El sociòleg Salvador Giner va morir aquest dissabte a Barcelona als 85 anys. Giner, un referent de la sociologia tant a Catalunya com a Espanya, va presidir l’Institut d’Estudis Catalans entre els anys 2005 i 2013, i va ser cofundador i president de l’Associació Catalana de Sociologia. Autor d’un gran nombre d’obres de sociologia i manuals de gran difusió. També va ser redactor i assessor de la Gran Enciclopèdia Catalana. La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi l’any 1995. també va ser distingit amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política del Centre d’Investigacions Sociològiques (2006).
Giner, nascut el 1934 a Barcelona, es va doctorar en sociologia a Chicago i va ampliar els estudis a Alemanya. Va ser catedràtic emèrit de sociologia de la Universitat de Barcelona, on va ser director del Departament de Sociologia (1987-1991). Professor en diverses universitats europees i americanes, i catedràtic i director del Departament d’Antropologia i Sociologia de la Universitat de l’Est de Londres (Brunel). També va ser professor de ciències socials a la Universitat Catalana d’Estiu (1969-1976) i director de l’Institut d’Estudis Socials Avançats del Consell Superior d’Investigacions Científiques (1989-1997).
Amb els anys Giner va convertir en un referent de la sociologia a Catalunya i a Espanya, en obrir reflexions sobre diverses preocupacions socials. Algunes de les seves obres es van centrar en Catalunya i en els catalans. Destaquen títols com ‘Historia del pensamiento social’ (1967), ‘Sociologia’ (1968), ‘El destino de la libertad’ (1987), ‘El sagrat i el profà’ (1996), ‘La societat catalana’ (1998), ‘Raó de Catalunya. La societat catalana al segle XXI’ (2016), conjuntament amb Oriol Homs, ‘Los espanyoles’ (2000).
