El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Els tests ràpids de Covid van lents en l’arribada a Catalunya
  • CA

L’acostament de les festes de Nadal fa augmentar la pressió sobre el Govern perquè relaxi les mesures anti-Covid mentre algunes veus des de l’àmbit científic reclamen que s’habilitin noves formes de diagnòstic de la malaltia a través dels tests ràpids, implicant-hi les 3.300 farmàcies que hi ha arreu de Catalunya. De moment, la col·laboració d’aquests establiments amb Salut és només per fer cribratges convidant usuaris a fer-se una prova PCR. Es tractaria que aquells que rebin la carta recullin un kit a la farmàcia, agafin una mostra nasal a casa i la tornin a l’establiment. Els resultats es donarien 48 hores després a través del potral lamevasalut.gencat.cat.

Aquest cribratge dista de la proposta que han fet altres zones de l’estat al govern espanyol perquè es permeti a les farmàcies fer tests ràpids, les proves d’antígens que obtenen resultats en deu minuts. Precisament a la Comunitat de Madrid és on s’ha avançat amb un treball conjunt amb els farmacèutics per tal de fer el protocol que permeti oferir els tests exprés. Les comparacions entre les estratègies de lluita en aquesta pandèmia del govern madrileny i el català han fet que el debat sobre la idoneïtat de fer aquests tests ràpids en farmàcies s’hagi instal·lat també a Catalunya.

Ara per ara, però, no hi ha cap treball conjunt entre el Departament de Salut i els farmacèutics catalans sobre la implementació dels tests ràpids en farmàcies, segons explica a El Món la vicetresorera del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC), Núria Bosch. Els farmacèutics catalans no estan demanant proactivament que els deixin fer els tests, però no es tanquen a fer-los. “A dia d’avui no ho tenim com a punt de treball, el que estem fent amb Salut és la prova pilot d’automostres per fer PCR”, assenyala. Per fer aquesta prova pilot —que es farà en una zona determinada de la ciutat de Barcelona— es parteix de l’experiència prèvia dels farmacèutics en cribratges de càncer de colon, un programa en col·laboració amb l’administració que fa deu anys que funciona. “El programa sempre ha demostrat un gran èxit de participació, la xarxa de farmàcies és propera a la gent, que pot preguntar per participar i això contribueix a una detecció precoç”.

Els farmacèutics catalans estan oberts a fer els tests ràpids a les farmàcies però volen deixar clar que qui ho ha de decidir és el Departament de Salut. “No és que no ho vulguem fer, és que nosaltres no hem de decidir-ho, ho ha de decidir Salut”, subratlla Bosch. Les farmàcies, sigui com sigui, estan a la disposició del sistema sanitari. “El tema és molt seriós i nosaltres el que podem fer és col·laborar, creiem que és molt important l’ús dels tests antígens, però és l’administració que ho ha de fer possible si ho considera oportú”, recorda.

Les farmàcies catalanes estan disposades a col·laborar en el que calgui / Europa Press

Les farmàcies catalanes estan disposades a col·laborar en el que calgui / Europa Press

Des del consell de farmacèutics de Catalunya es considera, doncs, que el Govern és qui hauria de regular els tests antígens “perquè es pugui fer accessible a la població” i es pensi com es fa el registre dels resultats. Bosch opina que “s’ha de regular perquè, com més accés als TA hi hagi millor, o més cribratge per PCR, seguint tots els requisits i fent registre”. Els farmacèutics no volen entrar en el debat sobre qui ha de fer què, però sí que consideren que és important fer el màxim de tests perquè el màxim de gent que sigui portador del virus ho pugui saber i començar la quarantena corresponent. Pel que fa al registre, Bosch recorda que algunes farmàcies catalanes —126 a tot Catalunya el 2019— fan ja test de VIH, per tant ofereixen un servei sanitari i tenen capacitat de registre. Les farmàcies no entenen que es qüestioni que s’hi puguin fer tests ràpids perquè si s’estableix un protocol a seguir només cal complir amb les normes fixades per Salut. Bosch afegeix que la qüestió econòmica “no seria el problema” i que aquest debat també correspon a les autoritats sanitàries.

Els farmacèutics posen en valor el fet que és un col·lectiu que des de l’inici de la pandèmia s’ha posat a disposició de Salut per col·laborar. Entre alguns projectes que s’han fet conjuntament amb l’administració hi ha la recollida de receptes a la farmàcia per part d’usuaris que abans havien d’anar als CAPs, i en canvi ara poden renovar plans de medicació a les farmàcies. 

