Amb un sofà al mig de la plaça de l’Ajuntament, sota una tenda i al costat de dues carpes, Ingrid León seu a la taula i conversa amb els companys de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). “Som com família”, assegura León, mare d’un nen de cinc anys i que fa vint dies que acampa davant el consistori de l’Hospitalet de Llobregat. El motiu, avui dia, ja no sorprèn tant: l’ara activista va ser desnonada d’un pis buit del banc Kutxabank. “Feia més de dos anys que no hi vivia ningú i ara, després de tancar-lo, torna a estar buit”, explica.
Aquest, però, no va ser el primer desnonament que ha patit l’activista ja que va haver de sobreviure a un altre al setembre de l’any passat. Es va quedar sense feina i la propietària no li va voler renovar. Durant un parell de mesos va haver de demanar favors a les seves amistats per no quedar-se al carrer i de cop es va trobar amb l’oportunitat de viure a un pis buit del banc Kutxabank. Ara, però, sis mesos després, es torna a trobar sense una llar, demanant un sostre per pagar el lloguer com tothom i trobar tranquil·litat per ella i el seu fill, que viu a casa d’una amiga. “Tinc dues cames i dos braços per treballar. Vull fer-ho i pagar el lloguer i els meus impostos, però no puc tenint un nen sense llit propi, no puc fer-ho tranquil·la”, diu León.
Trenta minuts per agafar les coses
“M’agrada que la gent que marxa al meu país vagi a aportar i a treballar tal com ho intento fer jo aquí”, afirma León a El Món. Va ser el 2001 quan l’activista, de l’Equador, va arribar a Madrid, un parell de mesos més tard va venir a Catalunya i es va enamorar de Barcelona. Ha treballat en diversos sectors, l’últim va ser el turisme. “Em van fer fora el desembre del 2017. Em van enviar de vacances i allí es va acabar, van tancar l’empresa per ser insolvent però ara n’han obert una altra”, relata León qui també assegura que no va rebre cap indemnització ni liquidació per vacances. “Ja no vaig poder pagar aquell mes ni el gener. Al febrer em vaig trobar amb una situació crítica però l’oficina d’habitatge m’ajudava amb els pagaments.
A l’abril se li acabava el contracte del pis on vivia però la propietària no va decidir no renovar-li. Des de serveis socials li van assegurar que no la farien fora. “Però al setembre vaig escoltar el manyà. De sobte em vaig trobar els Mossos i, poc després, al carrer quan poques hores abans estava amb el meu fill a l’habitació”, recorda. Va ser a principis del 2019 que un conegut li va proposar viure a un pis ocupat de Kutxabank. Portava mesos intentant trobar habitació però sense treball i amb un fill, cap propietari la volia. El pis del banc era una oportunitat. “Feia més de dos anys que no hi vivia ningú. Només m’havia d’encarregar d’ell. Em vaig empadronar i tot”, relata. Dins aquell pis, però, no va durar més de mig any. El 31 de juliol no van aconseguir aturar el desnonament. A les onze del matí ja li exigien abandonar el pis amb les seves pertinences. “Trenta minuts em van donar per agafar les meves coses, què pots agafar amb trenta minuts? Ara ho tinc tot al traster, que visito cada dia per deixar i treure roba”, diu.
Acampada davant l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Pisos sense gent i gent sense pisos
Ara, el pis de Kutxabank no només està buit sinó que tampoc disposa de serveis bàsics. “Amb el desnonament no només van canviar el pany, també van trencar quasi tot el lavabo per fer-lo inutilitzable”, afirma l’activista. En un moment del matí, un veí i una veÏna del barri se li apropen. El primer li dona les seves forces i la seva companyia per una estona i, la segona, menjar. “Hi ha gent bona. Unes altres veïnes es van apropar també i em van dir que si mai necessitava fer servir el lavabo, dutxar-me, menjar calent o una manta els hi havia de demanar”, recorda la mare que ha hagut d’esdevenir activista per lluitar en defensa dels seus drets. “Només reivindiquem el dret a un habitatge digne, jo vull treballar i pagar com tothom”, assegura
Els companys de la PAH li fan costat. “És una deixadesa de funcions”, asseguren des de l’associació en relació a l’alcaldessa socialista Núria Marín. Fonts del consistori asseguren a aquest diari que van oferir dues opcions a León: “una residència o una ajuda per pagar un lloguer”. D’acord amb l’activista i membres de la PAH, la primera opció és una estança de pocs dies en un alberg -on no vol portar el seu fill- i, la segona, una ajuda per pagar un lloguer que haurà d’agafar a preu de mercat. “Són opcions inviables“, afirmen des de la PAH.
L’entitat també assegura que el banc, propietari del pis, no va accedir a convertir-ho en habitatge social, tot coneixent la seva història. La PAH també denúncia que el consistori ha incomplert l’article 5.6 de la llei 24/2015 on, de fet, s’exigeix a les administracions garantir un “reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial” abans de ser desnonades. A Catalunya, segons dades del Consell General del Poder Judicial, unes tres mil famílies es van quedar sense sostre durant els tres primers mesos del 2019, en majoria per causes d’impagament de lloguer. En aquesta mateixa línia, el territori català lidera el rànquing de desnonaments i agrupa quasi el 23% de tot l’executat a l’Estat espanyol. “A vegades puc dormir amb el meu fill. Em fa preguntes i li dic petites mentides. No el puc veure massa però no vull espatllar la relació, ho faig tot per ell”, conclou l’activista.
