Margarida Borràs, la dona que van penjar amb els testicles a l'aire

El 28 de juliol de 1460 va ser executada a València una persona que, havent nascut com a Miquel, "anava vestit com a dona, e estigué en moltes cases en València en hàbit e vestidures de dona"

"... anava vestit com a dona, e estigué en moltes cases en València en hàbit e vestidures de dona, la cual cosa fonc sabuda e fonc presa e turmentada". El capellà del rei Alfons el Magnànim, Melcior Miralles, va parar atenció al seu dietari personal de la tortura i execució d'un personatge que, per aquest fet, ha arribat als nostres dies. Les trompetes anunciaven al públic l'ajusticiament a la forca d'un home que es vestia com una dona, escandalitzant la bona societat de l'època. Era el 28 de juliol de 1460 i només feia un any que Ausiàs March havia mort en aquella mateixa ciutat de València.

La dissortada Margarida Borràs -com es feia anomenar i la identitat amb la qual va ser condemnada- havia nascut amb el nom de Miquel i sembla que era filla d'un notari important de la ciutat. Això li hauria permès freqüentar els cercles de les classes més altes de la València del segle XV, on se suposa que es relacionava -discretament- amb els seus amants. Algun d'ells la devia denunciar (despit?) i, de fet, consta que almenys deu d'aquestes persones van ser requerides per la justícia, sense que s'hagi conservat documentació que indiqui quin va ser el seu destí.

És probable que el capellà reial presenciés directament l'execució. Si més no, en fa una descripció molt detallada, poc habitual en un moment històric en que la pena capital formava part de la quotidianitat social. Miralles explica que "la dita Margarida fonc penjada e vestiren-li camisa de home, e ben curta, e sens panyos, en manera que amostrava bé totes ses vergonyes". És a dir, la van penjar a la forca amb les mans lligades a l'esquena i els genitals al descobert, per a escarni de la gent que s'havia reunit allà per no perdre's l'espectacle.

Tot i la seva procedència social, ningú no va reclamar el cadàver de Margarida Borràs, que va ser ultratjat pel populatxo. En acabar aquesta seqüència macabra, un carro va recollir el cos i el va llençar a la fossa comuna.

 

Reconeixement, cinc segles més tard

El turment i execució de Margarida Borràs ha esdevingut un símbol per al col·lectiu LGTBi, que reivindica la figura de Borràs com a símbol de la repressió històrica que han patit les persones que, com ella, han mantingut un tipus de sexualitat exclòs per les normes del poder polític i religiós. El 17 de maig de 2017, Diada Internacional contra la LGTBifòbia, l'Ajuntament de València va dedicar una placa commemorativa al lloc exacte -la plaça del Mercat- on Margarida Borràs va ser executada a la forca el 28 de juliol de 1460.

L’any passat, la companyia teatral ‘Traspasando Fronteras’ va estrenar una obra en homenatge a Margarida Borràs, dirigida, guionitzada i interpretada per Carmen Fernández, dona transsexual valenciana, en què es reproduïa la biografia del personatge històric. Margarida Borràs també és el nom dels premis que atorga anualment el casal Lambda a les "persones o entitats compromeses amb la defensa de la diversitat sexual, de gènere i familiar".

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?