Va ser el novembre de l’any passat quan Alfredo Corell es va trobar amb diverses paperetes on havien escrit el seu nom seguit de “maricón y socialista”. L’episodi patit pel professor de la facultat de medicina de la Universitat de Valladolid, on portava treballant des de 1999, va posar en evidència la manca de diversitat en àmbits de Ciència, Tecnologia i Innovació (CTI), vinculada amb la forta masculinització d’aquests camps. Els episodis de discriminació, aïllament i, fins i tot, agressions han portat a diversos professionals d’aquests àmbits a construir una entitat que ofereixi un espai segur de diàleg i divulgació. “Celebrem la diversitat sobretot en un camp d’estudi que viu d’ella. No volem que ningú que es dediqui a les ciències hagi de tornar a l’armari”, explica en declaracions al Món Roi Villar, president de ‘Prisma, Asociación para la diversidad afectivo-sexual y de género en Ciencia, Tecnología e Innovación.’
La necessitat d’explicar diverses situacions amb que les persones LGTBI es trobaven dins el món CTI fou la llavor que va començar a donar vida al projecte. “Érem uns quants que, a través del correu electrònic, debatíem incidents o qüestions que havíem d’afrontar en el nostre dia a dia laboral“, assegura Villar. “És graciós perquè molta gent no li dona importància perquè parlem de coses tant òbvies que sembla innecessari debatre-les, com per exemple els lavabos per les persones transsexuals”, afegeix.
La lluita del dia a dia
L’entitat també té en compte el fet que molts episodis de discriminació siguin difícils de denunciar. “Alfredo Corell es va trobar en una situació horrible però el problema rau en què tenim molts episodis on la discriminació no és explícita -afirma el president-. És molt difícil detectar certes situacions, i per això necessitem un entorn on sigui efectiu l’abordatge d’accions en contra d’aquest tipus de situacions”. D’acord amb estudis de Pride in STEM, una entitat que lluita de manera internacional pel suport a persones LGTBI en els àmbits de la ciència, tecnologia, innovació i matemàtiques, el nombre d’estudiants membres del col·lectiu que no acaben alguna carrera CTI és set punts major que el nombre d’estudiants heterosexuals.
“Pertànyer al col·lectiu vol dir que et passaràs la vida sortint de l’armari. Creus que explicant-li als teus pares i amics ja està tot fet però res més lluny de la realitat”, assegura al Món Cristina Cruz, ginecòloga i vicepresidenta de Prisma. “Jo estic casada i cada cop que ho comento em pregunten pel meu marit. Les persones hetero ni es plantegen donar explicacions, les persones del col·lectiu ens preparem cada cop que entrem en un nou àmbit social o laboral“, explica.
Roi Villar no se n’oblida d’un episodi en concret que va patir un company conegut, Ben Barres, un dels biòlegs transsexuals més reconeguts dels Estats Units. “Al principi feia les conferències sense fer la transició i quan la va completar, i finalment les donava com Ben Barres, se li apropaven companys i li deien que la seva germana feia conferències avorridíssimes”, recorda el president de Prisma. D’altra banda, els referents és un tema recorrent per la seva mínima presència.
“Ara només em ve al cap Judith Juanhuix. La situació no és gaire bona”, diu al Món Aurora Ranchal, matemàtica transsexual i directora de participació de l’entitat. “De referents més importants en vaig tenir a la meva mare, qui també és professora de matemàtica i, espero, que moltes alumnes seves també la vegin com un”, relata. Cristina Cruz també té present la manca de presència LGTBI en aquestes professions. “Costa molt que membres del col·lectiu entrin en carreres científiques”, assegura. “Creiem que tothom té les mateixes condicions però persones que no es troben amb referents no sentiran atracció per aquestes professions. És obvi que no entraràs en un escenari que, a priori, sembla hostil“, afegeix.
Les fake news, l’enemic comú
“Tenim la responsabilitat de deixar en evidència certa divulgació que es fa del col·lectiu i que està inundant els mitjans“, defensa Roi Villar. “No pot ser que es legitimi l’ús de pseudoteràpies de conversió, és el nostre treball, com a membres del col·lectiu i científics, desmuntar aquest tipus d’activitats que no tenen cap utilitat”, afegeix. Els falsos rituals de conversió no són l’únic tema que preocupa els membres de Prisma, però Cristina Cruz recorda la campanya dels autobusos que atemptaven contra el col·lectiu transsexual. “Això no ho podem acceptar”, remarca. “El problema ara és donar visibilitat a tot el col·lectiu, és a dir, parlar també dels intersexuals. D’aquells que no neixen amb els cromosomes XX o XY, això ens falta”, assegura la vicepresidenta, que també remarca la necessitat d’incorporar una perspectiva de gènere i LGTBI als àmbits de recerca. “Als Estats Units la dada de dones mortes per infarts és més elevada que la dels homes, i tot perquè els qui investigaven les causes d’aquests atacs eren homes fent recerca a partir dels homes”, denuncia.
Des de l’entitat asseguren estar en contacte amb diversos grups polítics. “Volem donar-nos a conèixer, oferir la nostra ajuda. Volem sortir i generar material accessible per a tota la població, fer tallers, xerrades i conferències”, es proposen des de Prisma. Cruz denuncia en concret les actituds que condicionen el dia a dia de les persones del col·lectiu. “El que no pot ser és que a l’arribar a un lloc de feina el primer que s’escolti siguin les brometes entre companys de ‘maricón’, són missatges que de cop t’aïllen de l’entorn per la por a ser discriminat”, afirma. “Les persones transsexuals ja estan fartes que la gent no sàpiga com dirigir-se a ells o elles. Moltes veuen necessari que s’hi apropin i li demanin, ho veuran com una interacció social, com una mostra d’interès“, explica.
“És necessari evitar la discriminació actual i futura, promoure l’educació científica i celebrar els càrrecs als que arribin membres de col·lectiu“, relata Roi Villar. “S’ha fet molta ciència i molta reivindicació, nosaltres volem participar i donar suport a totes aquelles participacions que porten anys fent una feina admirable”, conclou.
