contingut promocionat

 

 

 

 

 

El paper de wàter i nosaltres, una relació íntima

A Catalunya es van començar a popularitzar els rotllos de paper els anys cinquanta gràcies a la marca "El Elefante"

El que ara coneixem com a paper de wàter té l'origen a l'antiga Xina imperial. En aquell país s'atribueix el desenvolupament de la tècnica de fabricació de tot tipus de paper a l'eunuc Cai Lun, un conseller de l'emperador He de Han que va aconseguir convèncer el monarca xinès de la utilitat del nou invent. Efectivament, en poc temps el nou invent va substituir les tauletes de bambú, el papir i d'altres suports... Però, ràpidament, el paper va ser identificat també com un magnífic element per a la neteja posterior a defecar i orinar.

 

Mentrestant, a Europa la gent continuava utilitzant fulles, plantes, pells o teixits per passar-se'ls per l'anus. Uns segles abans, els romans havien fet servir esponges naturals, que després d'usar deixaven en una galleda d'aigua amb sal, un procediment que havia caigut en desús. El cas és que l'invent xines va escampar-se, via mercaders àrabs, a tot el món conegut i ben aviat es va imposar entre les classes altes europees.

 

Segles més tard, amb la popularització de la premsa, el paper entrava a totes les cases com a suport de notícies i, acabada aquesta funció, acabava tenint diversos usos posteriors. Un dels més importants era la utilització dels fulls per netejar-se les restes de femta o orina. Un costum que va entandaritzar-se retallant paper de premsa en fulls quatrats, més o menys de la mateixa mida, que es penjaven d'un ganxo metàl·lic a l'abast del consumidor.

 

Però a finals del segle XIX ja s'havia desenvolupat el rotllo de paper higiènic als Estats Units. El rotllo era molt fàcil d'emmagatzemar i de transportar i va convertir-se en un element essencial de tots els wàters. Kimberly-Clark va ser la marca més popular i, de fet, tots els soldats nordamericans van anar al front equipats amb paper d'aquesta marca.

 

 

A Catalunya el paper -també anomenat higiènic- va començar a ser considerat un producte imprescindible a partir dels anys cinquanta del segle XX. En aquells moments la marca més distribuïda destacava un elefant de color vermell en un envoltori de celofana. Era un paper de color marró i -tot i no ser gaire adequat per respectar la integritat de l'anus- va convertir-se en la marca hegemònica fins als anys setanta. A partir d'aquí els rotllos han evolucionat molt i n'hi ha de diversos colors, perfumats i amb textures, ocupant sempre una àrea destacada dins de les superfícies comercials.

 

Tot i la modèstia de les seves funcions, el paper de wàter sempre ha tingut un cert protagonisme artístic. Un exemple de 1977 és aquesta Oda al paper de wàter, de la Trinca ("... ens has lliurat del neguit d'haver-nos d'embrutar el dit!"), un to humorístic que sempre acompanya el paper més humil de tots, com en aquest Il n'y a pas plus de papierde Mikaouël, un cantant força conegut a França pel seu ukelele i la participació al popularíssim Vous avez du talentTot plegat, un protagonisme més costumista que social, res a veure amb el triomf absolut entre els consumidors dels temps del coronavirus.

 

Comentaris