En Santi ha acabat un autèntic via crucis penal des del 2016. Ha estat acusat, condemnat, empresonat, però ara ha estat absolt d’intentar matar la seva mare ofegant-la al llit de l’hospital. El passat 10 de juny la història d’en Santi va canviar com un mitjó. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia el va absoldre després que el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, convencès als magistrats que s’havia vulnerat la seva presumpció d’innocència en ser condemnat al marge de les fragrants contradiccions dels testimonis de càrrec i de l’estat de salut mental de l’acusat. De fet, el Tribunal ha entès que tot indica que més que un intent seriós de parricidi es va acostar més a una broma de mal gust “inconvenient” i “desafortunada”.
Segons la primera sentència de la secció 22 de l’Audiència Provincial de Barcelona els fets eren clars. A dos quarts de tres del migdia del 10 de novembre de 2016, en Santi va entrar a l’habitació de l’Hospital Clínic, on la seva mare, aleshores tenia 93 anys, es recuperava d’un ictus. A l’habitació hi havia una altra malalta, que acabava de sortir a la UCI també per un ictus. Les dues ingressades les separava una simple cortina. La porta de l’habitació va quedar oberta. Tot i això, el condemnat, i ara absolt, “va agafar un coixí i va pressionar amb força el cap de la seva mare”. Al mateix temps, l’acusat cridava “t’ofego, t’ofego”.
Una auxiliar d’infermeria que feia la ronda, va sentir els crits de l’acusat -no pas de la víctima- va entrar i va veure l’escena. En Santi adonar-se que havia entrat l’auxiliar, va deixar el coixí als peus del llit i va marxar tan panxo, per tornar al cap de poca estona. No va denunciar fins l’endemà. També la seva companya d’habitació va afegir més salsa a la història, però això sí, advertint amb el seu testimoni que l’acusat li parlava en castellà a la seva mare. L’Audiència va comprar aquest relat a la fiscalia i el va condemnar a dos anys de presó i cinc anys de llibertat vigilada després d’aplicar-li un atenuant per haver-li estat diagnosticat un “transtorn delirant”.
La defensa, dirigida per Cuevillas, va presentar recurs al TSJC al·legant que s’havia vulnerat de manera clamorosa la presumpció d’innocència i per infracció legal en la valoració de la prova. L’advocat va al·legar que el gest de col·locar el coixí era “jocosa per mostrar el desacord amb la mare quan aquesta li deia que quan sortís de l’hospital marxaria a Galicia”. De fet, “feia quinze anys que cuidava de la mare i cada dia anava a l’hospital”, fa memòria la sentència i que l’endemà dels fets, la ‘víctima’ complia 94 anys. La defensa va argüir 13 punts per bastir la seva absolució. Bàsicament, que els dos testimonis van cometre “profundes contradiccions” que desvirtuaven el relat del ministeri públic.
Concretament, és que l’auxiliar d’infermeria, que l’Audiència va considerar un testimoni “contundent”, va explicar de dues maneres els fets que va veure. Segons la instrucció va observar com ofegava la seva mare i segons el judici oral -a preguntes fins i tot dels magistrats- no ho va poder veure perquè l’acusat tapava el camp de visió. A més, l’altra testimoni acabava de sortir de la UCI per un ictus i el seu testimoni no podia ser gaire fiable.La defensa també va argumentar que el cas no es va denunciar fins l’endemà al matí i que cap informe mèdic avala ferides o lesions que s’haurien detectat en cas d’intentar ofegar a algú.
La Sala del TSJC, formada pel seu president Jesús Maria Barrientos, Mercedes Armas i Carlos Ramos, considera que l’acció del condemnat “no tenia ni la serietat ni la intensitat requerida per ser condemnat” donat que no hi havia ni un senyal d’asfíxia. També carrega contra els testimonis i la seva particular visió dels fets segons detallen a la instrucció o al judici oral que interpreten que no queda acreditada una “prespectiva clara” de la situació.
A més, consideren que “no n’hi ha prou per condemnar per unes expressions amenaçants expressades entre riures en un context que no suggereix en absolut la intenció de cometre un delicte”. “No hi ha prou prova”, conclou el TSJC que hi veu més una “broma” de mal gust que una temptativa de parricidi.
