“Impenitent i pertinaç“, així va morir penjat a la forca un 31 de juliol de fa -només- 193 anys el mestre Gaietà Ripoll, de 58 anys d’edat, un lliurepensador nascut a Solsona que havia lluitat contra Napoleó i que va ser deportat a França durant la Guerra del Francès. Allà va entrar en contacte amb les idees de la Il·lustració i, en especial, amb els deixebles de Rousseau i grups de pacifistes, quàquers i deistes. En tornar, Ripoll es va dedicar a la docència al barri de Russafa, als afores de València. I allà es va torçar el seu destí. Vivia modestament donant instrucció als nens de les classes més populars i, de fet, va adquirir fama de bona persona a la barriada. Però -i aquí va començar la tragèdia- els deia als nens que no era necessari anar a missa i incomplia preceptes bàsics de l’Església Catòlica, com menjar carn per Quaresma. A més, ell mateix reconeixia que no creia en la Sagrada Eucaristia ni en la virginitat de Maria Santíssima.
Aquell personatge va cridar l’atenció de l’aleshores arquebisbe de València. Es tractava de Simón López, un religiós d’origen murcià que havia estat un antic inquisidor i que, un cop a València, havia recuperat les funcions d’aquell tribunal religiós en la Junta de la Fe, una institució que exercia les mateixes funcions. L’arquebisbe López era un extremista -fins i tot per a l’època- que s’havia negat a jurar la Constitució de 1812 durant el Trienni Liberal i que combatia qualsevol heterodòxia amb mà dura. Així les coses, el mestre Ripoll va ser detingut l’octubre de 1824, acabant a les masmorres de la presó inquisitorial.
Durant dos anys, Gaietà Ripoll va rebre les visites d’un sacerdot que va intentar que es retractés. No va ser així, i el 31 de juliol de 1826 va ser passejat pel centre de la ciutat enmig dels insults i les pedrades de la gent, fins que va enfilar-se al patíbul, on va ser penjat sense retractar-se. Els heretges havien de morir cremats, però en una data tan tardana es va considerar que la forca era suficient. Tot i així, el cos va ser introduït en una mena de bóta de fusta on hi van dibuixar les flames que el cremarien durant tota l’eternitat. Va ser enterrat, sense làpida, fora del perímetre del cementiri de València.
El cas de Gaietà Ripoll va impactar fortament en una Europa ja plenament immersa en la Il·lustració i, de fet, va incomodar el govern espanyol de l’època. Ferran VII va acabar-se desmarcant del cas i, de fet, l’escàndol internacional va fer que el mestre Ripoll fos l’últim executat en tota Europa per incomplir preceptes de l’Església.
Amb els anys, la figura de Ripoll ha estat reivindicada i, actualment, té una petita plaça dedicada al centre de València, sense que les plaques indiquin com i per què va morir. L’historiador i novel·lista Alfred Bosch (actual conseller d’Acció Exterior) va guanyar el premi Prudenci Bertrana, l’any 2006, amb ‘Inquisitio’, una novel·la basada en la biografia de Gaietà Ripoll. Paradoxalment, el responsable de la seva execució, Simón López, encara manté un carrer a Múrcia que destaca la seva posició dins la jerarquia catòlica.
