Un dels mantres més utilitzats entre els serveis d’Informació de les policies és l’eterna presència d’anarquistes amb ascendència italiana cada cop que hi ha aldarulls a Catalunya o Espanya. Més enllà de la llegenda recorrent, l’Europol alerta que Grècia, Itàlia i Espanya continuen essent l’epicentre per als atacs efectuat de terroristes d’esquerres i anarquistes. Així ho certifica l’informe de l’Europol “sobre la situació i la tendència del terrorisme a la Unió Europea 2020”. Segons aquest report, basat en les dades del 2019, el nombre de detencions per sospita de terrorisme d’esquerres o de caire anarquista s’ha triplicat respecte el 2018, tornant a nivells de 2017 i 2016, amb 111 detencions. Tot en un marc de 26 atacs registrats.
Segons aquest informe, la majoria de detencions estaven vinculades a manifestacions violentes i enfrontaments amb forces de Seguretat, amb cibercrims o en intents d’atac a institucions governamentals, empreses privades i infrasestructures crítiques. Europol també destaca que es va suspendre la preparació i la comissió d’un atac terrorista. En aquest context, Europol assegura que els militants italians detinguts encara són considerats com a punt de referència de simpatitzants estrangers que s’uneixen al Front Revolucionari Internacional (IRF) amb seu principalment a Xile, Espanya i Grècia.
A diferència d’Itàlia, on s’haurien perpetrat 22 atacs terristes de caire anarquista o d’extrema esquerra, a Espanya se n’han registrat dos al llarg de 2019. Ambdòs casos es van situar artefactes explosius en caixers automàtics i van ser reivindicats per “solidaritat amb els presoners anarquistes”. Tot i aquest balanç, Europol subratlla que el nombre i la intensitat dels atacs va disminuir respecte altres époques. Arran d’aquests delictes, es van detenir 8 persones a Espanya, gairebé tots amb ordres de detenció internacionals. Itàlia, amb 71 arrestat, en té el podi.
La gràfica de les detencions i atacs de caire anarquista del 2019 a Europa, segons Europol/EUROPOL
Modus operandi
En l’estudi, els analistes de la policia europea coincideixen en la continuïtat del modus operandi dels grups anarquistes i d’extrema esquerra en les seves accions. En aquesta línia, remarquen que formen estructures no jerarquitzades ni estructurades que actuen en especialment a l’entorn de zones urbanes. L’estudi d’Europol insisteix que protagonitzen campanyes violentes i contra la policia després “d’infiltrar-se en manifestacions de mainstream pacífic”.
Antifeixisme, antiracistes i contra la repressió de l’Estat és la divisa d’aquests grups. D’aquí que s’hagin registrat enfrontaments violents amb l’extrema dreta i, en menor mesura, contra representants de formacions ultres. S’afegeix a la llista d’objectius tot allò que sigui rellevant per la lluita antiglobalització i anticapitalista, és a dir, bancs o empreses multinacionals.
Portada de l’estudi d’EUROPOL sobre terrorisme aquest 2020
