Salut treballa per fer 9.000 hospitalitzacions més a domicili en els propers tres anys. L’hospitalització a domicili és una modalitat alternativa a l’ingrés convencional en què el pacient pot rebre el tractament a casa amb els mateixos criteris de qualitat i seguretat que a l’hospital i que el 2019 va representar unes 17.000 altes. Consensuar un model organitzatiu d’aquest recurs era un treball de fons que la pandèmia ha accelerat. “Ens pot ajudar molt davant la covid-19 i en altres situacions”, destaca la directora de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut), Xènia Acebes. A principis d’abril, els llits a domicili es van triplicar, amb uns 1.600, entre pacients amb covid-19 i amb altres patologies.
Óscar Villalvilla, assegut a la taula del menjador i envoltat de retrats familiars, repassa amb la infermera del dispositiu d’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Clínic Begoña Ibáñez el tractament que han seguit en els darrers dies. El metge internista Emmanuel Coloma l’ausculta i la infermera el portarà al dormitori per fer-li un electrocardiograma. Està previst que en aquesta visita li donin l’alta, després que el 24 de juliol ingressés, a casa seva, per una descompensació de la insuficiència cardíaca que pateix. “Les visites han estat excel·lents. I en la pandèmia, crec que és molt millor que haguem pogut estar a casa”, reflexiona la seva parella, Lourdes Fernández.
L’hospitalització a domicili, que es va estendre a Catalunya a finals dels anys 90 i amb una primera experiència a l’Arnau de Vilanova el 1996, s’ha més que doblat en l’última dècada i ha passat d’unes 8.000 altes el 2009 a unes 17.000 el 2019. Aquest any es preveu que les hospitalitzacions a domicili arribaran a les 20.000, sobretot per l’augment de llits durant les setmanes de més impacte de la pandèmia. Si la mitjana de llits ocupats d’hospitalització a domicili se situa en uns 500 al dia, a principis d’abril van arribar a ser més de 1.200 de pacients amb coronavirus i uns 400 d’altres patologies. “Va ser especialment efectiu amb la covid-19, quan els hospitals van haver de muntar llits on no n’hi havia“, recalca Acebes.
Per augmentar de forma ordenada les hospitalitzacions a domicili, el Servei Català de la Salut, conjuntament amb un grup d’experts del sistema, han consensuat el model organitzatiu de l’hospitalització a domicili i n’han concretat l’organització de manera integrada i homogènia als territoris. “Portem molt de temps treballant en aquest model. El que passa és que ara hi ha hagut una oportunitat per posar el llaç final del projecte”, assenyala la directora de l’Àrea Assistencial del CatSalut. “Ens hem planificat perquè la xarxa assistencial pugui incrementar aquesta activitat en 9.000 altes en els propers tres anys. L’hospitalització a domicili ens ha ajudat i ens pot tornar a ajudar davant de noves necessitats, no només de la covid-19“, afegeix.
Acebes destaca que l’hospitalització a domicili s’ha demostrat una alternativa a l’ingrés convencional “molt eficient” i “salutogènica” i per això han apostat per potenciar-la i incrementar-la. Per al CatSalut, aquest recurs assistencial contribueix a la sostenibilitat del sistema. Carme Hernández, responsable del dispositiu d’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Clínic, destaca que “estan demostrats els grans beneficis” per al pacient i per al sistema de salut de l’hospitalització a domicili, amb “menys infeccions” i “les visites dels professionals, com en l’ingrés a l’hospital, però amb la comoditat d’estar a casa”. “El grau de satisfacció és molt alt”, diu. El Clínic té actualment 48 hospitalitzacions a domicili, que equivalen a dues sales de l’hospital.
Tractament i visites diàries a casa
L’hospitalització a domicili no és el seguiment de patologies cròniques o un servei d’atenció domiciliària urgent. Tampoc, l’atenció a pacients amb perfil de baixa complexitat. És una alternativa a l’hospitalització convencional i per tant hi opten pacients que requereixen un ingrés hospitalari. Hi ha una sèrie de criteris d’inclusió, com que el pacient vulgui optar per aquesta modalitat, i d’exclusió, com viure sol o bé trobar-se en una situació de vulnerabilitat social.
Poden ser pacients procedents de qualsevol servei de l’hospital; per exemple, amb patologies respiratòries (aquest va ser el diagnòstic més freqüent dels pacients ingressats a casa el 2019, que van representar un 28% del total); del ronyó i les vies urinàries (16% el 2019) o circulatòries (9,5%).
Els pacients s’hospitalitzen a domicili per escurçar l’ingrés al centre sanitari, per exemple després d’una operació, o bé per substituir-lo, és a dir, s’ingressa a casa directament des de les urgències o un altre servei hospitalari o des de l’atenció primària, entre altres dispositius.
Els equips, formats per metges i infermeres, es traslladen a casa del pacient i disposen de recursos diagnòstics i terapèutics com els d’una planta d’hospital; a tall d’exemple, ecografies, electrocardiografies, recollida de mostres; tractaments endovenosos, transfusions sanguínies, recanvi de sondes i fins i tot suport vital bàsic i avançat. “El metge i la infermera fem una valoració conjunt del pacient, que es trasllada en ambulància a casa, i establim el tractament”, explica el doctor Emmanuel Coloma.
Les visites de la infermera de pràctica avançada són diàries. Cada tres dies, la visita sol ser conjunta amb el metge. Més enllà de les visites al domicili, els equips d’hospitalització a domicili han d’assegurar l’atenció als pacients les 24 hores del dia i han de garantir la visita a la casa en cas de necessitat en qualsevol moment. “És molt important que entre la infermera i el pacient hi hagi una bona comunicació i sobretot que el pacient confiï en l’equip que l’està atenent, que sàpiga que pot contactar-hi en qualsevol moment”, indica la infermera de pràctica avançada Begoña Ibánez.
Una altra de les claus, destaca la responsable del dispositiu d’Hospitalització a Domicili del Clínic, és la “continuïtat assistencial”. “En el moment de l’alta, mirem quin és el millor equip per fer el seguiment del pacient i en la gran majoria de casos contactem amb la primària. Si cal, fem una visita conjunta amb l’equip d’atenció primària, perquè el pacient vegi que treballem de forma molt transversal”, destaca Hernández.
