La manca de drets laborals bàsics caracteritza el dia a dia de les treballadores de la llar i de la cura. Aquest sector no només ha de sobreviure dins l’economia submergida, sinó que també s’exposa a una vulnerabilitat que es tradueix en jornades on es fan més hores de les pactades, salaris que no arriben al mínim interprofessional o fins i tot casos d’abusos i agressions sexuals. Una de les cares més conegudes és la de Carmen Juárez que, com moltes, va arribar d’Hondures i va començar a treballar d’interna en una casa. Va sobreviure a jornades amb horaris explotadors i tasques per les quals no estava preparada. Ara per ara, coordina Mujeres Migrantes Diversas, una associació “feminista, comunitària i pro-LGTBI” amb més de 300 dones.
És a partir de la tasca d’aquestes entitats des d’on les dones s’agrupen i defensen els drets del seu col·lectiu. “Quan no es compta amb una xarxa social es pot ser molt més vulnerable a les amenaces. Nosaltres apostem per la defensa dels nostres drets i per aconseguir integrar-nos en la societat“, assegura Carmen. “La sororitat és important. Només nosaltres ens ajudem. Arribem a un nou país amb quins contactes o coneguts? Cap”, afegeix Isabel Valle, la portaveu de Libélulas.
Atrapades en la precarietat
“Vivim en un sistema que ens obliga a entrar en la precarietat i que no ens deixa sortir”, assegura Carmen. Tant ella com Isabel van arribar i van començar a treballar en el sector de la llar i de la cura en quant van arribar a Barcelona. “Tens molta pressió a l’hora d’arribar. Arribem amb una motxilla que et recorda que els diners que portes són limitats i també que sovint hauràs d’enviar-li a la teva família”, relata Isabel, nascuda a Bolívia i que fa vint anys que viu a Catalunya. “També has d’acotar el cap. Moltes tenen titulacions de fisiologia o arquitectura, entre altres, però sense papers només pots treballar a la llar o a l’hostaleria”, afegeix. El dia a dia d’aquestes dones és un reflex de la discriminació a la qual es veuen sotmeses legalment. “Jo vaig durar quinze dies en un treball que era de set del matí a set del vespre. Quin altre treballador fa aquest horari sense cobrar hores extres?”, es pregunta Isabel.
El cas més greu que denuncien no és aquest, ja que ambdues coordinadores s’han trobat amb companyes que treballen d’internes més de dotze hores diàries i només amb els diumenges de festa per 500 euros. Per poder fer-ho tot, han de fer meravelles. “Llevar els nens, fer l’esmorzar, preparar-los pel cole, portar-los, tornar i netejar, fer el dinar, recollir-los, fer-los dinar, continuar netejant, fer el sopar i dutxar-los”, recorda Isabel. A Carmen, li ve al cap la història d’una companya que va demanar contracte a la família per la qual treballava. “Els hi va preguntar al cap de dos anys però va passar un any i no li van dir res”, relata la coordinadora de Mujeres Migrantes Diversas. Una matinada, la família marxava de viatge i la treballadora els ajudava. “Va preparar els nens, havia preparat les maletes i quan marxaven, allà per les tres, li van dir que la feien fora. 300 euros li van donar per tres anys treballats”, denuncia Carmen. El que la va sorprendre més era el perquè van decidir avisar-la en aquell moment. “Necessitaven ajuda amb els nens, per això van esperar”, afegeix.
