Les mascotes són més felices ara que mai, surten assíduament al carrer i els seus amos són a casa tot el dia. Fisiològicament i psicològicament, estan protegits per l’estat d’alarma, després, això sí, que les autoritats sanitàries garantissin que la Covid-19 no afecta les nostres mascotes ni en són transmissores. Però els nens i adolescents fa quaranta-cinc dies que estan confinats, i el debat sobre si han de poder sortir al carrer a esbargir-se una estona, per salut mental i física, és ara el principal entre experts i polítics. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, escrivia al seu Facebook un escrit demanant que se’ls deixés sortir, perquè ja notava els efectes del tancament en els seus fills de 9 i 3 anys. La Generalitat, per la seva banda, té a punt un pla detallat de desconfinament parcial dels infants, però necessita el vistiplau de Madrid. Poques hores després que el Govern difongués el seu pla, Pedro Sánchez anunciava que els nens podrien sortir al carrer a partir de dilluns 27 d’abril. I finalment, ha presentat un pla que res té a veure amb el del Govern: per comptes de fer que els nens vagin a espais oberts a fer esport i esbargir-se en horaris molt acotats i amb mascareta, Madrid ha autoritzat que els nens vagin a supermercats, farmàcies i bancs amb els pares, sense que la mascareta sigui obligatòria, però no autoritza a fer esport o passejar. A darrera hora el vespre, el ministre Illa ha rectificat, i ha anunciat que els nens sí que podran sortir a passejar.
Els més petits són grans portadors del virus, i per tant, el poden encomanar amb facilitat si el tenen, però tret de casos excepcionals, estar infectats no suposa un risc important per a la seva salut. Són més els costos que els beneficis de tenir-los confinats 24 hores? En parlem amb la Vanessa Tonnis, professora dels estudis de Psicologia de la UOC i especialitzada en infants.
“Som dels pocs països que no hem deixat sortir al carrer els nens en sis setmanes. Han de sortir perquè els va bé a nivell immunològic prendre el sol, però també per al seu desenvolupament motriu, oftalmològic, perquè el seu camp de visió queda molt disminuït, social i emocional, perquè tancats a casa tant de temps aquests aspectes queden trastocats en els més petits”, assenyala Tonnis. I és que petites sortides controlades aporten beneficis als infants, però també als pares: “Els nens quan són al carrer veuen coses noves i viuen experiències variades, encara que només sigui passejant, però sobretot gasten energia i arriben a casa amb un altre humor. I evidentment, els pares estaran més frescos també”.
El desenvolupament motriu dels me?s menuts, comprome?s amb el confinament
I és que per a la professora dels estudis de Psicologia de la UOC, l’actitud i estat d’ànim dels progenitors o cuidadors dels menors confinats és determinant en la profunditat dels efectes negatius que puguin patir. “Els nens són esponges emocionals, i si els pares estan en tensió o angoixats, ells també ho estaran. Molts pares estan desbordats pel teletreball, les tasques escolars i les tasques domèstiques, a les quals s’hi afegeixen les angoixes econòmiques i la incertesa en aquest sentit. Si els pares estan nerviosos i preocupats, les ganes de jugar amb els fils i d’imaginar es redueixen. Per això la situació de cada infant depèn força de l’estat d’ànim i la situació que visquin els pares”, concreta Tonnis.
I què passa amb l’entorn social proper de l’infant? El confinament impedeix que puguin veure els avis i familiars, però també amics i mestres. Això, segons Vanessa Tonnis, els pot provocar “tristesa, frustració i por a l’abandonament, perquè un nen petit no pot entendre per què no veu els avis. A això afegim-li que el neguit motor que tenen quan comencen a caminar o després a socialitzar-se amb amics no es pot canalitzar tampoc. El moviment els ajuda a regular la conducta, no saben com calmar-se a si mateixos, i si estan més nerviosos i es mouen menys, hi ha més problemes de conducta, els més petits peguen, tiren coses, les rabietes els duren més estona, i realment és que no saben què els passa però estan farts de veure i fer el mateix, però no ho saben comunicar”.
No anar a escola i no tenir les mateixes rutines també pot provocar “trastorns del son i un sentiment d’estar perduts, sobretot en els més menuts”, que si no es corregeix amb rutines molt marcades, provoca una disminució important de la qualitat de la son i per tant, “la qualitat del desenvolupament intel·lectual dels infants és menor”, conclou la psicòloga infantil.
Sigui com sigui, a partir de dilluns 27 els infants i adolescents podran trencar el confinament per una estona. Serà a patir d’aleshores que es podrà analitzar la factura de costos i beneficis del confinament en infants. I també el grau de responsabilitaat dels pares en complir les normes per garantir la seguretat de totohm.