Una altra organització que està a favor dels tests ràpids a les farmàcies són els empresaris farmacèutcis que s’apleguen dins de la patronal Pimec. El director executiu de la patronal, David Jiménez, ha explicat a El Món que Pimec “està demanant que s’articuli d’alguna manera un protocol que sigui segur” i es puguin començar a fer proves. “Les farmàcies tenen molta capil·laritat”, apunta. Ara bé, de moment amb Salut “no s’ha establert cap dinàmica” per treballar en aquest sentit.

Vergés admet que la idea està verda

En roda de premsa aquest dijous, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha admès que els passos per fer possibles aquests tests en farmàcies són lents. “S’està treballant molt lentament, si s’arriba a la conclusió que és possible, també es planificarà”, ha afirmat, sense estendre’s en més detalls.

Sindicat d’infermeria, en contra

La possible implicació de les farmàcies en el testeig amb proves ràpides ha posat en alerta alguns sindicats d’infermeria tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol. David Carbajales, portaveu del SATSE a Catalunya, explica a El Món que la seva organització no s’oposa als tests ràpides perquè troben que “és una eina com qualsevol altra” però adverteixen que “en una situació de pandèmia, si es posa a les farmàcies, serà una manera de privatitzar els tests i es convertirà en una manera de treure diners”.

Carbajales també diu que els tests ràpides “només es poden fer servir amb persones amb símptomes i en els cinc primers dies d’infecció”. Segons ell, fora d’aquestes condicions els tests poden donar falsos positius. “Si es poden fer els tests lliurement sense control sanitari ni accions posteriors, pot arribar un moment en què a tothom li estigui donant negatiu, quan en realitat és positiu”, adverteix aquest portaveu del SATSE.

Per aquest sindicat el test ràpid no pot ser indicat per a cribratge massiu sinó “específic per a empreses i famílies”. L’extensió d’aquest tipus de tests a través de les farmàcies, opina Carbajales, suposaria tenir “un problema epidemiològic de seguretat falsa” a banda que estan en contra de “la privatització d’una activitat que hauria de fer Salut” i qüestionen que es pugui fer un seguiment posterior de casos que es declarin positius per aquesta via.

Aquest sindicat considera també que s’estan traslladant idees que poden ser negatives sobre l’aplicació dels tests. Per exemple, Carbajales no considera que sigui una bona idea aplicar-lo abans d’anar a un dinar familiar de Nalda. “No és un bona idea perquè el que sabem és que la Covid són 7-10 dies d’incubació i aquí el test ràpid només funciona en els cinc primers dies i si tens símptomes”, assenyala. Per al SATSE, el que no pot ser és que Salut “es desentengui” els tests ràpids deixant-los en mans de les farmàcies i creu que el que es podria fer és “habilitar casals o centres cívics”. Des d’aquest sindicat confien que Salut no explori aquesta via perquè, segons diuen, “l’estratègia epidemiològica no passa per aquí” , encara que “la Generalitat és com és i té els interessos que té”, sosté Carbajales.

El Govern assegura haver comprat 8 milions d’unitats de tests antigens. El Món ha sol·licitat a Salut la informació sobre les comandes que s’han fet, per quin volum i quina previsió d’arribada tenen a territori català, però aquesta petició no ha estat atesa. De moment, les proves PCR continuen sent la prova fonamental en l’estratègia de Catalunya. La saturació dels laboratoris, però, fa que es produeix un endarreriment en la comunicació als positius.

El cas d’Andorra

Tot i la prevenció amb què s’estan introduint aquest tipus de tests a Catalunya, hi ha altres països que n’han permès el seu ús en farmàcies, com és ara el cas d’Andorra o França. En el cas d’Andorra, la condició imposada a les farmàcies, és que al final del dia, s’han de notificar les proves realitzades al Ministeri de Sanitat. En cas d’obtenir un positiu, la notificació cal realitzar-la a l’acte, perquè el ministeri pugui iniciar els procediments establerts de confinament i traçabilitat, segons explica al seu web una de les deu farmàcies que fan les proves al país dels Pirineus.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Vicenç Ramoneda a novembre 27, 2020 | 10:04
    Vicenç Ramoneda novembre 27, 2020 | 10:04
    Oxford farà un assaig addicional de la vacuna després d'un error amb sorpresa. Un error que, de fet, pot suposar un avanç en la investigació. En els últims assaigs, es va produir un error de fabricació que va provocar que alguns voluntaris rebessin mitja dosi de la vacuna. Aquests pacients van desenvolupar una major taxa d'efectivitat (90% quan van prendre la dosi completa). En canvi, els que van prendre les dues dosis completes van presentar una eficàcia del 62%.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa