“Seria més qüestió de la psicologia que no pas de la cinefília això de buscar refugi que busquem en les desgràcies col·lectives que trobem en la ficció, però és digne d’estudi”. Així interpreta un dels grans experts i informadors del país en cinema i director del programa Memento a ICAT, Josep Maria Bunyol, la passió que existeix per films que expliquen històries d’epidèmies o confinaments, de grans malalties o ciutats desertitzades per un holocaust.
Una febre que ara es constata amb el confinament arran del coronavirus actual amb el consum de sèries i pel·lícules a les llars tancades a pany i forrellat. “Però no només passa amb el cinema, La Pesta de Marius Camus, torna a estar al top ten o la dèria per l’Assaig sobre la ceguera de Jose Saramago”, recorda Bunyol no deixant només al cinema o a les sèries el món de la ficció del patiment col·lectiu.
Bunyol posa com a paradigma de la situació la pel·lícula El contagi (2011) de Steven Soderbergh. “Té diversos nexes amb la situació actual, la trama amb elements del virus del SARS, prové d’orient… Hong Kong, tot té una relació narrativa”, comenta Bunyol. Però no cal mirar tan aprop. El periodista recorda Nosferatu de 1922, dirigida per Murnau. Una història on s’hi barreja el vampirisme amb una ciutat confinada per la pesta. “Fixem-nos que hem passat de les plagues o malediccions espirituals a les científiques”, remarca. “Al capdavall, els vampirs o els zombies no deixen de ser una plaga”, apunta Bunyol. “En definitiva, els cinema ens ajuda a veure que si al principi les plagues tenien un orígen demoníac, místic o espiritual ara tenen una base científica on els culpables són animals o els mateixos científics que juguen a daus”, conclou.
Com exemple, tant Bunyol com un altre expert en cinema com Pep Prieto, destaquen Estallido (1995), dirigida per Wolfgang Petersen que simula una població on s’hi desenvolupa un virus més letal que l’Èbola i, que, a sobre, muta. Un virus on l’osta és una mona. Però els anys vuitanta també ens van deixar rastres d’aquestes plagues esotèriques mutants amb films que cal destacar com Zombies de George Romero -“l’home que els va crear”, detalla Bunyol. Una volta de clau més hi troben cintes com “El Enjambre”, “Aracnofòbia” o “Rats”.
En clau més mística Bunyol recorda L’incident (2007), de M. Night Shyamalan. Una cinta que desgrana un estrany atac que fa suïcidar-se la gent i que tindria l’origen en una neurotoxina que les plantes utilitzen per venjar-se dels éssers humans agressius amb l’entorn. Prieto també afegeix a la llista un altre film del mateix director, Senyals (2002), sobretot per destacar la sensació de confinament per “alguna cosa que ve de fora, estranya”. “Fins i tot, surten reflectits els bul·los, com posar-se un catxirul·lo de paper de plata al cap”, ironitza Prieto. Els dos crítics també emfatitzen la pel·lícula “12 Monos”, dirigida per Terry Gilliam el 1995, que entronitzen al paradigma del virus apocalíptic. Però sens dubte, una de les més inquietants és “Ràbia” de David Cronenberg, filmada el 1977.
Però la història té altres films que poden encabir-se en aquesta ficció entre plagues, pandèmies i confinaments. Bunyol treu la pols a “Arrosmith”, un metratge de John Ford de 1931, que fins i tot entre en el debat ètic d’un metge que vol experimentar amb una vacuna contra la pesta en una illa del Carib. També inclou en aquesta llista, “Pánico en las Calles” d’Elia Kazan, “El séptimo sello “ de Bergman o “La amenaza de Andrómeda” dirigida el 1971 per Robert Wise, totes amb un punts de connexió com la repressió de l’estat, la investigació científica o la militarització de les situacions. Entre els films de confinaments, un clàssic on coincideixen Bunyol i Prieto, “La finestra indiscreta” d’Alfred Hitchcock, “El Puente de Cassandra” que barreja virus i confinament en un tren, “La Trinchera infinita”(2019) o “Un lugar tranquilo” (2018). Però no només de crítics viu l’home ni el cinema. Susana Lechuga, la investigadora que encapçala la recerca pels nanoxips que poden detectar en 30 minuts la presència del coronavirus proposa un documental de Netflix per entendre que està passant: “La próxima pandemia”. Tot estava dit.
