Un estudi de la UAB alerta que les mascaretes compliquen les identificacions a la policia

Un 'working paper' de l’ICPS signat per Jaume Bosch planteja la revisió necessària del concepte de seguretat arran de la pandèmia

La gestió de la crisi de la COVID-19 i de l’Estat d’alarma és la base del darrer Working Paper de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB que signa l’expert en polítiques d’Interior, professor del Màster de "Direcció Estratègica de Seguretat i policia" i exdiputat d’ICV, Jaume Bosch. El document, titulat “Crònica de l’Estat d’Alarma: El funcionament de les institucions i de la seguretat pública en temps de coronavirus (14 de març a 21 de juny de 2020)”, repassa des de la diverses prespectives el paper dels executius català i espanyol així com els dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. En aquest marc entra en el detall d’algunes de les mesures i com afecten a les polítiques de seguretat i els reptes de futur que tindran els cossos policials i el concepte de seguretat. 

En l’apartat “Impacte de l’Estat d’alarma en les competències de seguretat”, al que ha tingut accés El Món, Bosch deixa clar que l’Estat d’alarma no va ser un 155, perquè el conseller ni la conselleria no va perdre cap funció ni cap comandament va ser substituït per Madrid. Però més enllà de l’efecte polític, l’exdiputat entra en qüestions que poden afectar en el present i el futur en les polítiques de seguretat pública. Com a paradigma de tot plegat, Bosch hi posa les mascaretes. En aquest sentit, destaca que la “utilització generalitzada (i obligatòria a partir del 20 de maig) a la via pública per un període de temps que pot ser llarg complica les coses a la policia per a procedir a identificacions en directe o a través de càmeres de vigilància”.

 

Curiosament, afegeix que “no deixa de ser una paradoxa que en països com Espanya o França s’haguessin produït intensos debats sobre l’ús de peces que ocultaven la cara per raons religioses (a Catalunya, fa pocs anys, diversos consellers d’Interior havien plantejat la possibilitat de prohibir-les) o sobre l’aparició de persones encaputxades en alteracions de l’ordre públic (recordem els greus incidents a Barcelona l’octubre de l’any 2019) com a factors que dificultaven les identificacions”, escriu Bosch. La conclusió de l’analista és clara: “Ara, els cossos policials s’hauran d’adaptar a aquest nou escenari”. De fet, en els "reptes de futur" de l'estudi, l'exdiputat alerta de les "complicacions per efectuar identificacions en la via pública". Una situació que s'afegeix a "l'autoritarisme postdemocràtic" que suposen "perills com la geolocalització, utilització de dades personals o certificats d'immunitat". Així com el risc dels delictes d'odi o l'increment dels delictes informàtics o de noves formes d'explotació laboral. 

L'estudi també contempla una revisió del "concepte de seguretat". En aquest sentit, abona la tesi del filòsof Josep Ramoneda, on cal incloure com a seguretat la "redistribució de la riquesa", "una fiscalitat més justa" i la "consolidació de l'Estat del Benestar", així com tenir present els efectes del canvi climàtic. 

 

Comentaris