Nou front per intentar racionalitzar l’Operatiu TOGA, el pla especial dels Mossos per protegir edificis judicials durant 24 hores al dia. Un dispositiu derivat de l’ordre del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, del passat mes de febrer arran de les pintades i llançament d’excrements a diverses seus judicials en protesta pel judici del procés al Tribunal Suprem. A les queixes dels sindicats policials, l’atenallament d’Interior per la despesa que suposa -hipoteca més de 400 efectius- ara s’hi afegeix el front parlamentari. El grup parlamentari de Catalunya En Comú Podem ha registrat una doble pregunta per tal que els departaments d’Interior i Justícia avaluin la situació.
De fet, en la pregunta, la diputada dels comuns Yolanda López, recull molts dels retrets que fins ara s’han fet a l’operatiu, polèmic des del primer dia. De fet, molts a la Prefectura van interpretar que era una penitència que el cos policial havia de pagar després dels fets del Primer d’Octubre. El reforç d’aquest dispositiu va deixar sense reserves d’efectius als Mossos. Membres del cossos d’elit com GEI, Subsòl o d’unitats de protecció de la natura de la policia catalana han hagut de vigilar edificis durant les hores del servei.
Les queixes no s’han reduït malgrat que el 15 de maig es va rebaixar la vigilància i només es va mantenir a les seus judicials on encara existeix “intensitat del risc a criteri policial”. En concret, la vigilància policial presencial es va restringir a l’horari d’obertura al públic de les seus, de 8 del matí a les tres de la tarda, deixant el servei estàtic de nit. Ara bé, el tres torns es mantenen als jutjats del Vendrell, Gandesa, Balaguer, Cervera Solsona, Berga, el Palau de Justícia de Barcelona, l’Hospitalet i la Ciutat de la Justícia.
Tot i la rebaixa, però, continua essent una rèmora pel cos en hipotecar recursos humans i tènics en funcions de vigilància pura i dura que va arribar fins al Consell de la Policia celebrat el 20 de juny. Des d’Interior alerten que el dispotiu hipoteca més de 400 agents cada dia. A més, a les zones on es manté el dispositiu durant 24 hores a comarques com la Segarra, Solsonès, Terra Alta, la Noguera o el Berguedà, pateixen un dèficit estructural de manca d’agents i dotacions. Una combinació explosiva per facilitar el robatoris o la comissió d’altres crims mentre la policia es manté estàtica en un punt.
Precisament, el fet d’aquesta vigilància estàtica configura un altre problema. Fins i tot, el ministeri de l’Interior va emetre una instrucció interna que reclamava evitar les vigilàncies estàtiques perquè eren una autènica diana fàcil pel gihadisme. Un perill plausible tenint present que Catalunya es troba a Nivell 4 sobre 5 d’alerta terrorista. Per això, portaveus dels sindicats com David Miquel, del SPC, o Toni Castejón, de SAP, proposen que el dispositiu esdevingui com el dispositiu Canigó de vigilància dels domicilis dels líders polítics o autoritats institucionals, que no implica una posició fixa, sinó anar fent passades i permet complementar la vigilància d’altres edificis i comerços, és a dir, patrullar. En aquest sentit, els comuns defensen canvis en l’operatiu per “la immensa diferència de cost entre repintar les parets per part de les brigades municipals o posar-hi càmares o vigilants i el que suposa tenir dos Mossos aturats de cara a la paret de la seu judicial les 24 hores del dia”.
Ara l’operatiu ha de ser avaluat pel Govern i donar la seva opinió per escrit sobre un dispositiu policial generat per una ordre que tothom critica però ningú discuteix. La doble pregunta dels Comuns va carregada donat que demana estrictament l’opinió dels departaments afectats Justícia i Interior. En un marc polític i social que ningú vol discutir o criticar decisions judicials i menys si hi ha els Mossos pel mig. A més, planteja que el Govern de demanar al TSJC l’aixecament definitiu de la mesura proposant mesures alternatives de vigilància de les seus judicials.
