Paguen religiosament el rebut de l’aigua, però no obren l’aixeta ni per beure ni per cuinar. Ni a casa, ni als restaurants ni a les escoles. Fa quinze anys que els habitants de vuit municipis de la Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Les Piles, Forès, Savallà, Vallfogona, Llorac, Passanant i Belltall i Pontils, han de comprar aigua embotellada perquè l’aigua de l’aixeta, i també de les fonts públiques, presenta una concentració elevada de nitrats, calç i arsènic que fa que no es pugui consumir des de l’any 2006. Aleshores, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va revisar les directives de l’aigua i va modificar el nivell permès de concentracions de determinats de components a l’aigua. Des d’aquell moment, l’aigua d’aquesta zona està per sobre d’aquests nivells.
Tot just el 2019, la població afectada de Santa Coloma de Queralt es va organitzar a l’entorn de la Plataforma per l’Aigua Potable, per denuncia “la desídia de les institucions catalanes per resoldre la situació que pateixen molts habitants de la Baixa Segarra”. Des d’aleshores, la plataforma ha constatat que “cap raó objectiva pot justificar l’endarreriment d’un problema que s’arrossega des de fa quinze anys, i exigeix que deixin de ser tractats com a ciutadans de segona. Ho explica un dels membres de la plataforma, Guillem Carreras: “En aquests últims 15 anys l’Agència Catalana de l’Aigua només ha fet una petita transferència per netejar la llera del riu”.
Ara, però, comença a moure’s un projecte, que si s’executa en els terminis previstos, trigarà cinc anys a tornar a permetre als veïns i veïnes afectats obrir l’aixeta sense patir. Es tracta d’un projecte que impulsa el Consell Comarcal de la Conca de Barberà que permetrà iniciar el primer tram de les obres de connexió al CAT, el Consorci d’Aigües de Tarragona, portant l’aigua de l’Ebre. Una alternativa que segons el Consell Comarcal, és “l’única viable” a hores d’ara. Però no satisfà la Plataforma: “El projecte de portar aigua de l’Ebre no el compartim. Si s’executa, la nostra zona serà la primera a patir restriccions en cas d’escassetat i que probablement pagarem l’aigua a un preu molt més car, pel cost de portar-la als pobles de la comarca”, lamenta Carreras en declaracions a El Món.
I quina alternativa proposa la plataforma? “Pensem que pel territori és més sostenible per potabilitzadores als municipis afectats, i molt més barat per a l’administració. Però ens temem que es prefereix fer grans infraestructures per beneficiar les empreses que haurien de fer la canalització”. Carreras afegeix que a Santa Coloma de Queralt hi ha un gran volum d’aigua en el subsòl: “No tenim un problema de quantitat, sinó de qualitat. Per això apostem més per plantes potabilitzadores”. argumenta.
Sigui com sigui, la perspectiva en els propers cinc anys continuarà sent la de consumir aigua embotellada per cuinar i beure, això sí, sense deixar de pagar el rebut de l’aigua.
