Els ciutadans, la Generalitat i els professionals de l’administració de justícia, des dels jutges fins als funcionaris. És el triangle que assenyala el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com la clau per aconseguir que el català tingui una presencia superior en el món judicial. “Encara que l’estadística judicial no aboqui dades sobre l’ús del català als diferents actes judicials, no es pot obviar que el seu ús a l’administració de justícia és molt inferior al seu ús quotidià en uns altres àmbits de la societat catalana i de l’administració pública, com demostra el fet que només el 8,5% de les sentències dictades el 2019 van ser emeses en català, 20.750 d’un total de 245.265”, es remarca a la memòria del 2019 d’aquest òrgan judicial. Una proporció que el TSJC considera “per sota del que seria desitjable”.
Davant d’aquesta realitat, el TSJC proposa una recepta per incrementar la presència de la llengua pròpia del país en la vida judicial, remarcant, això sí, que “les limitacions pròpies dels òrgans de govern judicial a Catalunya” requereixen de la col·laboració exterior. Així, el tribunal demana al Departament de Justícia de la Generalitat que fomenti l’ús de la llengua entre els funcionaris i jutges i “mantingui l’oferta de cursos de llengua catalana i llenguatge jurídic a disposició de jutges i magistrats, a més de la resta del personal de l’administració de justícia”. I alhora remarca la importància de seguir mantenint actius els “serveis de traducció de documents redactats en una de les llengües cooficials diferents a l’opció manifestada per les parts”.
Però per al TSJC hi ha un element determinant en l’increment del català al món judicial, i és la consciencia lingüística tant dels usuaris de la justícia, els ciutadans, com dels professionals, tant els magistrats com el personal d’administració. En aquest sentit, la memòria del TSJC reflexiona sobre el fet que “és oportú insistir en la mentalització dels professionals i justiciables que acudeixen en demanda de serveis judicials, per reclamar l’efectivitat dels drets lingüístics reconeguts als articles 32 i 33 de l’Estatut d’autonomia, en sintonia amb les previsions dels articles 231.3 de la LOPJ, 142.3 de la LEC i 13 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística”.
En aquesta línia, l’òrgan judicial insisteix a deixar constància del “compromís de la Sala de Govern del Tribunal Superior amb el respecte i protecció dels drets lingüístics dels qui acudeixen als òrgans judicials, compromís que es recorda als nous jutges i magistrats que cada any s’incorporen a l’exercici de la jurisdicció a la nostra comunitat autònoma i que es revela també en cada ocasió en què la Sala de Govern ha hagut de pronunciar-s’hi”.
Finalment, el TSJC suggereix la necessitat d’incloure en el mesurament de l’ús de la llengua que fa el Departament de Justícia les diligències d’ordenació, provisions, interlocutòries i decrets, que ara no es computen, així com que es pogués conèixer el nombre de vistes orals i judicis que es desenvolupen totalment o parcialment en català. Amb tot, si bé la presencia del català als jutjats catalans és mínima, el 2019 es va experimentar un increment del 10%, passant de 18.697 sentències en català del 2018 a les 20.750.
