351 morts prematures. Són els estralls de la contaminació de l’aire a Barcelona l’any 2018, una ciutat on el 48% de la població està exposada habitualment en uns valors superiors als recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Xifres prou alarmants com perquè calgui una intervenció potent que freni els efectes de la pol·lució dels vehicles privats més contaminants i protegeixi el dret a la salut dels ciutadans. Aquest és el sentit de l’entrada en vigor l’1 de gener de 2020 de la Zona de Baixes Emissions Rondes de BCN (ZBE) permanent. Es tracta de 95 quilòmetres quadrats que corresponen al perímetre interior establerts entre la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral, i engloba els municipis de Barcelona (amb l’excepció de la Zona Franca–Industrial i el barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes), L’Hospitalet de Llobregat i parts dels municipis limítrofs amb les rondes: Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. En aquesta àrea, de la qual en queden excloses la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral, que permeten anar del Baix Llobregat al Barcelonès Nord, es prohibeix la circulació dels vehicles que no els correspon el distintiu ambiental de la DGT, de dilluns a divendres laborables de 7:00h a 20:00 h.
Mapa de la Zona de Baixes Emissions
Quin impacte tindrà aquesta restricció?
La mesura, pionera a l’Estat espanyol, afecta al voltant del 14% dels vehicles circulants, i es calcula que deixaran de circular 50.000 vehicles el primer any del potencial de vehicles afectats, que són uns 115.000, i es reduiran en un 15% les emissions de diòxid de nitrogen: “L’objectiu és netejar l’aire, preservar la qualitat de l’aire i el dret a la salut dels ciutadans. La imatge d’un cotxe traient fum i fent soroll s’ha acabat, pel bé de tots”, sentencia Joan Maria Bigas, director de mobilitat, transport i sostenibilitat de l’AMB, que considera que el nivell d’exigència i el canvi de la mobilitat que implica la ZBE a la metròpolis de Barcelona “està més que justificat per la greu problemàtica ambiental i de salut existent”. Per aquesta realitat es va descartar la possibilitat de restringir el trànsit alternativament per a matrícules parells i senars, en considerar-se una mesura més indiscriminada i amb un impacte menor, que a més, no reduiria la flota de vehicles més contaminants.
Com es controlarà que es respecti la ZBE?
Un dispositiu tecnològic de 120 càmeres repartides per tota la ZBE Rondes de BCN llegirà les matrícules dels vehicles que hi entrin per certificar que estan autoritzats. I aquí l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) fa de paraigua de tots els ajuntaments implicats. “Hem dut a terme una tasca de coordinació entre ajustaments perquè la ZBE implica diversos municipis. Hem fet un pas més entrant en la gestió del registre de la ZBE per tenir en una base de dades única els vehicles que tenen exempcions o moratòries. Així, comuniquem a les policies locals aquestes matrícules perquè no siguin sancionats. Tot plegat requereix també un bon servei d’atenció ciutadana per resoldre tots els dubtes que sorgeixin”, afegeix el director de mobilitat, transport i sostenibilitat de l’AMB.
Quines sancions hi haurà?
Per altra banda, com explica Carles Conill, director de serveis de mobilitat sostenible de l’AMB, “les policies locals dels ajuntaments implicats començaran a sancionar els conductors a partir de l’abril del 2020 amb multes unificades de 100 euros i de 200 si es reitera la infracció. Fins a aquesta data, si un vehicle sense autorització entra a la ZBE rebrà un avís”.
I què passa amb els vehicles estranger?
Han de complir la normativa igualment. Els vehicles registrats fora d’Espanya no estan classificats segons els criteris de l’etiqueta ambiental de la DGT. És per això que tots els vehicles estrangers s’han de registrar per circular a les ZBE Rondes, amb un cost de gestió de 5 euros. Els qui compleixin els requisits, tindran una autorització per dos anys, i els que no, podran gaudir d’autoritzacions de 10 dies a l’any, previ registre i pagament de taxes en tots els casos.
Quines moratòries i exempcions hi haurà?
Hi haurà una moratòria d’un any per a furgonetes, camions, autocars i autobusos de transportistes professionals. Exempcions, fins a la renovació del vehicle per a vehicles de persones amb mobilitat reduïda, vehicles de serveis d’emergències i vehicles de serveis essencials (mèdic o funerari). A més, es faran autoritzacions especials de 24h fins a un màxim de 10 dies a l’any per als vehicles que no els ho correspongui distintiu ambiental de la DGT, amb bonificacions per a rendes baixes. A tall d’exemple, un veí d’Olot que no disposi d’un vehicle autoritzat en l’horari restringit, podrà obtenir fins a deu permisos a l’any, previ registre al web de la ZBE i el pagament d’una taxa de 2 euros.
Un dels aparcaments d’intercanvi, que permet als usuaris del transport pu?blic deixar el cotxe als afores de la ciutat
Quines alternatives s’ofereixen?
A banda de millorar el servei de Bus Metropolità, l’AMB impulsa tres iniciatives per fomentar l’ús del transport públic. Els qui es desfacin del cotxe privat obtindran la T-verda metropolitana, que premia els ciutadans dels 36 municipis metropolitans que canviïn definitivament els cotxes privats més contaminants pel transport públic. Aquest nou sistema de tarifació ambiental dona dret a utilitzar, de forma gratuïta i sense limitacions d’horari, la xarxa de transport públic del sistema tarifari integrat de l’ATM en tots els serveis de transport públic integrats dins de les 6 corones tarifàries de l’ATM. A data d’avui ja s’hi han acollit els propietaris de més de 5.600 vehicles.
També s’aposta pel Park and Ride (intermodalitat), una solució funcional, operativa i tecnològica per estacionar el cotxe als afores de les ciutats i poder connectar amb el transport públic. Hi ha reservades places exclusives per als usuaris del servei P+R, amb la corresponent senyalització, i funciona mitjançant una aplicació mòbil, que permet dur a terme el control del servei (AMB P+R), i una màquina comprovadora. Amb aquesta darrera, l’usuari ha de justificar l’ús del transport públic mitjançant l’autorització dels seus títols de transport. “Ja hi ha prop de 500 places habilitades a Castelldefels, Sant Joan Despí, el Papiol, Cervelló i Sant Just Desvern, i tenim l’objectiu d’arribar a 1.500 places. Som conscients que no és una solució completa, però és una alternativa mentre no es construeixin nous aparcaments”, assenyala Conill.
