“Com es pot fer una llei que afecta el 70% del territori al marge dels afectats?”. Aquesta és una de les preguntes d’un petit propietari forestal de l’Alt Berguedà, sorprès i empipat, amb la darrera maniobra del govern per imposar la proposició de Llei per la creació de l’Agència Catalana de la Natura. Consells d’alcaldes, experts, propietaris forestals, pagesos, ramaders, ambientòlegs, energia, empreses de silvicultura, sindicats i entitats han posat el crit al cel pel que consideren un menyspreu al sector per part del departament de Territori i Sostenibilitat que dirigeix Damià Calvet que ha inspirat el seu contingut i el seu tràmit parlamentari.
Una llei que el sector afectat considera la visió “Barcelocèntrica del país, la Barcelunya”, sense comptar amb els sectors implicats, i imposa la filosofia dels “funcionaris del departament” basada en què el “medi natural ha de funcionar al marge de la mà de l’home”. Per això creix la reclamació que “s’invalidi” aquesta proposició. Fins i tot, des del departament de Medi Rural no es veu amb bons ulls la tramitació de la proposta.
La Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT), que agrupa 24 associacions de propietaris forestals, ha encetat una ofensiva contra la proposició de Llei que ha trobat aliats i complicitats per arreu del terrori. Els sector afectat avisa que la llei s’ha fet per la porta del darrera amb la intenció de crear una “entitat que aturi el desenvolupament del món rural” i que “penalitza la gestió del territori”. De fet, el passat 12 de maig van aprovar un manifest contrari a l’aprovació d’aquesta proposta de llei prevista pel mes de juny. Però l’efecte bola de neu es multiplica i consells d’alcaldes, consells comarcals i ajuntaments aquesta setmana seguiran l’estela del Consell d’Alcaldes del Pallars Sobirà, el passat 9 de maig, va aprovar una declaració molt dura contra la llei, precisament per no comptar amb l’opinió del territori. Ara com ara, hi ha 350 ajuntaments que pensen aprovar mocions i declaracions contra aquest text.
A espatlles dels afectats
La primera queixa és que la Llei s’ha aprovat com una Proposició de Llei, un tràmit més ràpid parlamentàriament i menys garantista que no pas un projecte de llei que requereix més treball d’orfebreria política, més tramitació i més consens social. A més, fonts parlamentàries detallen a El Món, que a més aquest text divideix ERC i JxCAT fins i tot internament. De fet, els republicans han fet costat a a proposta a canvi del suport dels junters a la llei d’Espais Agraris.
“S’ha aprovat per la porta del darrera”, remarca Jordi Tarradas, enginyer forestal i director de BOSCAT. De fet, dues lleis anteriors semblants van quedar paralitzades per les convocatòries electorals i, sobretot, per la manca de consens. en aquest sentit, Boscat els acusa de fer “política impròpia d’una societat democràtica”. així asseguren que els municipis i els sectors implicats s’han “assabentat de la llei a poquíssimes setmanes que es voti en ple del Parlament”.
Al marge de la gent que viu al territori
Pel territori, entenen que la iniciativa de Territori respon als interessos i a la ideologia d’una part de funcionaris molt influents. “Tot ho basen en el concepte que el medi natural ha de funcionar de manera natural”, comenten des del sector. “No hi podrem fer res, i els ajuntaments poca cosa tindran a dir perquè qualsevol granja, masia, explotació, restauració, gestió d’incendis, plans urbanístics o planejaments dependran del veto d’aquesta agència que atorgarà les llicències administratives, que té uns interessos contraposats a la gent que viu al i del territori”, subratlla Tarradas. “Així no lluitarem contra el despoblament o els incendis”, abona un petit propietari forestal del nord d’Osona a aquest diari. “Entra en conflicte amb la gent que hi treballa”, afegeix el veteraníssim alcalde de Talamanca, al sud del Bages, Josep Tarin. “La gestió és complexa i s’ha de fer comptant amb la gent que hi viu”, alerten des de Boscat.
Boscat no veu necessari “un nou organisme de control” i sí en canvi coordinar millor els existents i unificar criteris entre Territori i Medi Rural. Així mateix destaca que la “gran complexitat i vairables” que implica el medi rural fa que “les polítiques parcials no fan res més que agreujar els problemes reals del territori, augmentant el desequilibri territorial, afavorint el despoblament i dificultant el desenvolupament local i rural”.ç
A la vista del soroll que ha generat la proposició de llei, el sector assegura que el conseller Calvet “només fa que fer videoreunions amb alcaldes” per explicar “les bondats de la llei”. “Al món rural, estem cansats que els de ciutat els hi diguin i decideixin que és el que necesitem, com si no sabèssin nosaltres el què volem o no; és el barcelonacentrisme de tota la vida, elevat a la màxima potència”, comenta un propietari forestal de Vic.
Reivindicació davant la COVID
La guerra oberta entre el món rural i Territori arriba en plena pandèmia de la COVID 19 que ha revaloritzat el sector primari, i de retruc, el món rural. “De carn, no n’importem, de màscares sí!”, constaten. I així ho fan constar en el manifest. Per BOSCAT “la situació de crisi actual ha fet més patent la necessitat de tenir un territori resilient i viu, amb un sector primari fort, que fixi persones al territori, generi béns, i serveis, economia productiva i oportunitats per al desenvolupament de les persones”. “Els silvicultors, els ramaders, els agricultors, són un sector estratègic i són els gestors naturals del paisatge i del territori”, afegeixen. “Són els que hi viuen i en viuen”, insisteixen. “No haver tingut en compte aquests sectors és un greu error de base que hauria d’invalidar qualsevol acció legislativa”, conclouen.
