El primer pla de drets humans d’Espanya va ser “una trampa”

L’Institut de Drets Humans celebra que s’hagi pogut posar en marxa un pla propi per Catalunya, que no és “governamental” sinó “de la ciutadania”

Els drets humans s’han convertit en matèria d’informació diària a Catalunya a causa de les vicissituds lligades la procés. Però més enllà dels drets civils i polítics existeix tota una esfera de drets econòmics, socials i culturals pels quals les administracions també han de vetllar sense cap tipus d’excuses, adverteix el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, en declaracions a ‘El Món’. En aquest sentit, a Catalunya, els drets de “caràcter social” són els “més vulnerables” perquè “depenen de partides pressupostàries”.

Tots aquests drets són matèria de control del primer Pla de Drets Humans de Catalunya, una iniciativa que s’ha de desplegar entre el 2019 i el 2023. És un pla que ha de tenir un seguiment més endavant, de manera que en una segona edició les fites que no s’hagin assolit s’hauran d’incorporar en el següent pla. Bondia assenyala que el pla català és un encàrrec del Govern però que en cap cas es tracta d’un “pla governamental”. Això diferencia l’experiència catalana del primer i únic pla de drets humans que hi ha hagut a l’Estat espanyol, del 2008 al 2012, promogut pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El govern de Mariano Rajoy va fer un esborrany del segon pla, però el va deixar aparcat i no es va desenvolupar. Actualment, la pàgina web de La Moncloa allotja una notícia del desembre del 20018 d’un segon pla de drets humans en elaboració per aplicar entre 2019 i 2023. Però a partir d’aquí no hi ha més novetats sobre el mateix.

Bondia a la seu de l'IDHC (J.B.)

Bondia a la seu de l'IDHC (J.B.)

Bondia no guarda massa bon record d’aquell pla socialista, el primer a nivell estatal. L’Institut de Drets Humans de Catalunya va ser convocat a Madrid el desembre del 2008 per l’aleshores vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega: “Era una tampa perquè era un pla governamental, el pla ja estava fet, ens vam assabentar que dies després ja tenia aparaulat anar a Nacions Unides a presentar-lo i nosaltres, com a Institut, no el vam avalar”. Aquesta mala experiència ha servit perquè a Catalunya no es caigués en el mateix parany. “El 2008 ens havien enganyat i no volíem que el mateix en passés aquí”, diu Bondia.

 

El pla doncs no l’ha elaborat el Govern sinó que és un pla que s’ha fet a través d’una estructura creada entre l’Institut de Drets Humans i el Síndic de Greuges. “La importància d’aquest pla és que s’ha fet des de l’estructura, però s’ha obert a processos participatius, de manera que hi ha drets que s’han inclòs gràcies a la participació de la gent que l’ha anat alimentant”, celebra el president de l’IDHC. Per Bondia serà molt important poder fer un seguiment del pla i el grau de compliment. El president de l’IDHC defensa que el seguiment l’ha de fer l’estructura creada sense intervenció de l’administració. Recorda que a Madrid  tenia un bon pla de drets humans i va crear una oficina que en les darreres eleccions municipals les noves autoritats van acabar tancant al cap de dos dies. . “Han condemnat el pla a no tenir seguiment. L’administració no pot ser jutge i part, s’ha de controlar des de fora”, sentencia Bondia.

No buscar excuses

En un dels darrers plens de l’any el president de la Generalitat, Quim Torra, a respostes de l’oposició va manifestar que el Govern tenia dificultats en avançar en matèria social perquè molt temps l’havia d’invertir en el conflicte polític amb l’Estat. En altres ocasions, el Govern s’escuda en la manca de pressupost o el dèficit fiscal. “És veritat que tenim un problema de drets civils, però això no justifica que no compleixis amb els drets de caràcter social”, avisa Bondia. D’altra banda, el president de l’IDHC afirma que les matèries en qüestió de drets humans “no s’han d’implementar en funció dels costos, sinó en funció de les necessitats”. “L’administració no pot funcionar com l’empresa, l’administració en matèria de drets humans sempre serà deficitària i no té sentit una administració que no cobreix els drets de les persones”, afegeix Bondia.

“Aquest argument de primer uns i després els altres és un argument del segle XX, estem al segle XXI”, conclou.

 

Comentaris