne completament conscient l’acusat”, conclou el fiscal. Per això, l’acusa d’un delicte d’assassinat i d’un delicte de tinença il·lícita d’armes i sol·licita 22 anys de presó. En concepte de responsabilitat civil, Pillado vol que el processat indemnitzi tres familiars de la víctima (la seva parella i dues germanes) amb 240.000 euros. El cas arribarà properament a judici a l’Audiència de Girona on el jutjarà un tribunal popular.
Després de cometre el crim, el sospitós es va esfumar. De fet, va desaparèixer de l’habitatge de Lloret de Mar on vivia i va rescindir el contracte de lloguer a través d’una tercera persona dos dies més tard de la mort de la víctima. Quan va passar a disposició judicial a Blanes l’abril del 2017, l’acusat va declarar per videoconferència, va negar ser l’autor del tiroteig i no va saber explicar per què els repetidors de telefonia el situaven al lloc del crim. Tampoc va justificar les nombroses trucades que es va creuar amb la víctima just abans de les seva mort violenta.
