Un documental denuncia la manca de recursos en la lluita contra la violència masclista

L'obra 'Desprotegides, malgrat tot' demana un canvi d'enfocament en el tractament d'aquesta xacra

La implicació de les institucions en la lluita contra la violència masclista no és suficient. Així ho denuncia el documental 'Desprotegides, malgrat tot'. La peça evidencia les aterridores xifres que, amb el pas dels anys, no deixen de créixer: 3 dones han mort en situació de violència masclista en el que va de 2019 a Catalunya i, al llarg del darrer any, 75.000 han patit fets molts greus -violacions, intents de violació o d'homicidi, entre d'altres-, 200.000 han sobreviscut a fets greus, 23.000 es van atrevir a denunciar-ho i, de les 5.200 ordres de protecció demanades, els jutges catalans només en van atorgar poc més de la meitat.

El documental també avisa que la violència envers les dones és estructural. "Tant amb els jutges com amb la policia m'he sentit bastant desprotegida", afirma una de les dones entrevistades a la peça. Però el vídeo no aborda aquesta problemàtica a partir de la tragèdia, sinó que li dona un punt de vista construït des de la informació i dades que evidencien el creixement d'aquesta xacra. "És un tema que s'ha d'explicar amb dades obertes", relata la periodista Karma Peiró, una de les responsables del documental.

El territori amb menys ordres de protrecció

Catalunya és el territori que menys ordres de protecció ha atorgat. "Quan ho vam preguntar, ens van respondre que desconeixien el per què", afirma Peiró. La peça compta amb una rigurosa sèrie d'entrevistes que van des de dones que han patit aquest tipus de violència, fins els professionals de tota la cadena que s'ha de fer a l'hora de denúnciar -professionals de l'Hospital Clínic, magistrats dels jutjats de violència sobre la dona i Mossos d'Esquadra-. "Per cada cent mil dones majors de 16 anys que hi ha a Catalunya, tenim només sis efectius per ajudar-les", explica el periodista Xaquín G.

Hi ha 100 municipis amb al menys un SIAD (Sevei d'Atenció i Informació a les Dones) a Catalunya i el 95% de les dones està a menys de mitja hora d'un d'aquestos serveis, però només son ateses 9.068. "Estan ben posicionats però les dones no hi van per l'estigma que comporta fer-ho -assegura Peiró-, per complexitats familiars, socials i per la por que inclou dur a terme tot el procés." La pressió social en aquestes situacions és un dels temes que aborda el documental, ja que denuncia que els serveis no s'adapten a les necessitats de, per exemple, les mares que tenen fills que depenen d'elles o de les persones joves que a vegades no troben el valor de fer-ho.

Un relat de tants

 

"És molt complicat denunciar per les consequències posteriors", explica la Raquel, una supervivient de violència masclista a partir de la qual gira tot el documental. La Raquel va ha ver de canviar tot el seu entorn social desprès que la seva parella la intentés assassinar. "Sobretot pel meu fill, que va perdre tots els seus amics", afirma. 

L'obra s'ha fet en col·laboració amb la Fundació puntCAT. "Ens van fer aquesta proposta i vam veure que l'ús massiu d'aquestes dades podria afavorir tenir una societat més justa, que va en la línia de la nostra fundació", ha explicat Carlos Salvadó i Usach, president de l'entitat. "Mentre que es pensa què fer, hi ha dones que estan patint aquesta violència masclista en silenci o cridant, les dades ens avisen que es podria abordar d'una altra manera", ha conclòs Peiró.

 

Comentaris (4)
Claudi Fa 5 mesos
Jo he estat violat durant anys per la meva exdona. Ho dic seriosament. Per violar en parella només fa falta tenir dependència emocional de l'agressora. No cal força física. Llavors em vaig assabentar que les violacions en parella van quasi per igual en els dos sentits. Perquè només es victimitza la dona? qui paga?
Jordi Fa 5 mesos
I per afegir-hi més vergonya, les estadístiques de violència de gènere no es poden separar per sexes perquè a Espanya es considera que només les dones en poden ser víctimes!! Per lluitar contra la violència m'hi trobareu sempre. Per criminalitzar els homes no m'hi trobareu mai. En un assumpte completament diferent, si els meus comentaris han d'acabar apareixent tallats, estaria bé saber-ho quan els escric.
Jordi Fa 5 mesos
En la qüestió de la violència hi som tots per lluitar contra aquesta xacra. Així, doncs, per quin motiu les víctimes homes no tenen la consideració de víctimes que els correspon? No s'està fent cap pas endavant quan es persegueix l'objectiu de criminalitzar els homes i victimitzar les dones. Ni tampoc ningú no fa cap favor a ningú quan es consideren masclistes totes les agressions contra les dones comeses per homes, obviant una multitud de motivacions (que no justificacions), com la de
Jordi Fa 5 mesos
Segons les estadístiques de l'INE, l'any 2018 hi va haver, a Catalunya, 307 homes i 508 dones víctimes de violència domèstica, que representen el 38% i el 62%, respectivament. Del mateix any, hi ha 457 homes i 292 dones condemnats per assumptes de violència domèstica amb una sentència ferma, també a Catalunya, que representen el 39% i el 61%, respectivament. En resum, 2 de cada 5 víctimes de violència domèstica són homes, i 2 de cada 5 autors són dones. En la qüestió de la viol