No són un servei essencial, però sí que poden treballar al carrer. Aquesta és la categoria que la Secretaria d’Estat de Seguretat ha otorgat als detectius privats catalans per poder treballar en les diferents fases del confinament. Una decisió del ministeri de l’Interior, dirigit per Fernando Grande Marlaska, que n’ha assumit les competències de control de la investigació privada fins ara a mans de la Generalitat. El permís per poder treballar a peu de carrer és una resposta a la petició de Mercè Ferran, la presidenta del Col·legi de Detectius Privats de Catalunya. Ferran va registrar un escrit al ministeri al·legant que havien de continuar treballant durant l’Estat d’alarma per evitar la “picaresca i la impunitat” en defensa dels seus clients arran de la COVID 19.
Finalment, Interior va decidir a través d’una resolució amb data de 30 d’abril, a la que ha tingut accés El Món, donar la raó als investigadors privats i va comunicar a la Direcció General de la Policia que “els detectius privats no es trobaven exclosos de circular per les vies públiques per desenvolupar la seva activitat professional”. “Nosaltres volíem assegurar la nostra tasca al carrer, un lloc essencial per al nostre treball”, remarca Ferran en conversa amb El Món.
La resolució per la que el Ministeri de l’Interior permet treballar els detectius Quico Sallés
Creixement de delictes
La lluita dels detectius durant la pandèmia ha estat lluitar en doble front. Primer el reconeixement per poder fer la feina al carrer. “Ens hem trobat amb algun problema de petició de documentació, ens han demanat el número professional i justificar la tasca, poca cosa més…”, comenta a El Món un detectiu en servei aquests dies encarregat de vigilar fugues de material sanitari d’un client. I en segon terme, fer pal·lès que “garanteixen el dret fonamental de defensa dels seus clients” i que protegeixen els interessos i els béns dels seus clients arran dels efectes econòmics de la pandèmia.
En aquest sentit, Ferran enumera delictes com alçament de béns, fugues d’informació confidencial, robatoris de material, baixes mèdiques falses, sol·licituts fraudulentes d’ERTO, estafes a les asseguradores o les conductes irresponsables en l’àmbit de la llar. Delictes que, segons els investigadors privats, s’estaven multiplicant a causa de l’Estat d’Alarma. Molts d’aquests delictes perseguibles a instància de part. Ferran posa com exemple dels casos que més clamen al cel en els menors. “La manca de control en les custòdies de menors de fills de pares i mares separats o divorciats o les condicions que passen el seu confinament, sovint a cura de persones de risc com els avis”, destaca Ferran.
“Era essencial tornar al carrer amb totes les garanties jurídiques que podríem treballar”, conclou la presidenta dels detectius. De fet, Ferran contraposa que l’Estat d’alarma no considerava essencials els detectius i sí, en canvi, una “part de la seguretat privada, com les de vigilància uniformada i els serveis de transport de seguretat”. En aquesta línia, la investigadora assenyala que la “tasca de vigilància i seguiment de detectius podria suposar una ajuda molt valuosa per a les forces i cossos de seguretat de l’Estat en el control de les actuacions contràries a l’Estat d’alarma com passa en algun país europeu”.
“Rastrejadors professionals”
De fet, el permís d’Interior els ha animat a reclamar el seu paper en les properes fases del desconfinament. Així Ferran ha demanat formalment al Govern que els detectius privats siguin els encarregats de fer les funcions de”rastrejadors” en la lluita contra el COVID 19. “El rastreig fet per sanitaris, funcionaris o per informàtics contractats pot provocar greus problemes legals i de legitimitat”, alerta Ferran posant el valor el control legal a què estan sotmesos els detectius. “Sabem interrogar i fer memòria interrogant”, comenta la presidenta del CODPCAT, emfatitzant el tòpic de perdiguers dels detectius.
El CODPCAT s’ha posat a disposició de la Generalitat per a fer una tasca que requereix de personal qualificat i legalment habilitat. La urgència, fins i tot en estat d’alarma, no pot justificar, segons Ferran “eludir les garanties que protegeixen els drets dels ciutadans i els requeriments que assenyala la Llei de Seguretat Privada per a un treball d’aquestes característiques”. “Som els únics que podem realitzar-los amb totes els requeriments tècnics i legals”, emfatitza. Precisament, posa com exemple, zones marginals, barris amb renda baixa o col·lectius sense sostre que no tenen accés a la tecnologia i que cal fer el seguiment de manera personal.
