Les precàries condicions laborals dels pescadors han arribat al Govern. A Girona, una inspecció de treball ha reconegut la precarietat del sector dels pescadors després d’una denúncia posada per una embarcació del Baix Empordà. Els treballadors denunciaven manca de salari mínim i diverses infraccions laborals, una situació que, segons Comissions Obreres (CCOO), porta sent així tota la vida. “Jo he treballat durant vuit anys i cap mensualitat he cobrat el salari mínim”, assegura al Món Javier Barcala, responsable del sector del mar de CCOO.
Malgrat la denúncia feta per l’embarcació, la precarietat no només engloba el salari sinó la totalitat de les condicions laborals dels pescadors. Des de CCOO asseguren a aquest diari que no es respecta el temps de vacances ni les pagues que corresponen, i també critiquen una manca de compromís polític.
Precarietat del servei
El sistema actual de la pesca catalana exigeix una parada biològica per permetre el descans i recuperació dels peixos. Al Baix Empordà, la parada que realitzen és d’un mes. “Durant el temps que dura cobren l’atur com tothom, malgrat que la Unió Europea els cobreix certa part, però els armadors els hi compten com si fessin vacances“, assegura Barcala qui també apunta que l’armador en concret porta tres denúncies per fer treballar als pescadors en dies festius. La denúncia es va plantejar quan el patró de l’embarcació els va deixar al carrer després de jubilar-se i indemnitzar-los amb 1.050 euros.
Dos dels treballadors afectats són en Salam Zanzan i en Ramdane El Bahraqui, qui encapçalen la denúncia amb sis treballadores més. “Guanyem molt poc amb la mar. Hi ha mesos de 200 i altres de 500 però cap mes arribem al salari mínim, marxem a casa amb les mans buides”, explica Zanzan a El Món, el pescador feia setze anys que treballava per l’embarcació. El vaixell va deixar de ser operatiu el 25 de febrer, però tant aquell mes com gener van haver de treballar i no van rebre cap nòmina. “Volem que se sàpiga el que està passant, aquí som vuit treballadors però sabem que hi ha més casos”, assegura El Bahraqui. D’acord amb CCOO, és difícil que els treballadors de la mar facin un pas endavant per denunciar aquestes situacions. “Van contactar amb nosaltres quan la situació era insostenible. Molts d’ells no tenen més que aquest treball i costa denunciar pel risc de perdre’l”, assegura Barcala.
Manca de regularització
Si bé el cas de Salam i Ramdane és un en concret, la precarietat del sector del mar s’estén a diversos ports catalans, sobretot per la manca d’un conveni que regularitzi la compra i venda del producte i que acaba afectant en gran majoria als treballadors que practiquen la pesca d’encerclament. “La quantitat aconseguida es reparteix setmanalment. Se sumen les vendes i se li resten les despeses com les caixes, el gel, la gasolina, l’oli del motor, entre altres”, expliquen des de CCOO. D’acord amb el sindicat, un any dolent són 250.000 euros recaptats però després els beneficis dels pescadors esdevenen quantitats que baixen als set mil o vuit mil euros anuals.
La venda en general s’acostuma a regir per la subhasta a la baixa, aleshores no hi existeix un preu definit. Això provoca que el producte es compri per un preu molt inferior al que s’oferirà finalment al comprador, condicionant el salari que rebrà setmanalment el pescador. Aquest escenari es repeteix a altres municipis com Roses, on els treballadors de la pesca d’encerclament, d’acord amb el sindicat, tampoc acostumen a arribar a guanyar el mínim estipulat per la llei. En altres poblacions però, s’han arribat a acords amb empreses o supermercats privats per vendre el producte directament a un preu tancat, és el cas de Tarragona o Cambrils. “Segons la mida del peix, ells ja saben què cobraran perquè tenen un preu fixat. Nosaltres defensem aquest model, perè veiem necessari que vingui d’un acord amb l’administració, Generalitat o Govern Central“, expliquen des de CCOO.
D’acord amb el sindicat, les institucions públiques acostumen a rebre les seves peticions i preocupacions de manera molt educada però, a la cap i a la fi, es queda en no res. “Ningú es mulla pels pescadors perquè dona molt pocs votants i necessiten suports reals”, asseguren. Tant el sindicat Salam i Ramdane coincideixein en una cosa: la pesca és important per Catalunya i per l’Estat Espanyol, el problema és que es consumeix el producte més barat, no el de proximitat.
