Si l’amenaça sanitària lligada a la Covid-19 semblava haver-se esvaït durant l’estiu, ara retorna amb força a la tardor i els governs europeus es disposen a adoptar noves mesures de confinament. Menys de sis mesos després del desconfinament, que a Catalunya se’l va batejar com “la represa”, els hospitals catalans s’enfronten a una nova afluència elevada de pacients amb Covid-19. Aquesta “segona onada” està generant temors de risc de saturació de les UCIs, que han d’acollir els casos greus d’aquesta malaltia, però també la resta de patologies. Aquest és l’estat de la qüestió en quatre punts.
Com afecta la segona onada als hospitals?
L’u d’agost, hi havia 589 persones hospitalitzades amb Covid-19. La xifra s’ha gairebé quadriplicat en tres mesos, ja que l’última dada, facilitada avui, 27 d’octubre, parla ja de 2.205 ingressats per la pandèmia, i és una xifra que encara podria créixer, ja que no és fins al cap de tres dies que les xifres es consideren consolidades, amb els possibles retards en els recomptes solucionats. El 17 d’abril la consellera de Salut, Alba Vergés, va informar que el pic de l’epidèmia a Catalunya, quant a contagis havia tingut lloc el 8 d’abril i el d’hospitalitzacions l’11 d’abril. Les UCIs van tocar sostre el 12 d’abril. La xifra exacta d’ingressats per Covid-19 per aquelles dates no consten a la web de dades del Departament de Salut.
Però són sobretot els malalts amb Covid-19 admesos a les UCIs els que inquieten. Al cor de l’estiu, hi va haver menys de 100 noves admissions setmanals a cures intensives, en comparació amb les 330 que s’han notificat del 17 al 23 d’octubre, segons les dades de Salut.
Des del mes de setembre, les unitats encarregades dels pacients amb Covid-19 s’han anat anat omplint malgrat els progressos que s’han fet en el tractament de la malaltia en els últims mesos. El 26 d’octubre hi havia 368 pacients ingressats en UCIs, una xifra que encara està lluny dels 1.500 que hi havia al voltant de les dates d’abril en què Catalunya va arribar al pic. Tot i així, és una xifra que ja causa problemes als hospitals.
Quina és la capacitat d’acollida a les UCIs? Podria augmentar?
Durant la primera onada, Catalunya va arribar a tenir uns 2.000 llits d’UCI. El 17 d’abril Alba Vergés va informar que hi havia 1.979 places a cures intensives, amb 1.259 pacients ingressats per Covid-19. La xifra d’UCIs triplicava aleshores la capacitat habitual del sistema. S’ha de tenir en compte que el virus no es propaga de manera homogènia per totes les àrees sanitàries, i és per això que certs hospitals han estat en una situació delicada les darreres setmanes, com per exemple l’Hospital de Granollers, que ha hagut d’ampliar l’UCI i reduir l’activitat programada. També va passar a l’Arnau de Vilanova a Lleida, amb els brots de l’estiu.
Al ritme actual de propagació del virus, el risc de veure els serveis hospitalaris saturats al novembre és real, per això des de les autoritats sanitàries s’envia el missatge que la situació no és sostenible. Dimarts passat, 21 persones van ingressar a cures intensives, i aquest dimecres la xifra ha crescut amb 30 pacients més en aquesta unitat crítica. El 20 d’octubre, Salut va informar que les UCI del país estaven gairebé al 80% d’ocupació, el 62% eren malalts no Covid-19 i un 38% pacients amb Covid-19. El tancament de bars i restaurants podria haver frenat els contagis, però probablement faltin més mesures per reduir encara més la velocitat de propagació.
Per què el flux de pacients inquieta tant?
El que volen evitar les autoritats, en cas de progressió continuada de l’epidèmia, seria haver de triar els pacients. És a dir, evitar el triatge, en no poder, per manca d’espai, admetre a cures intensives aquells que, amb Covid-19 o altres malalties greus, haurien de ser una una unitat d’aquestes característiques en moments normals. Per a aquests pacients, les conseqüències són greus i directament perjudicials.
Els efectes de l’afluència de pacients Covid-19 van molt més enllà, en un joc de dòmino. A la primavera, la crisi sanitària va acaparar un gran nombre de recursos en detriment d’altres patologies: càncer, malalties del cor o neurològiques, diabetis, etcètera. Es van cancel·lar la majoria dels procediments quirúrgics considerats no urgents i es van cancel·lar les cites de seguiment. Aquest dany col·lateral és difícil de mesurar, però els seus efectes es van sentir després de la contenció. L’ajornament dels procediments assistencials pot anar acompanyat d’un empitjorament de l’estat del pacient. Aquesta advertència també s’ha fet des dels CAPs, primer escut contra la Covid-19.
És una situació habitual a l’hivern?
Cada any apareixen tensions al sistema hospitalari català davant les infeccions estacionals a l’hivern, a causa, sobretot, de la manca de recursos assitencials. Per exemple, l’hivern passat alguns centres van tenir col·lapse a les urgències en el pic de l’epidèmia de la grip. El gener del 2019 hospitals com ara el de la Vall d’Hebron es van veure obligats a ampliar l’espai d’urgències. Tot i que no és cap novetat que els hospitals estiguin sobrecarregats a finals de l’any, l’epidèmia causada per la Covid-19 podria desbordar-los amb proporcions molt més grans si no hi ha prou resposta.
