Patricia Camiño: "Les dones hem de lluitar per arribar a llocs de responsabilitat"

Entrevista amb la primera dona presidenta del gremi de llibreters de vell de Catalunya

Des de la seva fundació com a confraria independent l’any 1978, el gremi de llibreters de vell de Catalunya té l’objectiu de mantenir el llibre i la lectura com elements vehiculars de la societat. La seva presidenta, Patricia Camiño (Barcelona, 1973), organitza des de fa cinc anys la fira més antiga d’Europa, la Fira del llibre antic i d’ocasió que se celebra cada setembre a la ciutat comtal. Camiño és la primera dona que arriba a la presidència del gremi. Per donar a conèixer la seva experiència al capdavant del gremi, accedeix a tenir aquesta conversa amb ‘El Món’. Reunits a la seva llibreria, al carrer Vilamarí, ens ensenya els seus llibres més preuats amb orgull. Entre ells, ‘La rosa als llavis’ de Papasseit i multitud d’exemplars firmats per Pla i Dalí. Fa olor a llibre antic i els prestatges són plens d’històries.

Com va ser el moment en què li ofereixen ser presidenta?

Després de sis anys formant part de la junta del Gremi de llibreters de Vell de Catalunya s'acostaven eleccions i els meus companys em van proposar que em presentés. Fèiem un bon equip. Em van convèncer que havia de presentar-me. Ja tocava després de més de seixanta anys que una dona presidís el Gremi.

És un orgull ser la primera dona presidenta del gremi?

La veritat és que m'ha fet especialment feliç ser-ho. És un gran orgull però alhora una gran responsabilitat. No m'agrada el protagonisme i el càrrec és exigent, ja que representar a un col·lectiu sempre és difícil. Vaig dir que sí principalment perquè crec que les dones hem de creure en nosaltres mateixes. Hem d'exercir una lluita contínua perquè ens deixin arribar a aquests llocs de responsabilitat i si tenim l'oportunitat no hem de deixar-la passar.

Quines funcions exerceix?

Represento el gremi en tots els actes, accions o gestions on sigui necessari, figuro al capdavant de qualsevol representació del conjunt. També presideixo les seccions de l'Assemblea General i la Junta Directiva dirigint els seus debats. La funció de més rellevància és la gestió per a la realització anual de la Fira del llibre de Passeig de Gràcia.

S'ha sentit algun cop menyspreada en aquest sector predominantment masculí?

Mai, però sí que he sentit aquest punt paternalista, com de sobreprotecció dels meus companys, la majoria homes. És veritat que personalment no ho he viscut com un menyspreu, però sí que pots deduir que si t'intenten protegir és perquè et veuen més feble. Moltes vegades no fem aquestes reflexions.

DSCF2784

Quin futur creu que tindrà la professió?

Veig el futur amb optimisme, crec que el nostre negoci està molt vinculat al nivell cultural de la població i ara vivim en una societat amb un accés a la informació molt més gran que el que teníem en la nostra época i que, a més, està més preparada a nivell acadèmic. Crec que els joves seran grans clients per nosaltres en el futur.  

Es mostra positiva, però amb el pas del temps heu notat un descens en les vendes?

 

Bé, el nivell de vendes ha pujat gràcies a Internet, però és cert que les botigues rebem menys clients. Aquests, sobretot si viuen fora de Barcelona, ja no venen a veure les novetats de la llibreria, sinó que miren el nostre catàleg a la web i esperen rebre els llibres tranquil·lament a casa. S’ha perdut molt el contacte llibreter client.

Com ha estat la seva relació amb la cultura al llarg de la seva vida?

Vaig néixer envoltada de llibres. Des de ben petita acompanyava al meu pare al mercat dominical de Sant Antoni. Els dies de subhasta anàvem als Encants on cada dia era una sorpresa, mai sabies el que hi trobaries. El moment en què descarregaven els lots era màgic. Durant la meva infància vaig recórrer gairebé totes les llibreries de vell de Barcelona i Madrid, ciutat de naixement dels meus pares. En el transcurs dels anys la meva relació amb els llibres va anar en augment. Ja no només m’interessava la lectura, gaudia amb les primeres edicions, amb els llibres il·lustrats, amb les edicions numerades, amb el llibre antic, els gòtics, els incunables...

En quin moment va decidir dedicar-se a ser llibretera?

Em vaig diplomar en Relacions Laborals i més tard vaig fer el curs de Tècnic Superior en prevenció de riscos laborals. Vaig donar classes a treballadors però tot i que m'agradava la feina no em sentia realitzada. La meva relació amb Sant Antoni va continuar i un diumenge ho va canviar tot: em va sorgir l'oportunitat de comprar una parada de 8 metres i vaig decidir fer-me llibretera. Posteriorment amb ajuda dels meus pares vam comprar un local i vam obrir Llibreria Litoral. A casa dels meus pares feia olor de llibreria de vell, així que suposo que ja em venia donat.

 

Comentaris