La supervivència de les llars d’infants privades, a mans de la bona fe de mares i pares

L’Estat els impedeix cobrar quotes a les famílies mentre estan tancades. L’escolarització de 30.000 nens de 0 a 3 anys penja d’un fil

“Ens equiparen a un gimnàs perquè posem els nens en forma?, a un magatzem perquè guardem els nens?, a un restaurant perquè alimentem els nens?, a un túnel de rentat perquè netegem les caques dels nens?, a una sala d’exposicions perquè tenim els nens sempre ben bonics, sobretot per carnaval?”. La Laia de Bargas és propietària de la Llar d’Infants Tabalet, del barri de Gràcia de Barcelona, i fa aquesta reflexió després que l’Estat espanyol hagi prohibit a les llars d’infants privades cobrar la quota d’escolarització tot i haver hagut de tancar per la crisi de la Covid-19. “Se’ns aplica la normativa de contractes i serveis, que impedeix cobrar per un servei que no es presta, com si no tinguéssim res a veure amb l’educació”, denuncia a El Món la Laia. La llar d’infants Tabalet és una de les 529 llars d’infants privades del país, que escolaritzen 30.000 infants i donen feina a unes 5.000 persones. Un sector imprescindible per complementar la insuficiència d’oferta pública de la franja de 0 a 3 anys, però que el coronavirus ha posat al llindar del precipici. A tall d'exemple, a Barcelona ciutat el 40% de les places d'aquesta franja les oferten llars d'infants privades, segons dades de l'Associació Catalana de Llars d'Infants. Són 146 escoles, que ofereixen 7.645 places a la capital del país.

La Laia lamenta l’abandonament per part de l’administració, tant la catalana com l’espanyola: “Ens deixen penjats sense cap ajuda per seguir endavant, i malgrat que la Generalitat ens exigeix complir tots els criteris d’Ensenyament, sembla que ja no ens considerin part de la seva xarxa educativa. I Madrid, per descomptat, ens deixa a la intempèrie”. En el cas de la Llar d’Infants Tabalet, no percep “cap ajuda pública”, si bé algunes llars reben per part del departament d’Ensenyament ajudes d’entre 27 i 30 euros mensuals per infant. Unes ajudes, per cert, que encara estan pendents de pagar del curs 2018-2019.

“Necessitem que la Generalitat habiliti alguna ajuda per poder mantenir obertes les llars a la represa, si no ens en sortim i moltes escoles tanquen, la Generalitat i el país tindran un problema, perquè milers d’infants s’hauran quedat sense plaça”, avisa la Laia de Bargas, que remarca que l’ERTO que ha hagut de fer –l’Estat paga el 70% del salari als treballadors, però ella ha de pagar la Seguretat Social, el 30% restant i totes les despeses recurrents, com el lloguer del local, els subministraments, els impostos, etc- no permet garantir la viabilitat de la llar. “Ningú no ens ha dit absolutament res, no tenim cap ajuda ni perspectiva de tenir-la. Ensenyament ha de fer la reflexió de si eduquem o només guardem nens, i si resulta que només els guardem, ens tornaran a exigir que complim amb els criteris de qualitat com fins ara?”.

 

Ensenyament: “L’Estat ens ha de donar la solució”

El Món s’ha posat en contacte amb el departament d’Ensenyament per mirar de respondre a aquestes qüestions, que ha remès aquest diari a unes declaracions del conseller Bargalló a Rac1. “La majoria de 0-3 a Catalunya és municipal. A Barcelona hi ha un percentatge important de privades, però la majoria és municipal o del departament. El conjunt de privades reben una subvenció petita del departament i unes ajudes de les diputacions”. Però moltes llars privades mai no han rebut aquesta ajuda: “Jo no l’he rebuda, perquè només és per quan hi ha infants amb risc social o per a entitats sense ànim de lucre”, puntualitza la propietària de Tabalet. En l’entrevista, el conseller Bargalló també va dir que “en aquestes privades pures estem treballant per avançar-los ara aquesta subvenció, però el ministre Alberto Garzón ja va dir clarament com a ordre que no s’havien de pagar les quotes de les llars d’infants. A les que són titularitat del departament ja hem demanat retornar els diners a les famílies. Si tanquen les privades tindrem un problema, les hem d’ajudar no des del departament, sinó es del Govern”, va dir Bargalló, concloent que “si l’Estat diu que no s’han de pagar unes quotes, l’estat ens ha de donar la solució”.

 

 

La bona fe de les famílies, clau per salvar-se

Les llars d’infants privades van acordar inicialment establir una quota reduïda que permetés mantenir uns ingressos mínims (entre 80 i 250 euros), però després de l’ordre de Madrid, aquesta possibilitat va passar a ser il·legal i van haver de fer marxa enrere: “Només podem rebre una quota col·laborativa de manteniment, i han de ser les famílies que voluntàriament la facin”, explica la Laia, que reconeix que ha trobat un gran suport entre els pares i mares dels infants: “Tenim molta comprensió i estima per part de les famílies, però em fa vergonya demanar-los ajuda. És trist i ens fa sentir malament, però certament si sobrevivim serà gràcies a la seva bona fe, perquè l’administració ens ha demostrat zero comprensió i zero ajuda”, sentencia.

 

Comentaris