Òmnium Cultural ha inaugurat les seves jornades de ‘Desobediència Civil’ amb la primera de les xerrades organitzades protagonitzada per Marti Olivella i Pep Beúnza, uns dels primers participants del moviment d’objecció de consciència al servei militar dels anys 70 i fermes defensors de la lluita no violenta. Olivella ha conduït la sessió destacant el nivell de qualitat que ha aconseguit el moviment independentista català. Com si es tractés d’una classe universitària, els assistents a les jornades han escoltat amb atenció les paraules dels activistes on, seguint amb la línia de Jordi Cuixart i Marcel Mauri, han defensat la legitimitat de la desobediència civil davant una realitat injusta que “ha perdut el consens social”.
“És fantàstic com ho estem fent -ha afirmat el ponent-. Vam guanyar fraternitat amb persones que no coneixíem de res a l’1 d’octubre i tenim complicitat en cadascuna de les concentracions que organitzem”. Les paraules d’Olivella s’han centrat sobretot en la imatge de l’independentisme català i ha convidat als assistents a continuar participant. “Ara mateix no estic veient tants llaços grocs però no passa res perquè sé que hi són”, ha afirmat.
En relació a l’1 d’octubre, l’activista ha afirmat que “l’ús de la força demostra la manca de poder”, poc abans de reduir les opcions de resposta a la situació política actual en quatre vies, on només la no violenta es presentava com a palanca de canvi. L’activista també ha donat suport a les iniciatives populars i ha defensat el seu ús per “alliberar” a altres persones alienes a la lluita. “Cada associació i entitat, per molt petita que sigui, fem-ho“, ha exclamat.
Plantejar un dilema a l’enemic
En recordar diverses lluites històriques no violentes, Olivella ha comparat el moviment sobiranista amb la marxa de la sal de Gandhi. “El que van fer ells allà era crear un dilema a l’enemic perquè fes el que fes, sorties guanyant, igual que va passar amb l’1 d’octubre -ha explicat-. Si anàvem a votar i ens ho prohibien era malament per ells, però si ho aconseguíem també era malament per ells”.
La clau, segons Olivella, és aprendre. Poc abans d’acabar, ha explicat que la submissió i obediència són reaccions normals davant la por i l’opressió. “Per això, hem d’entendre aquestes reaccions i evitar aquests comportaments”, ha relatat.
En un moment, l’activista ha remarcat la necessitat de participar en el moviment de desobediència actual, com si el moment de formar part del canvi social que promou fos ara. “Quants de vosaltres vau estar en els moviments d’objecció de consciència al servei militar?” ha preguntat al públic del qual només cinc persones han pujat la mà. “I quants coneixeu a algú que va estar-hi?” ha tornat a demanar i, en aquest cas, més d’un terç de la sala ha respost afirmativament.
Entre aprovacions amb el cap de diversos assistents, Olivella i Beúnza han defensat la humanització del conflicte. “Hem de mantenir sempre la humanitat i el respecte”, ha afirmat Olivella davant una Sala Moragues plena que l’ha acomiadat entre aplaudiments.
