Dilluns d’aquesta setmana la cúpula d’Interior presentava amb tots els honors i amb el conseller Miquel Buch al capdavant, el Projecte Kuppel. Els Mossos ensenyaven a traç gruixut una xarxa d’antenes, càmeres i intel·ligència artificial per protegir Barcelona, el Delta del Llobregat i la Petroquímica de Tarragona d’atacs terroristes amb drons així com d’altres activitats il·lícites que es puguin perpetrar amb naus sense tripulació.
De fet, el comissari en cap del Cos, Eudard Sallent, amb el seu to suspicaç habitual, va deixar clar que el sistema estava pensat per contrarestar un virtual “atac terrorista mb un dron que pot portar una càrrega explosiva o biològica”. “El risc és existent”, va sentenciar. Un risc tan existent que el Ministeri de Defensa ha publicat sengles informes on remarca aquest risc. Fins al punt, que ha aplicat tecnologia similar a l’escollida pels Mossos per protegir les bases on les forces armades espanyoles tenen efectius desplegats com a Irak.
Els dossiers són “L’ús de drons comercials com a vectors terroristes” , document marc de 29 de gener de 2018, i “El sistema de defensa aèria no-cinétic, clau per a la defensa antidron”, de 29 de novembre del mateix any. Tots dos signats pel capità de l’Exèrcit de l’Aire de l’Ala 46 i pilot de combat, José Alberto Marín Delgado i publicats per l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics, el think tank del ministeri de Defensa. Ambdós documents recullen atacs terroristes perpetrats amb drons per Hamas, Hezbolla, Estat Islàmic o les FARC en zones calentes de conflicte com Israel, Palestina, Siria, el Kurdistan o Turquia. Els dos documents ressalten l’intent d’atac terrorista amb dron l’agost de 2012 de tres suposats membres d’Al Quaeda, al centre comercial Porta d’Europa d’Algeciras, a Andalusia. Així mateix, referencien un altre informe de l’amenaça de l’ISIS a Espanya amb armes nuclears.
“Armes atractives”
Aquests dos informes analitzen “l’amenaça que suposa l’ús de drons comercials amb finalitats terroristes”. El dossier del capità Marin repassa històricament l’utilització de naus no tripulades des d’abans de la Primer Guerra Mundial. Ara bé, el punt de partida se situa el juny de 1994 quan la secta japonesa Auri Shinrikyo (actualment Aleph) va intentar gas sarin amb helicòpters dirigits per control remot. De tota manera, els dossiers no situen l’éxit d’aquest tipus d’atac fins el 2004 quan Hezbol·là va utilitzar-los.
Els estudis també constaten les característiques que fan dels drons una arma “atractiva” pels grups terroristes. Així, l’informe subratlla que tenen una gran “mobilitat”, “autonomia”, “radi d’acció” i “abast”. També constata que tenen una “fàcil accessibilitat” a través de la compra on line a Amazon o Alibaba. L’estudi exposa com un avantatge el preu de cost d’un atemptat amb drons a diferència d’altres sistemes. Així concreta que el preu pot rondar els 1.600 euros més l’explosiu. Un import molt inferior als costos calculats en altres operacions terroristes com l’atac a les Torres Bessones de Nova York, sobre el mig milió d’euros, i els 6.000 euros que haurien costat els Ak47 i la munició utilitzada en els atemptats del 13 de novembre a París que van deixar 130 morts. Tot i això, el document indica que és més car un atac amb furgonetes llogades, amb un preu de 100 euros al dia, com els atemptats del 17 d’Agost.
Entre els avantatges, també inclou la “polivalència” de la fabricació així com la “millora amb dissenys propis”. Així mateix ressalten la “furtivitat”, el “silenci” i la “baixa petjada del radar” o la “facilitat d’ús”. A més de la tecnologia com la navegació per satèl·lit, les opcions anticol·lisió, el software de control i “l’eixam de drons”, és a dir, “operar amb diversos drons simultàniament”. Condicions que permeten actuar amb més seguretat i distància als terroristes. En definitiva, el poc risc pels terroristes i el mínim si es plantegen opcions com els “drons kamikaze”. En la mateixa línia, l’expert en defensa inclou com un punt a favor del terroristes que l’atac amb drons pot oferir imatges que posteriorment es poden fer servir per a propaganda.
L’estudi tampoc no exclou els desavantatges dels drons com la meteorologia o la càrrega de pagament. Ara bé en destaca la “càrrega de guerra”. Això és que pot portar menys explosiu (5kg) que no pas una armilla explosiva que n’arriba a portar 9. En tot cas, segons Defensa en un atac amb dron tampoc importa gaire el número de víctimes perquè allò que es busca és “l’impacte en l’audiència”. És a dir, atacs amb un altíssim impacte mediàtic i psicològic com infraestructures crítiques, grans aglomeracions i esdeveniments de grans visibilitat. Elements que configuren els espais que ara els Mossos volen protegir amb el projecte Kuppel. En aquest sentit, el document recorda la relativa facilitat amb què es poden armar els drons amb munició nuclear, bactereològica, química i radiològica. L’amenaça és, per Defensa, existent. Tal i com ho veuen, els Mossos.
Part del document de l’IEEE sobre l’ús de drons amb finalitats terroristes
