Suïssa s’encomana a la responsabilitat ciutadana per frenar el coronavirus

No hi ha estat d'emergència ni d'alarma, sinó recomanacions de confinament. L’exèrcit fa tasques logístiques, de seguretat i suport als hospitals

La terra de referèndums està acostumada a comptar amb la responsabilitat individual dels ciutadans, i en el cas de la gestió de la crisi del coronavirus no ha estat una excepció. Suïssa, amb 8,5 milions d’habitants, va tenir el primer positiu el 24 de febrer i aquest dimecres registra 16.605 positius i 433 morts. Una taxa de letalitat molt inferior a la de Catalunya, similar per població, que acumula gairebé 2.000 defuncions. A priori, l’enclavament de Suïssa, envoltat de fronteres amb França, Itàlia, Alemanya, Àustria i Liechtenstein, converteix aquest país, on molts treballadors creuen cada dia la frontera, en un caldo de cultiu del coronavirus. Fins que França i Alemanya van tancar les seves fronteres, Suïssa no es va decidir, tot i que en realitat es va acabar trobant tancada. Només ho havia fet amb fortes restriccions amb la frontera italiana.

“Suïssa, en no formar part de la UE, té un millor funcionament i menys dependència en diversos aspectes que els seus veïns entre si, però en depèn en molts aspectes. Cada dia passen 60.000 transfronterers a través d'aquests 800 quilòmetres que es van començar a restringir, italians que treballen a Suïssa en diverses serveis, i molt especialment a residències d'avis i hospitals. Com que Suïssa genera molts llocs de treball, des de tots els països del voltant es mou molta gent diàriament per exercir aquestes tasques que més aviat els suïssos no volen fer. També és cert que els suïssos es mouen a l'altra banda de la frontera on poden anar a comprar ja que en general és més barat”, relata a El Món la periodista Mireia Domènech, per explicar per què Suïssa no va tancar les fronteres. Des de fa uns dies, a més, el Consell Federal ha decretat que els cantons fronterers poden limitar totalment l'accés als treballadors transfronterers i aturar totalment certes activitats empresarials si la salut del territori està en perill.

Suïssa rep cada dia milers de treballadors transforterers, ara restringits pel coronavirus

Suïssa rep cada dia milers de treballadors transforterers, ara restringits pel coronavirus

Però s’han pres mesures perquè la població estigui confinada? No hi ha estat d'emergència ni d'alarma sinó recomanacions de confinament. “És un país molt de dretes, on fins i tot els partits més verds o ecologistes no es poden comparar amb els homòlegs d'altres països perquè són més de dretes que aquests. I per tant, són molt liberals, aquí no hi ha cap intenció d'aturar l'economia”, explica la Mireia, que a més, remarca que l’administració pública “pressuposa la responsabilitat individual per arrossegar la responsabilitat col·lectiva. No confinen perquè donen per fet que cadascú ha entès que cal estar a dos metres de distància d'altres persones, que només se surt de casa per treballar i en cap cas si ets grup de risc, que es respecten les mesures d'higiene, etc. És responsabilitat individual fer-ho. I crec que funciona, la gent és molt més responsable en general, sobretot quan es tracta de protegir el país i la població. Estan molt mentalitzats històricament amb això”. Ara bé, com a casa nostra, els establiments públics, els restaurants, les biblioteques i els comerços es van tancar fa més de dues setmanes i només estan oberts alimentació i farmàcies.

 

L’escola, preparada per mantenir l’activitat docent

El que sí que es va fer és tancar les escoles. Va ser, com a Catalunya, el 13 de març. Però els nens suïssos tenen un pla de treball des del primer dia. “Als pares del cantó de Berna, on jo visc, ja ens van donar els llibres i material de treball fins a finals de curs. Ens van avançar que com a molt d'hora es podrien reprendre les classes el 20 d'abril, però que segons com era possible que es reprenguin les classes el 10 d'agost, ja després de les vacances d'estiu que comencen a finals de juny. A l'escola pública dels nostres fills s'ha habilitat per tot l'alumnat la plataforma virtual que ja servia per l'educació a distància d'infants malalts o amb famílies que viatgen arreu del món. Cada dia cal fer i lliurar deures, activitats en línia, jocs, cançons...”, relata la Mireia. Explica que a primera hora del matí cal connectar-se sempre, perquè hi ha una conferència sobre temes diversos. I després mitja hora d'activitat física amb el monitor davant. “Els nens fan aquesta part de pantalla i després ja poden començar a fer deures de les diferents assignatures. I divendres es porta el material escrit a l’escola, cadascú en el seu horari, que el cap de setmana fan un feedback i estan sempre disponibles per a consultes. Van regalar a cadascú una “Coronallibreta”, un diari on han d’anar escrivint com se senten, què pensen, i els diferents temes relacionats que els plantegen. Fan redacció i alhora expressen pors, dubtes, sentiments, etc”.

A Suïssa les escoles també han tancat i moltes empreses fan teletreball

A Suïssa les escoles també han tancat i moltes empreses fan teletreball

L’exèrcit té cap paper?

 

A l’Estat, la presència de l’exèrcit als carrers ha aixecat polèmica en alguns territoris, per les evidents connotacions polítiques i el qüestionament de si és necessària o no la seva intervenció. I a Suïssa? “L'exèrcit a Suïssa té un rol especial, perquè tota la població és l'exèrcit. Homes i dones han de fer servei militar o de voluntariat. Això es va fer perquè és un país petit envoltat de grans potències que se'l podrien menjar en qualsevol moment. I per tant, en cas de guerra el país ha d'estar sempre preparat”, explica la Mireia. És per això que és molt habitual veure nois i noies vestits de militar anant a fer formació o als camps de tir. “Aquí des del primer moment es va dedicar l'exèrcit a donar suport als hospitals, a la logística i la seguretat. Són 8.000 efectius mobilitzats, que es poden ampliar en cas de necessitat a més població. També es pot arribar a formar població civil si cal. De fet, el govern ja ha avisat d’aquesta possibilitat”. 

 

La sanitat es paga, una barrera per als malalts

La Societat suïssa de Medicina intensiva va fer un comunicat en què, davant de la limitació dels respiradors i recursos humans i materials, feia una crida als grups de risc a reflexionar sobre què voldran fer en el cas que estiguin infectats. “Estan suggerint a la gent que decideixi per avançat si vol morir, donant als grups no de risc la possibilitat de salvar-se, si arriba el cas extrem. Ningú vol que mori la gent gran ni ningú, ni es fa com Trump als Estats Units, un altre model d'enfocament de dretes, però exposen què hi ha. A Suïssa el sistema és similar al d'Estats Units i Alemanya, on cadascú es paga la seva assegurança de salut. Això fa que molta gent no anirà al metge per evitar factures mèdiques, ja que cadascú té un topall cobert en funció del que ha contractat anualment”, explica la Mireia Domènech.

 

L’economia no s’atura

Aquesta catalana resident a Suïssa afegeix un altre factor que explica per què no s’han aplicat mesures molt restrictives: “Aquí prioritzaran que l'economia i la circulació de gent no s'aturi perquè les empreses no s’aturin del tot”. Les multinacionals suïsses van ser les primeres a posar en marxa mesures, abans que el Govern, posant en marxa el teletreball i quarantenes als qui havien estat unes setmanes abans a Itàlia. I aviat van estendre el teletreball a gran part de la plantilla. “Però molta gent va a treballar encara avui, perquè aquí el confinament és recomanat, res més. I ningú vol perdre la feina ni les empreses volen deixar de ser rendibles. Viure a Suïssa sense feina és impossible, no hi ha les prestacions d’atur que teniu a bona part d’Europa”, comenta. Finalment, quines ajudes tindran les empreses que pateixin els efectes del coronavirus per tirar endavant? El govern ha desbloquejat 18.800 milions d'euros per ajudar les Pimes, i ja va posar a disposició d’empreses 39.500 milions d’euros.

 

Comentaris