Conseqüències físiques i psicològiques
Les dues representants de les associacions coincidixen en la manca de preparació per realitzar aquestes tasques. “És un treball on es pensa que les dones, per ser dones, estem millor preparades per tenir cura de les persones”, afirma Carmen. Segons dades de Mujeres Migrantes Diversas, un 69,80% de les treballadores de la llar no compta amb una formació específica per realitzar les tasques de l’ofici. La mateixa Carmen recorda treballar per un home amb alzheimer, una feina per a la qual no estava preparada. “No només jo, companyes que no saben que certs comentaris o comportaments no són personals sinó que inherents de la malaltia. Això produeix problemes de depressió que després no són atesos”, explica. “La nostra és una societat que s’està envellint, i la seva cura recau en dones que cuiden de la vida dels altres a canvi d’haver de cuidar la seva pròpia”, va etzibar la coordinadora de Mujeres Migrantes Diverses en la seva intervenció del pregó de la festa de la Mercè del 2018.
D’acord amb dades de l’associació, un 54,7% de les lesions causades per les jornades amb poc descans del treball de la llar són casos d’estrès o ansietat i aquestes malalties no són considerades com una conseqüència directa del seu treball. “Problemes de cansament crònic, insomni i, fins i tot, bucodentals per l’estrès són algunes de les malalties que ens trobem entre les companyes i ningú s’encarrega d’això”, explica Carmen.
La soledat i l’aïllament també afecten de manera negativa a la salut mental de les treballadores de la llar. Si bé algunes s’han d’encarregar dels nens i nenes de la família, moltes altres han de cuidar persones grans o amb discapacitats o demència, persones amb les quals passen des de cinc a set dies. “Després d’una setmana sense cap altre contacte, arriba el dia de festa i estan soles. Amb l’associació això ja no passa”, assegura la coordinadora de Mujeres Migrantes Diversas.
Membres de Mujeres Migrantes Diversas
Vulnerables a l’assetjament
És el fet de treballar en l’entorn domèstic i amb unes necessitats econòmiques importants que, no només obliguen les dones a acceptar condicions extremes, sinó que també les fan més vulnerables a patir abusos o agressions sexuals. “Depèn del teu caràcter, lamentablement. Aquest treball és terrorífic i té molt a veure el caràcter perquè les agressions dependran de si ets una dona submisa, tranquil·la, introvertida o vulnerable”, afirma Isabel. El mateix estudi de la fundació Josep Irla, Una violència oculta, explica que la desprotecció legal, la manca de coneixement de les normatives locals i, sobretot, la manca d’una xarxa de suport social o familiar les fan més propenses a ser víctimes d’assetjament.
L’estudi va entrevistar vuitanta dones, de les quals 33 asseguraven haver patit assetjament però de les quals només quatre van denunciar. Un és el cas de la Jacinta, una dona hondurenya que va rebre una trucada per treballar netejant a la casa d’un home. “Aquella mateixa nit, li va enviar un missatge de whatsapp preguntant-li si estava sola i com anava vestida. No li va contestar”. Un altre cas és el de la Magdalena a qui se li va apropar un home preguntant si buscava feina i li va oferir una. “La va citar l’endemà per acompanyar-la a parlar amb la persona que la volia contractar. La Magdalena va pujar al cotxe, i van arribar al pis on havia de rebre l’oferta de feina, suposadament per netejar unes hores diàries. Allà un noi amb accent estranger va abusar sexualment d’ella“, relata l’estudi.
Fer el pas per denunciar, però, no és gens fàcil. “Tenim casos en què companyes han anat a la comissaria i l’únic que els van donar va ser un avís d’extradició”, explica Carmen. A tot l’Estat Espanyol, el treball de la llar s’ha feminitzat notòriament. D’acord amb dades de la UGT, en la Unió Europea el treball domèstic suposa només l’1,91% del total de l’activitat professional de les dones. A l’estat espanyol, però, aquesta xifra augmenta fins al 6.32%, superat només per Xipre i Itàlia. Un altre estudi de la Fundació Josep Irla afirma que, només a Catalunya, hi ha aproximadament 47.000 treballadores de les cures i de la llar de nacionalitat estrangera i, un altre informe de Comissions Obreres, assegura que el 23,8% de les persones dedicades al treball de la llar són dones migrades davant el 3,3% de nacionalitat espanyola.
